Adriana Cabeceran: “Davant d’un rumor no pots callar, perquè te’n fas còmplice”

Els xinesos no es moren. Els immigrants es queden les beques menjador. Les botigues dels pakistanesos obren quan volen. ¿Qui no s’ha trobat en una conversa amb sentències d’aquest estil que no tenen cap fonament legal ni, per descomptat, real? Volent o sense voler, tothom ha sentit algun rumor contra la immigració o fins i tot n’ha sigut l’altaveu. Adriana Cabeceran treballa i milita en contra de la difusió d’aquesta rumorologia.

Què és un agent antirumor?

És una persona que ha fet un curs sobre la diversitat cultural i la creació d’estereotips i prejudicis. Sobre com es creen i com es poden desmentir i combatre.

Se’n deu fer un tip.

El nostre dia a dia és una feina de 24 hores, perquè al final has de desmentir rumors quan vas al mercat, a la feina, en un dinar familiar...

Un rumor és una mentida?

És una afirmació falsa, que no està fonamentada ni raonada. Es crea a partir d’estereotips i prejudicis que tenim com a societat i també com a individus, tot i que hi ha un component cultural important. La gent es creu els rumors, els difon i els escampa com si fossin un virus.

Els alimenta la por o la ignorància?

Potser és un cúmul de coses. És evident que el desconegut sempre ens fa por, perquè ens provoca una cosa a la panxa que no té cap explicació. Ens serveixen per justificar algunes pors, inquietuds, la desconfiança cap al que és diferent. En situació de crisi, per exemple, ens va bé creure que hi ha un culpable. No pensem que hi ha hagut una bombolla immobiliària i acusem les persones immigrades de prendre la feina als autòctons. Acusant els immigrants ens equivoquem d’enemic.

A què i a qui afecten, els rumors?

Hi ha una teoria que explica que les societats són com arbres. Les arrels representen els mites, i és on trobem la visió del món en termes d’espai i temps; el tronc seria la part estructural: la llengua, les relacions de gènere, la religió, i el fullatge seria on hi ha la gastronomia, les tradicions, la música. Totes les societats tenen aquesta estructura i els rumors es creen en aquests nivells superiors, sobre temes com les estructures familiars, les relacions de gènere. Hi ha rumors a tot arreu i es diuen rumors de tots els col·lectius, tot i que evidentment d’alguns més que d’altres.

Com rebat vostè un rumor?

Intentant posar en dubte el que diu qui afirma certes frases contra la immigració, fer que d’alguna manera hi reflexioni. No es tracta tant de convèncer-lo com que arribi a pensar que el que li ha arribat i que sent i repeteix no està fonamentat. Fer que contribueixi a la cohesió social i a la convivència.

Raonar més que enfrontar-s’hi?

Sí, s’ha d’evitar la confrontació perquè llavors la persona es tanca i la conversa acaba en una discussió, i l’interlocutor marxa amb la seva idea reforçada. Si es tracta d’una manera positiva, potser no la convencem però li haurem creat dubtes.

Suposo que ningú s’autoproclama racista o xenòfob.

A ningú li agrada dir que és racista, però després et diuen que al CAP la gran majoria són estrangers.

Per desmentir-ho hem d’anar amb l’estadística apresa?

No, no cal. Però és útil conèixer les dades. Al principi sí que em vaig aprendre dades, estudis de fonts oficials, però t’adones que no són imprescindibles, perquè al final el discurs ha d’anar molt més sobre la igualtat de drets. Saber el tant per cent d’immigrants que van al metge no és tan important. En el cas que fos veritat, que no ho és, hem de fer-los veure que tenen el mateix dret d’anar-hi que els autòctons, perquè és un dret bàsic que es paga amb els impostos.

Un altre rumor és que ells no en paguen, d’impostos, no?

Sí, aquest és un altre rumor. Absurd perquè no té cap fonament.

¿No creu que hi ha una desconfiança, un fracàs dels missatges de dalt a baix, de les institucions?

No sé si hi ha desconfiança, però segurament arriben més els missatges de tu a tu que no pas els de les grans campanyes.

¿Quin paper hi juga la por a perdre la identitat?

Els rumors responen a inquietuds: perdre la identitat, no tenir feina, perdre els recursos socials. Però els nostres problemes no són causats pel 17,8% de taxa immigració que hi ha a la ciutat de Barcelona.

Segur que la percepció de la immigració s’acosta més al 40%.

Sí, segur que la percepció és més alta que la realitat. Per això la resposta ha de ser: “N’estàs segur? Potser perquè porten vel o van vestits de manera diferent t’hi has fixat més que en la dotzena d’autòctons”.

Els rumors es transformen?

Potser abans eren més genèrics, “Els immigrants ens prenen la feina”, i ara en sentim d’específics: per als xinesos, els pakistanesos...

Què fem si sentim un rumor?

Si en una conversa al mercat, a casa o on sigui sentim un rumor, no et pots quedar callat, perquè llavors te’n fas còmplice.