“El 2022 no hi haurà motos de benzina a Barcelona, i cotxes, pocs”

Pel que fa a educació, Catalunya s’emmiralla en Finlàndia. ¿En energies renovables, on cal mirar?

Cap al centre d’Europa: Alemanya o Holanda. Necessiten molta energia per a tanta indústria i perquè els cal climatització per viure, però tenen molta consciència mediambiental. Són un aparador de com s’han de fer les coses a nivell tècnic i administratiu, ja que els governs faciliten la implementació d’aquestes energies.

En quin punt està Catalunya?

En consciència social estem igual que qualsevol país centreeuropeu. A nivell administratiu, però, la regulació depèn del govern espanyol, que té una sèrie d’interessos, com les empreses de l’Íbex-35, que frenen la implantació de les energies renovables. I això que Catalunya té el gran avantatge de les hores de sol, que fa més rendible la placa solar que al centre d’Europa. Tot plegat és un despropòsit, perquè depenem del petroli de fora quan ja tenim un petroli propi: l’energia solar.

¿El canvi, doncs, l’haurà d’exigir el ciutadà?

El ciutadà és qui prendrà la iniciativa. Al govern espanyol no li interessa apostar per les energies renovables; de fet, hi posa traves. En una casa, el més senzill és instal·lar plaques en una teulada i bateries per acumular l’energia solar. Doncs bé, l’executiu espanyol fa pagar un impost per les bateries. És una llàstima perquè sempre diem que un país no ho és del tot si no té un alt grau d’autosuficiència energètica. El que demanem, doncs, ja no és que l’administració doni incentius, sinó que, senzillament, no posi problemes.

Confia molt en la societat...

El ciutadà vol apostar per les energies renovables però és el govern central qui el confon amb lleis poc clares, amenaces i inseguretats jurídiques. Fa deu anys van crear una normativa, i quan la gent hi va apostar van canviar les regles del joc.

Què n’opina del fet que Barcelona comenci a prohibir la circulació dels vehicles més contaminants?

Quan un polític local és atrevit i posa dates de restriccions acaba fent que tothom vegi necessari el canvi. Crec que el govern, en aquest cas l’Ajuntament, ha d’incentivar que es faci el pas. El que és clar és que Barcelona és a les portes de poder ser un exemple de ciutat sostenible europea.

¿La ciutat està preparada per tenir una flota de vehicles elèctrics?

Evidentment. Ara no, però és fàcil preparar-la. Només cal dotar els pàrquings públics i els habitatges de carregadors.

A part de la sostenibilitat, ¿quin estalvi suposa canviar un vehicle de combustible per un d’elèctric?

Per un euro en càrrega elèctrica, un vehicle pot fer 100 quilòmetres. Si ho traduïm en benzina, seria menys d’un litre els 100 quilòmetres, i actualment no hi ha cap cotxe en el mercat que consumeixi tan poc. S’hi ha de sumar que no té emissions de CO 2 i que el cost de manteniment és més baix.

Quant trigarem a veure una Barcelona només amb vehicles elèctrics?

El 2022 no hi haurà motos de benzina, i cotxes, pocs. De fet, ja hi ha països on d’aquí cinc anys es prohibirà tot vehicle amb combustió. A Dinamarca un 40% de la flota ja és elèctrica. El que més contamina, però, són els autobusos i els camions.

¿No és una contradicció prohibir al ciutadà circular amb vehicles contaminants i, en canvi, tenir un transport públic ineficient?

El transport públic dels països del centre d’Europa, capdavanters en la preocupació pel medi ambient, està molt ben resolt per evitar, precisament, haver d’agafar el cotxe. En aquest sentit, aquí tenim molta feina a fer, estem molt endarrerits en infraestructures que, altre cop, depenen de l’administració central.

A més de Domini Ambiental, també és director general del projecte Ben Fet. En què consisteix?

Va néixer fa quatre anys per accelerar la recuperació econòmica amb el suport de la Pimec i la Diputació de Barcelona. Consisteix en la creació d’un segell català que englobi productes de tots els sectors: des d’agroalimentaris, tèxtils i maquinària fins a empreses. El segell es diu: “Ben fet! Qualitat d’aquí”. L’única condició per tenir-lo és que el CIF sigui a Catalunya i que una part important de la fabricació dels productes sigui aquí. Per verificar-ho, hi ha reglaments diferents per a productes i per a empreses.

Posi’n un exemple.

En un producte tèxtil, com que la majoria es fabriquen fora, el disseny o els acabats haurien d’estar fets a Catalunya, per tenir el segell. En el cas d’una empresa se li demana que tingui una branca social.

Quantes empreses el tenen?

Ara mateix una vuitantena, però té un topall molt alt.

Com el visualitzarà el consumidor?

Hi ha productes que portaran segell i altres no. Als supermercats, per exemple, se’ls agruparà en una mateixa zona, on es visualitzarà la marca.

També hi ha la versió “That’s good! Catalan products”, per donar a conèixer el producte català a Europa. Per quins països han començat?

De moment, França i Bèlgica. Ja hem firmat un conveni amb Carrefour perquè es visualitzin.