Xavier Sala i Martin: "Els que diuen que hem de sortir de l'euro només en veuen la part positiva, però no la negativa"

BARCELONAXavier Sala i Martín

¿Els que parlen d'una possible sortida de l'euro de Grècia o Espanya ho fan massa a la lleugera, sense valorar les conseqüències negatives?

Sí, només miren el vessant positiu. No es fixen en totes les variables. Per exemple, parlen de l'Argentina com un exemple d'èxit que, després de desvincular-se del dòlar i devaluar el peso l'any 2001, ha crescut més que Xile i el Brasil. Però, al mateix temps, no expliquen que això va provocar que la inflació es desboqués, cosa que ara suposa un problema gegant per a l'economia argentina. Tot i que el govern argentí ho negui, les estimacions independents asseguren que la inflació d'aquell país està entre el 25% i el 30% [a Catalunya està al 2,4%]. Aquesta inflació s'haurà de reduir i suposarà una crisi brutal.

L'altre gran exemple és l'Imperi Austrohongarès.

Aquest va ser un cas molt semblant al de l'euro. Quan es va trencar, cada país va crear la seva pròpia moneda, amb les quals van arribar hiperinflacions. A Alemanya un diari valia un marc l'1 de gener del 1921, i un any i mig després el mateix diari valia 70 milions de marcs. I això també va passar a Àustria, Polònia...

D'aquí ve l'obsessió alemanya amb la inflació, que encara dura avui.

Efectivament. Per molt que creïs una moneda nova, hauràs de seguir reduint el dèficit. En recuperar la moneda, els governs normalment posen en marxa la màquina de fer diners per poder finançar el dèficit. Però si al mateix temps no se segueix reduint aquest dèficit, arriba la hiperinflació. Per tant, compte a anar dient que sortir de l'euro seria la solució de tot. Amb una moneda pròpia les exportacions de Grècia creixerien, però no els evitaria fer les retallades. Ara ja no ho recordem, però als anys setanta el gran problema de l'economia espanyola era la inflació, precisament.

Moltes de les veus que encoratgen Grècia a sortir de l'euro vénen del món anglosaxó. Per què?

El problema de l'euro és dels europeus. Jo escric sobre l'euro des del 1991 i aleshores m'hi oposava per complet. Als Estats Units es va criticar el projecte de l'euro amb base científica. La ciència deia que en una unió monetària en què no hi hagi unió fiscal hi pot haver greus crisis en una de les regions de la moneda i no en les altres. I això és exactament el que ha passat. Es va construir la casa per la teulada. Els arguments d'Europa a favor de l'euro eren polítics, no científics. Si l'euro fracassa no serà per les crítiques dels nord-americans, sinó pels errors dels europeus. Dit això, de la mateixa manera que vaig criticar el naixement de l'euro, ara dic que seria un error destruir-lo, perquè un cop has fet la truita ja no pots tornar a tenir els ous. Però originalment era una mala idea.