A la recerca d’escletxes legals per preparar el 9-N

BarcelonaUn cop entri en vigor la llei de consultes aprovada ahir, les institucions catalanes encararan una cursa d’obstacles per anar desplegant el sistema de garanties democràtiques que preveu la nova norma, procurant no trepitjar cap de les mines jurídiques sembrades pel govern de Mariano Rajoy per fer impossible que es voti el 9 de novembre. A diferència dels referèndums, regulats a la Constitució, les consultes populars desenvolupades a la llei catalana no necessiten l’autorització de l’Estat. Poden promoure-les el Govern, el Parlament, el món local o plataformes ciutadanes capaces de reunir almenys 50.000 firmes. El resultat que es deriva de la votació no és vinculant, però tot i així l’Estat ho posarà tan difícil com pugui per impedir que s’utilitzi la llei de consultes per posar urnes el 9-N.

Al Govern li tocarà trobar les escletxes legals per tirar endavant els preparatius i aprofitarà tot el temps que trigui el Tribunal Constitucional (TC) a suspendre cautelarment la llei i el decret que ha de signar Artur Mas. Aquests preparatius poden fer saltar espurnes i multiplicar el nerviosisme a Madrid. La Generalitat, en aquest joc del gat i el ratolí, pot al·legar que, com que es tracta d’una suspensió cautelar a l’espera d’una sentència en ferm, està obligada a tenir-ho tot a punt per si, just abans del 9-N, al Constitucional se li acudeix aixecar la suspensió. Aquests són els elements clau que cal desplegar.

S’engega la campanya

L’endemà que es convoqui el 9-N s’inicia la fase de difusió pública

Segons la llei aprovada ahir al Parlament, la campanya institucional per informar la ciutadania sobre la consulta s’inicia “l’endemà” que aparegui publicat el decret de convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Abans que el TC admeti a tràmit els recursos del govern espanyol i el 9-N quedi formalment suspès, el Govern pot posar en marxa aquesta campanya de difusió, anar preparant les urnes que s’utilitzaran i firmar diversos contractes relacionats amb la cita del segon diumenge de novembre.

Comissió de control

L’òrgan que substitueix la Junta Electoral Central és decisiu

Una de les obsessions dels diputats que han redactat la llei de consultes era crear un marc legal diferent al dels processos electorals habituals: teòricament, com més distanciat del procediment previst per als referèndums, més possibilitats de superar l’escrutini del TC. Per això, en lloc de reconèixer la tutela d’una Junta Electoral Central està previst que sigui una comissió de control la que vetlli per la pulcritud de la consulta. Aquest òrgan ha d’estar compost per set juristes i politòlegs “de reconegut prestigi” designats per una majoria de tres cinquenes parts -el bloc sobiranista ja sumaria prou diputats- del Parlament. Difícilment, però, s’arribarà a temps de nomenar-los abans que el TC actuï. L’alternativa pot ser cridar la comissió de control de les iniciatives legislatives populars, ja existent, perquè faci provisionalment aquesta funció.

Comissions de seguiment

Set òrgans territorials per vigilar la votació i el recompte

En comptes de juntes electorals provincials, la llei de consultes instaura unes comissions de seguiment per vetllar pel bon funcionament de les votacions a cada àmbit territorial. N’hi ha d’haver set, una per cada territori on hi ha una delegació de la Generalitat: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Catalunya Central, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran. Cada comissió de seguiment ha d’estar formada per cinc juristes i politòlegs designats per la comissió de control.

En el cas del 9-N, ha de ser el president de la Generalitat qui els nomeni mitjançant un decret, però si es confirmen tots els pronòstics i el TC desactiva immediatament la validesa de la llei de consultes no hi haurà temps material per constituir les comissions de seguiment, que han d’encarregar-se del recompte, aixecar acta dels resultats i resoldre les queixes i incidències.

Punts de participació

Es mobilitzaran 48.000 persones per atendre prop de 8.000 meses

Una altra de les tasques preliminars de la consulta consisteix a identificar els punts de participació on els ciutadans cridats a les urnes poden exercir el seu dret a vot. Es calcula que el 9 de novembre hi haurà prop de 8.000 meses, formada cadascuna d’elles per un president i dos gestors, designats per sorteig públic. En total, es mobilitzarien -entre titulars de mesa i suplents- unes 48.000 persones. En aquest capítol del desplegament de la llei caldria tenir la complicitat dels ajuntaments, tot i que en cas de necessitat el Govern podria habilitar punts de votació en espais propis. De tota manera, és del tot improbable que s’arribi a aplicar aquesta fase abans de la suspensió de la llei, que serà automàtica des del moment en què el TC admeti a tràmit els recursos del govern central.

Un cens especial

Catalans de més de 16 anys i estrangers arrelats amb dret a vot

El cens de la consulta és un dels aspectes més delicats del procés, per les possibles queixes de ciutadans que s’hi vegin inclosos sense que vulguin ser-hi. Per evitar copiar el cens que s’utilitza en els referèndums o les eleccions, se n’ha previst un de diferent a partir de les dades del Registre de Població de Catalunya i del registre voluntari de catalans a l’estranger. S’hi inclouen els més grans de 16 anys, els europeus amb almenys un any de residència i els extracomunitaris amb un mínim de tres anys d’arrelament. Abans que l’Estat apliqui mesures cautelars, Mas podria fer una crida als catalans a l’exterior a inscriure’s. Però és improbable que doni temps de crear el registre de participació global i sotmetre’l a exposició pública.

Mas mirarà de deixar firmat i fet tot el que pugui abans que arribi el cop de destral del TC. A partir de llavors, qualsevol acte basat en la llei suspesa seria nul de ple dret, segons fonts jurídiques. I el Govern vol evitar fer passos que puguin comportar responsabilitats legals a empleats de la Generalitat. Mas no s’inclina de moment per la desobediència. Si no s’han pogut desplegar totes les garanties democràtiques per al 9-N, encara li quedarà la carta de les eleccions plebiscitàries.