El catedràtic de la UB acusat d'assetjament sexual per una professora creu que la denúncia és "esperpèntica"

BarcelonaEl catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Manuel A., acusat d'assetjar sexualment una professora interina, ha considerat avui "esperpèntica" la denúncia presentada contra ell i ha mantingut que a la universitat "ningú no prospera a base de masegades".

Al jutjat penal número 19 de Barcelona ha començat avui el judici contra el catedràtic i exdegà de la Facultat d'Econòmiques de la UB, per a qui la Fiscalia demana una multa de 3.500 euros i un any d'inhabilitació per a l'exercici del seu càrrec per un delicte d'assetjament sexual.

L'acusació sobre Manuel A. deriva de la querella que el 2004 va presentar contra ell una professora interina de la UB, a la qual presumptament va perjudicar en la seva carrera, impedint-li presentar la seva tesi doctoral, en negar-se a accedir als seus requeriments sexuals.

La denunciant, que en la seva declaració d'avui ha apuntat que va ser víctima d'assetjament sexual amb el silenci còmplice de la comunitat universitària, ha explicat que Manuel A. la va pressionar perquè accedís als seus favors sexuals, arribant-li a dir que si no canviava d'actitud la violaria.

En la seva declaració, el catedràtic ha negat rotundament haver assetjat la professora, mentre insistia que "mai en la vida" no ha pressionat ningú per obtenir favors sexuals, i ha apuntat que la denunciant és una persona "capaç, intel·ligent i qualificada", però amb certa propensió a "complicar-se la vida".

Després de titllar de "barbaritat" la denúncia presentada contra ell, el catedràtic ha proclamat: "a la universitat ningú no prospera a base de masegades. Això seria esperpèntic i incompatible amb el sentit comú".

L'acusat ha al·legat també que no va tenir cap intervenció en la decisió de relegar la denunciant de la seva plaça de professora interina al d'ajudant i que les seves objeccions a la tesi doctoral de l'economista, que segueix sense aprovar-la, obeeixen a la falta d'originalitat del treball, la introducció del qual inclou paràgrafs plagiats d'un altre autor.

De la seva banda, la denunciant, Maria Angels F., ha ratificat avui davant del jutge que els episodis d'assetjament sexual que va patir van passar entre 1993 i 1999 i van anar en augment: en la primera ocasió el catedràtic la va instar a ser "complaent" mentre es tocava el membre, en la segona la va arraconar i la va tocar en un ascensor i en la tercera va amenaçar de violar-la.

Segons la denunciant, en una d'aquestes ocasions va explicar la seva vivència a una altra professora del Departament d'Econometria, que la va animar dient-li: "no et preocupis, és un vell verd, això ho aguantem totes".

Maria Àngels F. ha justificat que tardés tants anys a denunciar l'assetjament sexual pel temor a quedar-se sense feina i perquè el seu entorn li va aconsellar que no ho fes, encara que el que la va decidir a querellar-se va ser la "humiliació" que va sentir el mes de març de 2004, quan el tribunal que havia d'avaluar la seva tesi doctoral, del qual formava part l'acusat, va suspendre la lectura del treball per investigar la seva falta d'originalitat.

En el judici ha declarat una altra exprofessora interina de la UB que, després de la querella presentada per Maria Àngels F., va decidir denunciar també per assetjament sexual el catedràtic, encara que el seu cas va ser arxivat en haver prescrit els fets, ocorreguts el 1994.

La testimoni, que ha explicat que va tenir problemes en una oposició després de rebutjar una proposta sexual del catedràtic en un dinar en un restaurant, ha assegurat que en el seu moment no es va atrevir a denunciar-lo seguint el consell de la seva gent propera, que la van advertir que acusar una persona tan "poderosa" acabaria per perjudicar-la.