Barnaclínic va atendre pacients privats en horari públic
La Sindicatura de Comptes revela que el braç privat de l’Hospital Clínic "no té empara legal"
BarcelonaUn 7,4% de les 329 intervencions del 2012 al Barnaclínic, la branca privada de l’Hospital Clínic, es van fer “totalment o parcialment” en horari d’atenció als pacients públics, segons la Sindicatura de Comptes. La clínica privada va explicar a l’ens fiscalitzador que, excepte en casos d’urgència, només atén aquests pacients a la tarda, “una vegada finalitzada la jornada laboral del servei públic”. Un informe fet públic ahir, però, revela que 24 pacients privats del Barnaclínic van ocupar quiròfans del Clínic (en teoria destinats a pacients de la xarxa pública) durant la jornada laboral del servei públic. El percentatge disminueix una mica, fins al 6,8%, si no es tenen en compte les urgències. L’informe de la Sindicatura dona la raó a l’ACES, la patronal de les clíniques privades, que va denunciar Barnaclínic per competència deslleial.
Fonts de l’hospital van assegurar a l’ARA que es tracta d’una fotografia del 2012 i que són situacions “ja corregides”. Les mateixes fonts afirmen que Barnaclínic va posar fi a aquestes pràctiques arran de la resolució aprovada fa dos anys al Parlament, que instava el Govern a inspeccionar-lo per comprovar si utilitzava personal i recursos del Clínic.
El mateix informe de la Sindicatura també conclou que el Barnaclínic “no troba empara en la normativa legal”. Aquesta és una constatació que s’esperava des de divendres, quan el conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar que aviat es canviarà la forma jurídica del Barnaclínic. Comín va admetre que l’anunci es produïa després que la conselleria conegués l’existència d’un informe de la Sindicatura que posava en dubte l’encaix jurídic de la branca privada del Clínic a l’hospital.
L’ens fiscalitzador va més enllà de les paraules de Comín, perquè no només analitza la fórmula jurídica del Barnaclínic, sinó que recull irregularitats que situa entre els anys 2010 i 2012.
També a les consultes externes
Els horaris públic i privat també es van solapar en consultes externes -el 17,1% es van fer en horari d’atenció pública- i en les proves diagnòstiques. “Dues terceres parts són un tipus de proves i procediments que l’hospital efectua a pacients públics durant tot el dia i, per tant, forçosament hi ha coincidència horària”, sosté l’informe. L’informe explica, per exemple, el cas de les ressonàncies magnètiques, que acumulen llista d’espera al sistema públic. La investigació revela que el Clínic feia la prova al pacient de Barnaclínic quan aquest la demanava i, en cas de coincidir amb alguna altra, “es reprogramava la del pacient públic” per al següent cap de setmana.
La fina línia que separa el Clínic del Barnaclínic -físicament, només és una porta- també s’evidencia amb una mostra de 34 pacients investigada per la Sindicatura. D’aquests, el 44% havien tingut intervencions, visites o tractaments al Clínic a càrrec del CatSalut tres mesos abans o després de ser atesos al Barnaclínic, com per exemple dos pacients que van operar-se al Clínic, però que, després de detectar problemes a les pròtesis, els hi van canviar al Barnaclínic.
Sobre les pròtesis, i també sobre algunes proves i honoraris, la Sindicatura avisa que s’han trobat “discordances” entre les tarifes establertes i els preus finalment facturats. Les tarifes tenen un preu per a cada cas i pacient, que es calcula tenint en compte el temps de quiròfan, el cost dels medicaments i l’estada hospitalària, a més d’un marge de benefici per a Barnaclínic. Així, l’informe sosté que, encara que l’import facturat en concepte d’honoraris als pacients ha de coincidir amb el pagat als metges, en un 30,3% dels casos l’import cobrat al pacient és superior al percebut pel doctor. En el cas de les pròtesis, el 25% dels pacients van pagar un preu inferior al cost de la pròtesi, mentre que gairebé la meitat dels pacients van pagar un preu més alt del que realment valien.
Vulneració de la llei de patrimoni
La Sindicatura conclou també que Barnaclínic, que ha funcionat durant 25 anys sota la tutela del Clínic, no té empara legal perquè no hi ha cap llei vigent que doni cabuda a una clínica privada però que utilitzi recursos i professionals públics. El text sosté que el model sanitari català permet fer activitat privada en centres públics, però no pas que centres de titularitat 100% pública, com el Barnaclínic, ofereixin “exclusivament” prestacions privades. A més, l’informe sosté que el Barnaclínic vulnera la llei de patrimoni de les administracions públiques perquè els quiròfans i les habitacions del Clínic utilitzades pels pacients privats són béns de domini públic.
Encara en l’aspecte tècnic, l’ens fiscalitzador també conclou que el Barnaclínic va fer contractacions “sense seguir els procediments contractuals inclosos a les instruccions internes” i “contravenint els principis de contractació pública”. Un dels serveis era, entre d’altres, nou personal que es va fitxar tot i tenir-ho prohibit, perquè es van desobeir les limitacions pressupostàries, es van abonar plusos i complements retributius no inclosos al conveni i es va pagar una gratificació per objectius en contra de la normativa.
D’altra banda, en relació a l’Hospital (la branca pública), la Sindicatura indica que els comptes auditats (els anys 2010, 2011 i 2012) “no expressen la imatge fidel” del patrimoni i de la situació financera. S’hi detecten sobrevaloracions de terrenys i de l’actiu no corrent.
