Adif ha tingut més de quatre anys al calaix el projecte de soterrament del tren a Girona
L'Estat ha enviat la documentació a l'Ajuntament. El CD que recull tots els plànols té estampada la data del 2007
GironaAdif ja ha enviat el projecte de soterrament del tren convencional a l'Ajuntament de Girona. El CD que recull tots els plànols té estampada la data del 2007, tot i que mai abans s'havia enviat una còpia al consistori. Els dubtes sobre l'existència d'aquest projecte i el perquè no s'havia enviat mai han estat objecte d'enfrontaments tant a l'Ajuntament com també entre els diputats gironins al Congrés. A partir d'ara, els serveis tècnics de l'Ajuntament podran revisar el document per conèixer l'abast del projecte.
L'Estat no ha inclòs cap partida en el pressupost del 2012 per al tren convencional i ha manifestat que les obres no començaran fins que l'alta velocitat entri en servei. L'Ajuntament de Girona ja té una còpia del projecte que detalla com serà el soterrament del tren convencional. Malgrat que fa cinc anys que el projecte està fet –data de 2007– mai abans s'havia enviat una còpia a l'ajuntament. En el ple del passat mes de maig, l'alcalde, Carles Puigdemont, va anunciar que s'havia reunit amb el president d'Adif, Enrique Verdeguer, i que aquest li havia confirmat que el projecte estava fet i que n'enviaria una còpia "de manera imminent" a l'Ajuntament.
Passades dues setmanes, el projecte ja està als calaixos de l'Ajuntament. Això ha de permetre als serveis tècnics i als diferents grups municipals estudiar amb detall el document. La portaveu del PPC a l'Ajuntament –i també diputada al Congrés–, Concepció Veray, ha manifestat que està a l'espera que l'alcalde, Carles Puigdemont, reuneixi els portaveus per confirmar que el projecte ja és en mans municipals. "Que ja s'hagi enviat el projecte ve a demostrar la voluntat del PP de complir per la via ràpida amb allò que es compromet a les reunions", ha assenyalat Veray.
Un projecte precedit de polèmica
Les primeres informacions sobre el projecte ferroviari a Girona –que preveu l'arribada del TAV soterrat, el posterior soterrament del tren convencional i l'enderroc del viaducte– es remunten al 2005. Llavors, l'Estat –governat pel PP– va presentar un primer projecte on els túnels del tren convencional passaven molt a prop del Barri Vell. El govern municipal va presentar-hi al·legacions, especialment preocupat per la proximitat dels túnels amb la basílica de Sant Feliu. L'Estat va acceptar les al·legacions i va allunyar el traçat del Barri Vell, fent-lo passar per sota del riu Onyar fins sortir per Pedret.
La voluntat de l'Estat era encadenar la fi de les obres de l'alta velocitat –posposat en diverses ocasions– amb l'inici dels treballs per soterrar el tren convencional. Malgrat tot, les obres del TAV han anat avançant (està previst que acabin a principis del 2013), però no hi ha hagut notícies sobre quins passos estava fent Foment per iniciar els treballs del tren convencional. Aquest silenci va començar a despertar les sospites sobre si realment l'Estat soterraria el tren convencional un cop el TAV entrés en servei i, encara més, sobre si enderrocaria el viaducte.
Amb el canvi de govern tant a l'Ajuntament de Girona com al govern estatal, es va reprendre el debat sobre el tren convencional. Per una banda, el subdelegat del govern estatal a Girona, Carles Jaume, va posar sobre la taula que en temps de crisi "era difícil" que el projecte del convencional fos "viable". De fet, l'Estat no ha inclòs cap partida en el pressupost del 2012, malgrat les peticions sorgides des de l'Ajuntament de Girona. La diputada popular, Concepció Veray, va assegurar que al ministeri de Foment no hi havia cap projecte executiu sobre el soterrament del tren, un extrem que els socialistes negaven.
Finalment, va ser l'alcalde qui va aportar llum sobre el tema després de reunir-se amb el president d'Adif. Puigdemont va assegurar en el ple del 14 de maig que el projecte estava fet des del 2008 i que l'Estat s'havia compromès a fer-lo arribar de manera "immediata". L'alcade es va mostrar molest perquè fins ara mai s'havia enviat a l'Ajuntament. El mateix dia que l'alcalde donava a conèixer aquesta informació, el diputat socialista Àlex Sàez, rebia una resposta per escrit del ministeri de Foment on reconeixia que sí que hi havia projecte però el datava en 2010. Després d'aquest ball de xifres, finalment, el projecte ja reposa en un calaix de l'Ajuntament. El projecte estava fet des del 2007.
