Barcelona entra al ‘top ten’ de la recerca europea

BarcelonaFa poc més d’un any que es va presentar en societat el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). Aquest projecte, que és la suma de sis dels principals centres de recerca catalans, fa poc que camina però la magnitud de la seva excel·lència ja es pot mesurar.

El BIST s’ha situat com el novè centre de recerca a Europa amb més publicacions científiques en revistes de referència, segons el Nature Index. Davant seu tan sols hi ha els millors centres europeus, com el Max Planck Institute, a Alemanya, o el CERN, a Suïssa. L’estratègia d’unir esforços situa ja d’entrada l’institut català entre els més potents d’Europa. Andreu Mas-Colell, que pels volts de l’any 2000 va impulsar el model de recerca català, presideix aquesta iniciativa, que té com a objectiu unir esforços per posar-se al mateix nivell que els millors centres.

Eixos de recerca

Recentment, els directors dels sis centres que formen el BIST s’han reunit per identificar espais comuns d’interès. Aquests centres són el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). “Cal buscar transversalitat i col·laboracions”, afirma Montserrat Vendrell, directora del BIST. És per això que es potenciarà la recerca entorn al big data, és a dir, el processament, anàlisi i emmagatzematge de les dades massives que es produeixen amb la recerca per aconseguir extreure’n coneixement. El Port d’Informació Científica (PIC), que gestiona l’IFAE, es posa al servei dels centres BIST i s’enfortirà encara més la relació amb el Barcelona Supercomputing Center.

Un altre dels eixos serà aconseguir microscopis de superresolució. En aquest camp seran sobretot l’ICFO i l’ICN2 els que investigaran i aportaran tecnologia perquè tots puguin visualitzar a escales nano propietats físiques i químiques de la matèria. També hi haurà sinergies en la recerca en grafè i els materials 2D -materials d’un sol àtom de gruix-. A Catalunya, l’ICN2 forma part del Graphene Flagship, un projecte europeu de 1.000 milions d’euros sobre aquest nou material que permetrà nous dispositius biomèdics i electrònics. Un altre dels eixos de treball del BIST és la biologia química. A través del programa Chembio, amb un paper fonamental de l’ICIQ, s’identificaran nous tipus d’activitat biològica i molècules bioactives, que podran tenir un ús mèdic o industrial.

Capacitat per captar recursos

El BIST està format per un miler de científics. Entre tots tenen un pressupost global de més de 117 milions d’euros. Un 60% provenen dels exigents fons competitius europeus. Un altre dels indicadors de la seva excel·lència és la quantitat d’ajuts de l’European Research Council. El BIST, amb un 0,81% dels investigadors de l’Estat, capta el 15% dels ajuts atorgats a Espanya, una tercera part dels aconseguits a Catalunya, i l’1,1% del total europeu. També té el suport dels patrons, com l’Obra Social de La Caixa, que ha ampliat els més de 9 milions d’euros que ja aporta a la recerca dels sis centres.