Comín anuncia que la salut mental tindrà l'increment pressupostari "més gran de la història" el 2017

LleidaEl conseller de Salut, Toni Comín, ha anunciat aquest dissabte que la salut mental tindrà l'increment pressupostari "més gran de la història" el 2017. No ha concretat xifres, però ha assegurat que és una "obligació" del Govern prioritzar aquest àmbit perquè les dades revelen que els únics indicadors de salut a Catalunya que han empitjorat en els últims cinc anys són els dels trastorns mentals, en relació directa amb la crisi.

Comín ha assumit aquest compromís davant de més d'un miler de persones que commemoren a la Seu Vella de Lleida el Dia Mundial de la Salut Mental. Afectats, famílies i professionals han reclamat més recursos per prevenir unes malalties amb un fort impacte social i econòmic, ja que es calcula que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental més o menys greu al llarg de la seva vida. Sobretot exigeixen que la prevenció es faci des de la infància i l'adolescència per evitar tant l'aparició dels trastorns com l'agreujament d'aquests trastorns.

Segons Comín, el creixement de la partida per a salut mental als pressupostos del 2017 serà "el més gran de la història" tant en termes relatius com absoluts. El conseller ha remarcat que l'increment de recursos es destinarà a potenciar el model comunitari, és a dir, aquell que precisament aposta per la prevenció, la inserció laboral, les polítiques d'habitatge i l'acompanyament a les famílies. L'objectiu és que el 2020 la proporció dels recursos públics que es destinen a salut mental sigui del 60% per a serveis del model comunitari i del 40% per a hospitalització, quan actualment és a l'inrevés.

El titular de Salut també ha explicat que el departament, juntament amb experts, està acabant de definir la cartera de serveis del model comunitari en el marc del Pla Director de Salut Mental, i també el model de pagament i els indicadors que permetran avaluar-ne els resultats.

La clau: la prevenció

Amb el lema "Prevenció, la clau de l'equilibri", la jornada ha incidit en el benestar emocional per promoure la salut mental i ajudar al creixement, l'estabilitat i la confiança. La presidenta de l'associació Salut Mental Ponent, Eva Barta, ha afirmat que "l'impacte de les malalties mentals és molt gran tant a escala individual com col·lectiva, ja que genera moltes despeses". "El futur, per tant, ha de passar per intentar evitar l'aparició d'aquests trastorns o evitar-ne l'agreujament o la recaiguda". I Barta alerta que "actualment, amb la manca de recursos que hi ha, no s'està fent pràcticament res en prevenció".

Les associacions han aprofitat la presència del conseller Comín per fer un crit d'alerta en aquest sentit. "Volem transmetre al conseller la necessitat que cal destinar més recursos a la prevenció i la promoció de la salut mental, i que es faci des de la infància i l'adolescència", ha dit Barta.

Barta ha recordat que només a les comarques de Lleida es calcula que hi ha unes 11.000 persones que tenen algun problema de salut mental, segons dades d'un estudi elaborat el 2012 per la Universitat de Lleida i la coordinadora d'associacions de familiars i persones afectades.

Dèficit de residències

Salut Mental Ponent alerta també d'un dèficit que es fa especialment evident a les comarques de Lleida. Es tracta de la falta de places residencials per a malalts amb un alt grau de dependència que necessiten una atenció intensiva i continuada. Això fa que avui en dia encara hi hagi un centenar d'afectats que estan ingressats a Reus (entre 70 i 80) o a Saragossa (una vintena).

"Fa temps que lluitem perquè aquestes persones puguin tornar, perquè van passant els anys i es van desvinculant de la família i l'entorn, i això no pot ser", remarca Eva Barta. Segons la presidenta de l'entitat, les places que actualment hi ha a Lleida són per a persones "bastant autònomes" i, per tant, el que reclamen és que s'incrementi el suport domiciliari per a aquest col·lectiu i que les places que ara ocupen puguin quedar lliures per als casos més severs.

"Deute històric"

El periodista Lluís Caelles i l'actriu i presentadora Txe Arana han estat els encarregats de conduir l'acte i fer la lectura del manifest. "Tenim un deute històric com a país amb la salut mental que cal resoldre amb celeritat i valentia", han dit. També s'ha destacat que "prevenció i promoció en salut mental són indissociables i fonamentals per intervenir a temps i per detectar millor i amb rapidesa les situacions, per atendre-les posant l'accent en la recuperació i en les estratègies adequades". El text ha insistit en la "manca de recursos i suports" que pateixen les persones amb problemes mentals i les seves famílies tant en l'àmbit de la salut com en el de l'educació, l'habitatge o l'ocupació.

És per això que han concretat les seves reivindicacions en cinc punts: més impuls i lideratge del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions, acompanyat de la inversió necessària per fer-lo realitat; que es revisi el copagament en salut mental i s'apliqui de forma immediata un sistema que promogui la dignitat i l'autonomia de les persones; més reconeixement i suport a la xarxa associativa perquè hi pugui participar i desenvolupar la seva tasca; més recursos, de més qualitat i orientats a la comunitat per reduir el greuge històric i donar resposta a les necessitats, amb una cartera de serveis que incrementi els que ja hi ha i n'incorpori de nous en educació, salut, integració social i laboral, i habitatge; i que s'incorpori la perspectiva de drets en tots els àmbits, tal com estableix la Convenció de les Nacions Unides.