Una escola de Santa Coloma incorpora mètodes xinesos per aprendre matemàtiques
El 95% dels alumnes són nouvinguts i un de cada tres ve de la Xina. Es comuniquen entre ells en català
BarcelonaEntre els reptes que ens ocupen en un món globalitzat és perfeccionar els nostres sistemes d'ensenyament per tal de desenvolupar generacions d'infants més competitives en el panorama acadèmic i en el posterior món laboral. En aquest sentit, s'estan movent a l'escola Miguel Hernández del barri de Fondo, a Santa Coloma. Allí, el 95% dels alumnes són immigrants i un de cada tres és xinès. De fet, en aquell barri hi viu el 20% de la població xinesa de Catalunya.
Enmig d'aquestes aules tan diverses, els mestres han decidit adoptar els mètodes xinesos per a l'aprenentatge de les matemàtiques. Concretament, els infants aprenen a contar des de ben petits a través de la manipulació d'objectes i no només mentalment. A més, també compten grans quantitats. D'aquesta forma, pretenen equiparar el nivell de tots els alumnes que tenen a classe. Anteriorment, havien observat que els alumnes provinents de la Xina tenien un nivell en matemàtiques molt superior que altres infants vinguts. Tenien molta rapidesa en el càlcul mental i feien le soperacions de cap, sense escriure-les. Per aconseguir aquests nivells s'entrenen comptant "pals o pedres", explica la seva directora: Celestina Valmorisco.
En la línia de preparar els petits per aquest món globalitzat, també han aprofitat la diversitat per fer un agermanament amb la Xina. A banda d'ajudar els infants d'allí a aprendre català, també els expliquen què és la castanyada. En contraprestació, els alumnes de la regió de Qingtian, que és d'on venen el 70% dels xinesos que viuen a Catalunya, els expliquen als d'aquí en què consisteix la festa de la Lluna.
L'exaltació de la diversitat que es fa en aquesta escola arriba fins i tot al seu himne: "Som de tot arreu, la nostra escola no té preu". Una proclama que acaba amb un "la nostra escola mola" que es tradueix a tots els idiomes de forma repetitiva, per a que tots els nens ho sàpiguen dir en tots els idiomes. Malgrat aquesta barreja idiomàtica, la directora reconeix que els seus alumnes han adoptat el català com a llengua de trobada per comunicar-se entre tots ells.
