I tu, ¿en quantes llistes apareixes?

BARCELONARànquings de tota mena proliferen als mitjans de comunicació i per internet. La qüestió és si moltes d'aquestes llistes són fiables. Miraré d'explicar-ho amb un cas viscut en primera persona.

Un dia, navegant per internet, em vaig trobar el meu últim llibre en la llista Novelas ambientadas en ciudades reales del portal 20 Minutos. N'hi va haver prou que votés per l'obra que jo mateix havia escrit, unes oportunes piulades al Twitter i un enllaç al Facebook perquè els meus amics empenyessin l'obra a la primera posició i superés supervendes com Ruiz Zafón, Ildefonso Falcones, Federico Moccia i Stieg Larsson, i fins i tot per davant d'un Nobel de literatura com Mario Vargas Llosa.

Queda clar que si el llibre va superar durant mesos L'ombra del vent, L'església del mar i Els homes que no estimaven les dones va ser perquè el seu autor havia incitat les persones del seu entorn a votar-lo. Tot i això, la capacitat d'influència d'una única persona és limitada. Si la llista hagués tingut milers de participants en comptes d'uns quants centenars, el més probable és que hagués ocupat posicions més discretes.

La llista de novel·les ambientades en ciutats reals és una gota d'aigua en l'oceà de llistes, classificacions o rànquings que -manies que tenim de voler categoritzar-ho tot- es poden trobar a la xarxa. Només al portal de 20 Minutos n'hi ha fins a 1.500 de diferents, prop de 1.000 al diari digital El Economista i centenars més a Mejoresranking.com.

Gràcies a aquestes llistes podem saber que els "millors grups o cantants de la història" són Queen, Adele, Britney Spears i Lady Gaga, que "les cançons que més sonen aquest estiu" són, a parer dels internautes, Euphoria , Somebody that I used to know , Call me maybe i Rayos de sol , que "les banderes més boniques del món" són, per aquest ordre, les de Mèxic, el Perú i Guatemala, o que les millors sèries de televisió dels anys 80 són El equipo A , MacGyver i El coche fantástico .

Si ens posem negatius, descobrirem que "les pitjors ciutats espanyoles per viure" són Barcelona, Madrid i Sevilla, seguides a certa distància per Badajoz, Múrcia i Albacete, o que els presentadors Sara Carbonero, Juanma Castaño i María Escario han protagonitzat "les ficades de pota més sonades de la televisió".

La llista "qüestions estranyes al voltant de la vida, curiositats inútils i extravagants" ens informa que Einstein no parlava bé fins als 9 anys, de tal manera que els seus pares estaven convençuts que patia alguna mena de retard, que fins al 1800 les sabates del peu dret i l'esquerre eren iguals, que el 15% de les dones nord-americanes s'autoregalen flors el dia de Sant Valentí i que al llarg de la nostra vida ens empassem una mitjana de vuit aranyes mentre dormim.

Les xarxes socials faciliten l'elaboració de rànquings o de llistes fins a extrems que eren inimaginables fa pocs anys. El que abans suposava un encàrrec professional a una empresa especialitzada d'estudis de mercats -temps i diners- ara es resol en pocs minuts llançant una proposta temptadora per internet. La resposta de l'audiència generarà de manera automàtica una llista que sens dubte facilitarà l'arribada de nous visitants a la nostra web. Això sí, la responsabilitat sobre el contingut de la informació recau quasi en exclusiva sobre l'usuari.

L'internauta és un fugisser de mena. Disposa de poc temps i sempre va a la recerca de la gran troballa. Amb ells, els reclams maximalistes són els que més bé funcionen. Els titulars que anuncien el millor, el pitjor, el més espectacular o el més decadent són els que generen un nombre més alt de visites. En el cas del portal 20 Minutos, la llista preferida del seu públic és "grans misteris sense resposta" (la construcció de les piràmides, l'Atlàntida i el Triangle de les Bermudes).

I, evidentment, tot el que fa referència a famosos té l'èxit assegurat. Per això es multipliquen llistes tipus "curiositats de House ", "a qui li queda millor el biquini" (Rihanna, Kim Kardashian i Katy Perry) o "les deu persones més intel·ligents" (Stephen Hawking, el guionista de televisió nord-americà Rick Rosner i l'actor James Woods).

Les frases més estúpides

En la llista "les frases més estúpides" que han pronunciat els famosos hi podem trobar autèntiques perles. Miss Panamà: "Confuci era un xinès japonès molt antic que va inventar la confusió". Britney Spears: "Mai he anat al Japó perquè no m'agrada el peix i sé que a l'Àfrica és molt popular". Rocío Jurado: "La majoria de les importacions vénen de fora". Christina Aguilera: "On se celebra enguany el Festival de Cannes?" Sofía Mazagatos: "Encara no he trobat l'hormona de la meva sabata". Jennifer Lopez: "No he comès cap delicte; el que he fet és no complir la llei". George W. Bush: "Un baix nombre de votants és indicatiu que menys persones van a votar".

Quan la llista s'elabora només a partir de l'opinió dels ciutadans que entren en una web, el seu valor és molt relatiu. Així, segons el portal de 20 Minutos, els esportistes més guapos de Londres 2012 van ser el nedador Ryan Lochte, el windsurfista espanyol Iván Pastor i el piragüista català Saúl Craviotto. En canvi, els seguidors de Yahoo! i El Economista van decantar-se pel també nedador Camille Lacourt, els de Corazón Olímpico pel saltador Thomas Daley, els de S1ngular pel també saltador Alexandre Despatie, i els del fòrum En Femenino, per l'esgrimista Aldo Montano.

En el cas de la llista "les fantasies sexuals més desitjades per les dones", el resultat (sexe salvatge i desenfrenat, sexe amb una altra dona, tenir relacions en un lloc públic) es pot considerar nul... des del moment que la participació és oberta a homes.

Ni tan sols els rànquings més seriosos són aliens a les crítiques. A principis d'agost, la prestigiosa revista britànica Sight & Sound , depenent del British Film Institute, va fer pública la llista de les millors pel·lícules de la història, que elabora des del 1952. La sorpresa va ser que, per primer cop en mig segle, el film Vertígen , de Hitchcock, va destronar Ciutadà Kane , d'Orson Welles. En aquest cas, la classificació l'elaboren 846 distribuïdors, crítics, acadèmics i escriptors. Quan els votants són els espectadors que els diumenges a la tarda omplen els cines de crispetes, els resultats són ben diferents.