La crisi eixampla la bretxa salarial a Europa

Brussel·lesAbaixar el sou dels treballadors per animar els empresaris a contractar. Aquesta és la recepta del Fons Monetari Internacional perquè Espanya creï ocupació; i tot just fa deu dies també va rebre el suport del vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn.

¿Volen imposar aquesta rebaixa salarial perquè els sous espanyols són massa alts? Segons les dades de l'Eurostat, el salari mínim interprofessional (SMI) espanyol és dels més baixos d'Europa i cada vegada està més lluny dels sous mínims als països del nord. Mentre que a l'Estat gairebé no va pujar el 2013, i a Grècia i a Portugal es va congelar, els països més rics han tingut increments alts. El resultat és que durant la crisi, la bretxa salarial entre els països del nord i els del sud i l'est s'ha eixamplat.

Segons les dades publicades per l'Eurostat aquest agost, el salari mínim interprofessional a l'Estat és de 753 euros bruts al mes -el càlcul de l'Eurostat és a 12 pagues, mentre que l'SMI fixat en la llei espanyola és de 645 euros mensuals perquè es compta en 14 pagues-. És una xifra que representa poc més de la meitat que a França (1.430 euros al mes), i està molt per sota de Luxemburg, que té el salari mínim més alt d'Europa, amb 1.874 euros. Els altres dos països del pòdium europeu són Bèlgica -on un sou no pot ser inferior als 1.502 euros- i Holanda (1.478 euros). A la cua s'hi situen Bulgària (158 euros mensuals), Romania (179 euros) i Letònia (285 euros).

Als països del sud d'Europa, que són els que han estat més castigats per la crisi, l'SMI gairebé no ha augmentat en l'últim any: segons l'Eurostat, entre el juliol de l'any passat i el d'aquest, el salari mínim només ha augmentat 5 euros a Espanya (de 748 a 753 euros), mentre que no ha pujat ni un cèntim als rescatats Portugal (on es manté en els 566 euros) i Grècia (684 euros). Els increments més forts, en canvi, els han registrat els països on l'SMI és més alt: els luxemburguesos guanyen ara 73 euros més (passant dels 1.801 euros mensuals el 2012 als 1.874 aquest any); els belgues, 30 euros més (de 1.472 a 1.502 euros) i els holandesos, 22 (de 1.456 a 1.478 euros).

Les xifres mostren, així, que el mercat europeu de treball amaga fortes divergències entre països veïns. L'Eurostat agrupa els 21 estats europeus que compten amb un salari mínim fixat per llei -els altres set l'estableixen a través de convenis col·lectius, sovint sectorials- en tres categories: els que tenen un salari mínim baix (de menys de 500 euros bruts al mes), mitjà (entre 500 i 1.000 euros) i alt (més de 1.200 euros). El primer grup el formen 10 estats, sobretot països bàltics i de l'Europa de l'Est; el segon grup és el de l'Europa del Sud, amb països com Espanya, Grècia i Portugal; i el tercer el formen estats amb gran tradició en la defensa dels drets laborals, com França i el Regne Unit.

Per reduir aquestes diferències, algunes veus proposen establir un salari mínim d'àmbit europeu, no en termes absoluts sinó fixant una quota mínima. O, dit d'una altra manera, la diferència del cost de la vida fa que no tingui sentit imposar un SMI comú a tots els socis europeus, però sí buscar una fórmula acceptada a 28 i que sigui aplicada a qualsevol treballador europeu.

L'OCDE, per exemple, proposa que el salari mínim sigui, com a mínim, el 50% del sou mitjà. Una proporció que significa un autèntic repte per a països com Espanya, on l'SMI representa només el 34,7% del sou mitjà d'un treballador a temps complet. Així, Espanya se situa de nou entre els últims de la fila a Europa, i només és superada a la baixa per Estònia (33,5%) i la República Txeca (31,7%). Per la part alta, la superen estats com França (47,4%), Luxemburg (46,9%) i Bèlgica (44,7%).