El sobiranisme guanya, CiU s'afebleix

BarcelonaTotes les dades del 25-N, per demarcacions, per pobles, per partits

Artur Mas va demanar en campanya una "majoria excepcional" per pilotar el procés cap a l'estat propi i el poble català ahir l'hi va negar. Pràcticament, cap enquesta preveia que CiU podia perdre suports amb la seva aposta sobiranista, i en privat els dirigents convergents anhelaven la majoria absoluta. Des d'aquest punt de vista la patacada és de gran magnitud i obre grans interrogants sobre com serà digerida per la federació. Passar de 62 diputats a 50 és un resultat inapel·lable. Un correctiu sever. Ahir va quedar enterrada la possibilitat d'un procés independentista clàssic, amb un líder carismàtic i amb gran suport popular. El trànsit, si s'ha de fer, haurà de ser necessàriament diferent. Amb un lideratge col·lectiu i col·legiat. I amb una operativitat molt més complexa del que els estrategs de CiU havien previst.

Perquè el cert és que la majoria a favor de l'estat propi hi és. És el primer Parlament amb majoria independentista des de la restauració de la democràcia. I fins i tot reforçada: el bloc a favor del dret a decidir guanya un diputat (de 86 a 87), i ho fa amb la participació més alta que hi hagut mai en unes eleccions catalanes (70%). El mandat democràtic és diàfan. I aquest és el drama d'Artur Mas: resulta que el poble vol l'estat propi, però no que sigui representat per una sola persona i una sola formació. Vol que ell el lideri, però des d'una actitud de més modèstia, amb voluntat de pacte i sumar sensibilitats diverses. "Altres formacions s'hauran de fer coresponsables del procés i de la governació del dia a dia", va dir Mas, que va llegir ràpid els resultat i va animar la nit en un Majestic que va començar l'escrutini en un clima de funeral absolut i va respirar al final quan es va confirmar la majoria CiU-ERC.

ERC, segona força

Aquesta majoria, a més, conté un fet històric. ERC ja no és un partit qualsevol. Des d'ahir, amb els mateixos diputats que va treure Carod el 2006, 21, és la segona força al Parlament. El resultat dels republicans és certament espectacular. Oriol Junqueras no només ha recuperat tot el terreny perdut per Joan Puigcercós el 2010 (10 diputats), sinó que ha fet possible el somni de convertir el partit en l'autèntica esquerra nacional, almenys aquella que té més diputats i més capacitat de penetració en els antics feus socialistes. La campanya de Junqueras s'ha demostrat la més reeixida i intel·ligent de les que s'han fet en aquestes eleccions: postulant-se com un soci fiable, ha sabut aprofitar els punts febles que presentava la candidatura d'Artur Mas. Un dels millors aliats de Junqueras ha estat Josep Antoni Duran i Lleida, que ha sembrat molts dubtes sobre la voluntat real de CiU.

Debacle socialista

Per contra, totes les enquestes van preveure un enfonsament socialista que finalment no ha sigut tan profund, però que vist amb perspectiva històrica resulta apocalíptic. El PSC baixa de 28 a 20, és escombrat al territori i resisteix només al Baix Llobregat. L'enyorada Barcelona de Pasqual Maragall i Narcís Serra ha llençat els socialistes al bagul dels records, i ahir va retrocedir fins a la quarta posició, per darrere d'ERC i PP. A can Nicaragua només hi havia un motiu per a l'alegria, i eren les imatges de tristesa a l'Hotel Majestic. Però davant seu s'obre un abisme que pot acabar amb ruptura interna, en funció de quina lectura es faci dels resultats.

El PP, per la seva banda, va cobrir l'expedient, va sumar un diputat més, de 18 a 19, i no va amagar la seva eufòria pel resultat de CiU. Ara bé, tampoc pot tirar coets amb la irrupció de Ciutadans, que triplica escons (passa de 3 a 9) i arriba al 7,6% de vots. L'objectiu dels populars era, en tot cas, curtcicuitar l'aposta de Mas, però també aspiraven a la segona plaça i han vist com baixaven fins a la quarta. Des d'aquest punt de vista la sensació és d'oportunitat històrica perduda. Davant el pols sobiranista més important de la història, l'espanyolisme radical ha crescut però continua sent molt minoritari (28 diputats de 135).

En l'àmbit de l'esquerra alternativa i radical també hi hagut moviments. La cruesa de la crisi ha impulsat ICV-EUiA i la CUP, que competien per l'electorat més descontent amb les polítiques econòmiques del tàndem CiU-PP. Els ecosocialistes passen de 10 diputats a 13 i freguen el 10% dels vots, el seu millor resultat des de la refundació del vell PSUC. Per la seva part, els 125.000 vots i els tres escons de la CUP (que desplacen una SI desenfocada, que queda fora) suposen l'entrada al Parlament d'un nou concepte de fer política, de tall assembleari, antisistema i independentista. Una veu nova foguejada als ajuntaments que vol menjar terreny als partits tradicionals d'esquerres. Perquè aquesta és una altra conclusió de la jornada. Si sumem C's al bloc progressista, les esquerres sumen 66 diputats enfront dels 69 de la dreta. Un altre missatge que haurà d'atendre Artur Mas.

Totes les dades del 25-N, per demarcacions, per pobles, per partits