Diana Garrigosa: "O voto Iniciativa o voto en blanc"

Diana Garrigosa és la dona de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall. Quan, el 2006, el PSC va rellevar Maragall per José Montilla, ella es va donar de baixa del partit. Sis anys després d'aquell trencament, li proposo que m'acompanyi a un míting. No ha anat mai més a cap. Ho accepta amb només una condició: "Vull anar al míting d'un partit que sé segur que no votaré". I és així com ens trobem a dins d'un cotxe, dilluns al vespre, camí de Granollers a veure el míting d'Esquerra Republicana de Catalunya.

50 anys junts

El pare de Diana Garrigosa era republicà i agnòstic convençut. No volia que les seves filles estudiessin amb monges. Per això les va matricular al Liceu Francès. Tant la Diana com la seva germana van completar els estudis a Londres durant dos anys. "Era a principis dels 60, un gran moment per ser a Londres. Allà vaig descobrir que fora d'Espanya la política funcionava d'una altra manera, que hi havia una cosa que es deia oposició, democràcia, llibertat..." Al cap de pocs mesos de tornar a Barcelona va conèixer un noi que es deia Pasqual Maragall, un alumne brillant i un combatiu militant antifranquista des dels 16 anys. "L'enamorament és una cosa que no saps mai quan arriba ni per què. Però estic convençuda que la lluita política del Pasqual va ser decisiva perquè jo em fixés en ell", recorda. Era l'any 1964. Des d'aquell dia són companys de batalles. Aviat farà 50 anys.

Nostàlgia dels mítings

Oriol Junqueras és l'únic candidat dels grans partits catalans que Diana Garrigosa no coneix personalment. Ni tan sols han tingut ocasió de saludar-se. Sap que és alcalde de Sant Vicenç dels Horts perquè allà hi viu part de la família Garrigosa. Arribem a la sala d'actes de l'Institut Antoni Cumella de Granollers a temps per ocupar les dues últimes cadires que queden buides. Molta gent haurà de seguir dreta el discurs de Junqueras. Esquerra està omplint els actes que fa a tot Catalunya. Quan el candidat entra a la sala, de fons sona una versió pop del Cal que neixin flors a cada instant de Lluís Llach. Estelades al vent, crits de "president, president", i a Diana Garrigosa li agafa un petit atac de nostàlgia: "Jo em divertia molt a les campanyes electorals. Eren un parèntesi festiu enmig de l'activitat política habitual". Li demano què no li agrada d'Esquerra Republicana: "Crec que s'obliden d'una part molt important d'aquest país". I escolta amb atenció els cognoms de totes les personalitats del Vallès Oriental que donen suport al partit: "Fixa't, només hi ha un Fernández".

El record de Perpinyà

Fotògrafs i càmeres de televisió descobreixen la presència de Diana Garrigosa a la sala. És notícia que la dona de l'expresident Maragall assisteixi a un míting d'Esquerra. La graven, li fan fotos i Oriol Junqueras, en un moment del seu discurs, també sembla que es refereixi a ella. "Tota aquesta gent que se sent òrfena, sola, abandonada i decebuda per aquest PSC que va trair aquest poble posant el PSOE per davant del país ha de saber que a Esquerra hi trobarà un lloc d'acollida. Necessitem tota la força d'aquesta gent amb nosaltres". Diana Garrigosa, que fins i tot s'ha incorporat de la cadira per seguir amb més atenció l'argument de Junqueras, replica amb poques paraules: "Al tripartit nosaltres també necessitàvem la seva força i la primera setmana ens van trair anant a Perpinyà. La primera setmana".

El guisat no està adobat

Diana Garrigosa surt contenta del míting d'Esquerra a Granollers. En el camí de tornada insisteix que s'ho ha passat molt bé i destaca el to d'Oriol Junqueras: "M'ha agradat la seva naturalitat, que no cridi, que sàpiga posar-se al lloc de la gent. M'ha semblat una persona sensible". Els seus arguments, en canvi, no l'han convençut. Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui i número 9 de la llista d'ERC, ha dit en un moment del míting: "Som en un lloc impensable fa només tres mesos". Per Garrigosa, "aquest és el problema, que el guisat no està adobat". Té un avi català i tres de la Rioja, i la seva opció continua sent la federal. "Ara mateix votaria que no al referèndum". Li recordo que per federar-se n'hi ha d'haver dos que ho vulguin. "Això és veritat i els dirigents del PSOE no ho han posat fàcil. El Pasqual, en aquests temes, mai es va entendre amb el Felipe González. Amb el Zapatero al principi hi havia una gran relació. Però encara ara no sabem què va passar després". Quan la deixo a la porta de casa, mira el mòbil i troba una trucada perduda de Pasqual Maragall. "Ja deu haver acabat la sessió de cine. Els dilluns mira una pel·lícula amb una colla d'amics".

I diumenge, què?

Ni Diana Garrigosa ni Pasqual Maragall han fet sentir la seva veu durant aquesta campanya. No han donat suport explícit a cap candidat ni tampoc han firmat cap dels múltiples manifestos que s'han fet públics les últimes setmanes. I no és pas perquè no els ho hagin demanat. Abans d'acomiadar-nos, l'última conversa.

-Ja té el vot decidit per diumenge?

-Si voto serà per un partit catalanista i federalista.

-El PSC?

-El PSC ja no és el meu partit. No és catalanista ni federalista amb la rotunditat que a mi m'agrada. Ja vaig advertir per carta el 2006, quan me'n vaig donar de baixa, que el partit se n'anava al suïcidi. I mira... Em sento òrfena. El PSC va néixer a casa meva.

-Aleshores, diumenge...

-O voto Iniciativa o voto en blanc, que també ho he fet alguna vegada.

-¿Votaran el mateix vostè i Pasqual Maragall?

-El que li puc dir és que votarem tots dos. I que tots dos votarem sabent perfectament el que votem.