La Barcelona d'Ada Colau: els 30 projectes d'urbanisme de la nova alcaldessa

[Aquesta és una versió web de la notícia publicada dissabte passat, 13 de juny, al suplement Ara BCN. Inclou un mapa interactiu ]

Urbanisme amb vocació social. És una de les màximes del programa de Barcelona en Comú -i, de fet, de la majoria de programes a les municipals- per governar la ciutat. I això es tradueix en la decisió de no projectar obres faraòniques i de fer més inversió als barris més necessitats, sobretot a partir d’una versió pròpia de la llei de barris del tripartit que ha de suposar una injecció d’uns deu milions en una dotzena de zones. També ha de portar un pla intensiu de construcció de pisos socials, l’intent de prevenir desnonaments i l’esforç per rehabilitar i guarir ferides. Tot això amb el permís d’un convidat que ha escrit el seu nom amb lletres vermelles a les propostes de l’equip de Colau: el tramvia. En aquest cas sí, un gran projecte, el d’enllaçar-lo. Sempre atenent-se a la situació de minoria de BComú (11 regidors de 41).

Però el nou partit de govern a la capital té altres obsessions en matèria d’urbanisme i mobilitat. Com la de restar protagonisme al vehicle privat, que actualment ocupa el 60% de l’espai públic, i donar-lo al ciutadà. Al vianant i també a la bicicleta. No en va un dels cervells del projecte és l’urbanista Francesc Magrinyà, pare del concepte de les superilles i un autèntic malabarista de les equacions per fer guanyar, sempre, els veïns.

En el cas de l’Eixample, i sobretot a la zona Esquerra i en l’espai que queda comprès entre la Diagonal i la Gran Via, defensa que cal anar més enllà del mateix concepte de superilla i arribar-se a plantejar pacificar un de cada tres carrers. Tant en vertical com en horitzontal. Això permetria guanyar espai verd sense necessitat de parcs en el seu concepte clàssic, convertint trams de carrer en zones verdes o en espais de circulació restringida.

Deu parcs de la Ciutadella

És un model que, deixen clar, volen sotmetre a la participació ciutadana per anar decidint quins carrers, i en quins trams concrets, es poden pacificar, sigui amb canvis de sentit perquè els vehicles només circulin per determinades zones, amb plataformes úniques o de la manera que es decideixi. El carrer on això ja seria més factible, assegura Magrinyà, és el de Consell de Cent, però la trama podria començar, en vertical, al carrer Llançà i seguir per Rocafort, Borrell, Casanova i Enric Granados. I, en horitzontal, sortir del referent de la Diagonal i continuar per Londres, Rosselló, l’avinguda de Roma -que es percep com un gran parc- i Consell de Cent. Fins i tot es podria ampliar la mateixa lògica al barri de Sant Antoni per pacificar Tamarit i Marquès de Campo Sagrado guanyant espai per als veïns al voltant del mercat. Seguint la lògica del partit, tot es decidiria de manera assembleària i des del territori.

Magrinyà apunta que també es pot estendre el model a zones com la Sagrada Família i estima que, seguint aquest esquema, es pot guanyar l’equivalent a deu parcs de la Ciutadella entre les Glòries i el carrer Tarragona. Entre l’Eixample i Gràcia és on es registren nivells de contaminació més elevats lligats al trànsit, i per això ara es perceben com a zones prioritàries i es creu que s’hi pot aconseguir una reducció dels nivells de contaminació del 30% amb aquestes actuacions.

La Diagonal, un símbol

També es dibuixen grans corredors verds perifèrics en zones com el límit amb Collserola, on es vol fer un pla especial del parc a partir d’un procés participatiu, i també corredors com la Meridiana, que es vol verdificar. “Cal revertir l’actual desproporció entre el cotxe i el vianant, i si això es pot anar fent en eixos estratègics, millor”, resumeix l’arquitecte Josep Bohigas, també a l’equip de Colau. I, en aquest sentit, el gran símbol seria la Diagonal. La que avui es convertirà en alcaldessa va tenir, de fet, un moment tens en campanya quan va prometre que els cotxes s’eliminarien de manera progressiva de l’avinguda i que el gran portagonista seria el tramvia. Justament el tramvia que la reforma pactada per CiU i el PP ha oblidat de connectar. L’enllaç és ara una de les mesures incloses en el pla de xoc, el més prioritari, de l’equip de Barcelona en Comú. Aquesta actuació, segons detalla Josep Maria Montaner -número 11 de la llista i futur regidor d’Habitatge-, es faria per fases, començant pel tram que va de les Glòries al passeig de Gràcia, que és el que encara no s’ha reformat, i amb la idea d’anar restringint l’espai a la circulació de bicicletes, transport públic i trànsit residencial i d’emergències.

Magrinyà defensa, a més, que el pas lògic seria deixar el tramvia com a transport públic de referència a l’avinguda i retirar-ne les línies de bus, que, en el nou traçat ortogonal, es desplaçarien a carrers com París i Provença. En referència a la xarxa de bus, també apunta que caldria incorporar els busos que vénen de Badalona, com el B20 i el B23, per donar-li dimensió metropolitana. I completar la xarxa. Algunes de les grans propostes en matèria d’urbanisme de l’equip de Colau també passen per revisar decisions preses pels governs que l’han precedit, com ara la polèmica conversió del Port Vell en una marina de luxe, el sistema de tancaments i cobrament d’entrades al Parc Güell -i també al castell de Montjuïc- o, anant encara més enrere, les reixes que tanquen la plaça Dones del 36 a la vila de Gràcia. També hi ha projectes que abans de néixer ja tenen el desacord del nou govern, com el gran parc Open Camp a l’Anella de Montjuïc o la pista d’esquí a la Zona Franca. I d’altres, ja en marxa, que no agraden, com la pista de gel que es posa per Nadal a la plaça Catalunya. Dos reptes: esmorteir l’impacte turístic i revertir privatitzacions.

Objectiu: més habitatge social

La prioritat número 1, però, com insisteix Josep Maria Montaner, és fer front a l’emergència en matèria d’habitatge. En primer lloc, intentant evitar que s’arribi al desnonament i, en qualsevol cas, disposant d’un bon parc de pisos d’emergència social per donar una resposta ràpida En segon lloc, recuperant pisos buits i construint-ne de nous: fins a 4.000, molts en terrenys municipals en zones com Vallbona o les Glòries. I centrant esforços en la rehabilitació.