Barcelona reuneix més de 700 experts en tecnologies de fusió nuclear

BarcelonaL'11è Simposi Internacional de Tecnologia de Fusió Nuclear (ISFNT) reuneix a Barcelona, des d'aquest dilluns i fins divendres, més de 700 científics i tecnòlegs de tot el món que analitzaran els últims avenços d'aquesta disciplina. L'acte inaugural ha comptat amb la presència del secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres; el responsable del programa de fusió de l'IREC, Manel Sanmartí; el director del Laboratori Nacional de Fusió, Joaquín Sánchez; el director general de l'organització internacional d'ITER, Osamu Motojima, i el director de Fusion for Energy (F4E), Henrik Bindslev.

Durant l'acte, s'ha destacat que la tecnologia de fusió nuclear té un paper clau en el desenvolupament de la industria i s'ha ressaltat la importància d'entitats com l'IREC, la UPC, el Ciemat i Fusion for Energy, que té seu a Barcelona, per a la investigació d'aquesta matèria a nivell internacional.

El projecte internacional ITER s'ajorna

La jornada inaugural també ha servit per presentar la situació actual del projecte internacional ITER, que pretén demostrar la viabilitat d'obtenir energia a partir de la fusió de nuclis d'hidrogen. El director general de la organització internacional, Osamu Motojima, ha explicat els principals reptes tecnològics i constructius del projecte, que està cofinançat per la Unió Europea (UE), Rússia, els Estats Units, la Xina, Corea del Sud, el Japó i l'Índia.

Estava previst que l'ITER entrés en funcionament a partir del 2020, però la complexitat tècnica i de gestió obligaran a ajornar l'inici de les operacions fins al 2023. El projecte té una contribució de la UE de 6.600 milions d'euros, una inversió "assegurada fins al novembre del 2020", segons ha confirmat Henrik Bindslev, que ha assegurat que no hi haurà problemes financers a causa dels retards en l'obra. Bindslev ha assegurat que intentar accelerar el projecte sí que implicaria un sobrecost.

Una energia menys perillosa

El director del Laboratori Nacional de Fusió, Joaquín Sánchez, ha defensat que la fusió nuclear és menys perillosa que les activitats de les centrals nuclears perquè es treballa amb itri en lloc d'urani, i aquest residu té una vida mitjana de 13 anys, lluny dels 4,5 milions d'anys de l'urani.

Sánchez ha explicat que, malgrat que el projecte ITER està regulat com energia nuclear, la refrigeració no és el més important en matèria de seguretat. El més preocupant, ha afegit, és que un incendi o un terratrèmol pugui destruir l'edifici i es produeixi una fuga d'itri.