Colau, a l’ull de l’huracà en l’aniversari del triomf electoral

BarcelonaEl desallotjament del Banc Expropiat de Gràcia -i sobretot els posteriors aldarulls i el balanç de ferits i danys- i també l’actuació del tinent d’alcalde Jaume Asens -que hauria contactat amb l’advocada de l’agent de la Guàrdia Urbana ferit per un manter per dir-li que el consistori preferia que no es demanés presó provisional per al detingut- són, possiblement, dues de les crisis més importants que ha viscut, fins ara, l’equip d’Ada Colau. La casualitat ha volgut que les dues hagin coincidit en el temps i que hagin coincidit, també, amb el primer aniversari del triomf electoral de Barcelona en Comú. Ahir, tot just un any després que Colau desbanqués Xavier Trias a les urnes, era dia de fer balanç i l’oposició va trobar munició de sobres en aquests dos escenaris per atacar la manera de fer del nou govern. Sobretot per aspectes com la gestió de la Guàrdia Urbana o la sempre difícil barrera entre l’activisme i l’administració.

Molins & Silva

El cas Asens va viure ahir un nou episodi que hauria de fer que els ànims entre el govern municipal i la Guàrdia Urbana es calmessin, després que el cap del cos, Evelio Vázquez, demanés en públic i assegut a la mateixa taula que Colau, que s’investigui l’actuació del tinent d’alcalde Jaume Asens en el cas del manter detingut. El despatx d’advocats Molins & Silva, que defensa els casos de la Guàrdia Urbana, va treure ferro a la polèmica sobre les suposades pressions rebudes, en un comunicat conjunt amb l’Ajuntament en el qual subratllava que aquest tipus de converses són “normals”. L’escrit, que s’ha fet públic després d’una reunió entre membres dels dos equips, especifica que la comunicació entre el regidor i l’advocada “ no va afectar ni va interferir en la lliure independència” de la lletrada, atès que es va realitzar “en el marc d’una relació contractual” entre l’Ajuntament, la policia local i Molins & Silva. L’alcaldessa, que també va defensar l’actuació d’Asens, va admetre en una entrevista a RAC1 que potser va ser “un error” que fos el mateix tinent d’alcalde qui truqués a l’advocada del policia i no qualsevol altre membre dels serveis jurídics sense responsabilitats de govern.

Sobre l’altra polèmica que ha esclatat a Ada Colau, els aldarulls a Gràcia, l’alcaldessa va condemnar completament la violència, i va demanar reflexionar sobre “què hi ha darrere” d’aquests aldarulls. Colau, de fet, va concretar que s’ha ofert als okupes buscar espais alternatius al que ara s’ha desallotjat per poder mantenir les activitats socials que organitzen i que, fins al moment, no hi ha hagut cap acord però que l’oferta continua en peu.

Trias justifica pagar el lloguer

Un veteràen la gestió dels conflictes amb el col·lectiu okupa, l’exalcalde Xavier Trias, a qui el desallotjament de Can Vies i la posterior onada de disturbis li va passar una elevada factura política, no va deixar passar ahir l’ocasió de qüestionar el paper de Colau en aquest conflicte. Ho va fer en una entrevista a TV3, durant la qual va admetre que el seu govern, a les acaballes del mandat, va prendre la decisió unilateral de pagar el lloguer d’aquest espai ocupat de Gràcia per “guanyar temps” i buscar solucions -encara amb el record calent de Can Vies.

Una decisió que el govern de Colau i els mateixos okupes van criticar i, de fet, a finals d’any ja no es va renovar el contracte. Ahir, però, Trias criticava que Colau no ha fet “res” per buscar una solució per a aquest espai i defensava que l’estratègia de CiU s’havia encaminat a pactar una solució a llarg termini.

Tot, a més, en les hores prèvies de rubricar l’acord de govern amb el PSC -es firmarà avui- i que es visualitzarà divendres en el ple que, tenint en compte els últims esdeveniments, es preveu calent. Ahir mateix, el nou soci de Colau, Jaume Collboni, feia pinya amb el govern per la polèmica d’Asens i assegurava que creu en la versió de l’alcaldessa.