La direcció general de Trànsit vol imposar límits de velocitat als vianants

MadridEl projecte de 'Reglament de circulació' que ha fet la direcció general de Trànsit (DGT) és tan polèmic que el Consell d'Estat ha demanat a la institució que el reconsideri perquè té "notables imprecisions". Preveu, entre altres aspectes, imposar límits de velocitat als vianants i que se'ls obligui a passar controls d'alcoholèmia i drogues si cometen alguna infracció.

Un informe del Consell d'Estat critica la definició d'"usuaris de la via" que ha fet la DGT i que pot incloure els conductors de vehicles, però també els vianants, fet que obligaria els qui van a peu a passar proves d'alcoholèmia i drogues quan es vegin implicats en un accident o cometin una infracció. Segons el Consell d'Estat això és "insostenible" perquè el dret de circular lliurement i el de la intimitat personal es veurien perjudicats "pel simple fet que passejar per les vies se sotmetés a aquestes restriccions".

L'informe diu que si la norma s'aplica tal com està ara "els espanyols haurien d'abstenir-se de participar en festes populars, bodes i celebracions en què es consumeix habitualment alcohol, perquè podrien veure's sotmesos a un control d'alcoholèmia, si, a prop seu, un vehicle patís un accident". També parla dels qui prenen medicines amb codeïnes, benzodiacepines, opiacis o fàrmacs semblants, que donarien positiu en els tests de drogues i, segons el Consell d'Estat, "només podrien aventurar-se a sortir de casa amb les receptes mèdiques".

El concepte d'usuari de la via també influeix a l'hora de posar límits de velocitat. La norma proposada per la DGT pretén introduir velocitats màximes per als vianants amb el text "Els vehicles en què el conductor circuli a peu no han de superar la velocitat de la passa humana". Pel Consell d'Estat això implica prohibir córrer, "un esport habitual en aquests temps".

Els canvis als límits de velocitat en les vies de circulació és un altre dels temes que més menciona l'informe del Consell d'Estat. Avisa que la DGT no ha calculat les despeses de la nova senyalització i no ha documentat algunes de les xifres que presenta i que relacionen la velocitat amb els accidents en certes vies. També recrimina que, davant les al·legacions de les administracions, empreses, associacions i organitzacions, no hagi donat cap resposta.

Carreteres més lentes i autopistes més ràpides

Pel que fa a la reducció de velocitat en zones urbanes, el Consell d'Estat s'oposa al reglament perquè "envaeix les competències de les entitats locals" i els ajuntaments, que ja s'hi han declarat contraris. Creuen que podria col·lapsar la circulació a les ciutats. El Consell també s'oposa a passar del límit de 100 km/h a 90 km/h en les carreteres convencionals, i d'on ara marca 90 km/h a 50 km/h en molts casos. Això, diu, "alentirà tots els desplaçaments a Espanya".

L'informe també posa en dubte l'augment de velocitat en autopista fins a 130 km/h en circumstàncies especials, que s'assenyalaria en panells de missatge variable. Qüestiona "les possibilitats que tenen els conductors per demostrar que quan circulaven a 130 km/h ho feien complint la norma fixada al panell". El ministeri de Foment creu que la mesura implica una disminució de "la consciència del risc" per part dels conductors.

Bicicletes i motos

El Consell d'Estat també veu "notablement imprecisa" la normativa en allò que afecta els ciclistes, amb situacions que considera absurdes com, per exemple, fixar límits de velocitat per a aquests vehicles, que no inclouen cap aparell per mesurar la velocitat a la qual circulen. A més, apunta que l'autorització de dur nens menors de cinc anys per part de qualsevol ciclista "contradiu les regulacions de seguretat vial dels menors" i que el reglament "altera el model urbà d'Espanya, en el qual la vorera i la zona de vianants "no són un carril de circulació sinó un espai de convivència dels ciutadans".

L'informe també posa en dubte la decisió presa pel departament que dirigeix Maria Seguí en relació a l'obligació dels conductors de ciclomotors de dur casc homologat. El Consell d'Estat no dubta que la inversió dels conductors en els cascs sigui beneficiosa a canvi de la seguretat que reben, però critica que al text es comptin les despeses assenyalant que aquest equip val vint euros, quan els cascs en valen entre 70 i 900.