"Una de les pàgines negres de la justícia espanyola"

Barcelona"Possiblement estem davant d'una de les pàgines més negres de la justícia constitucional espanyola". Ras i curt. Així ho va advertir ahir el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal en declaracions a l'ARA. I amb raó. A criteri del jutge, el pronunciament d'ahir del Tribunal Constitucional, que va suspendre la declaració democràtica del Parlament en admetre a tràmit el recurs del govern espanyol al text del 23 de gener, ha anat massa enllà. Més, fins i tot, que amb el capítol prou fosc de l'Estatut, que, paradoxalment, va donar peu al canvi de cicle polític i a l'impuls social sobiranista que ha forçat el procés d'autodeterminació.

Perquè, si amb l'Estatut al capdavall l'alt tribunal espanyol es pronunciava sobre una llei orgànica amb efectes jurídics des del primer article fins a l'últim, en el cas de la declaració de sobirania del Parlament estem davant el veto a un simple pronunciament democràtic sense efectes normatius immediats. "El que estan dient ara amb la declaració de sobirania és que els Parlaments autonòmics no estan ni tan sols legitimats per fer declaracions polítiques", afirma.

Efectivament, l'admissió a tràmit de la impugnació promoguda pel govern espanyol "no està en el terreny de la lògica ni jurídica ni política", asseverava ahir a l'ARA el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Granada Francisco Balaguer, que definia la declaració com una simple "manifestació de voluntat política". Malgrat que Balaguer no posa en dubte que el Constitucional pugui admetre a tràmit el recurs per no defugir haver-se de pronunciar sobre el fons del contingut del text, afegeix que el recurs promogut pel govern Rajoy "no té cap substància" ni en l'àmbit jurídic ni en el polític. I el més preocupant, a criteri seu: "S'està instrumentalitzant el tribunal per situar-lo enmig d'un conflicte polític".

El cert, però, és que cal no perdre de vista que l'admissió a tràmit no és, per si mateixa, una sentència. Per això el catedràtic de ciència política de la UB i doctor en dret Cesáreo Rodríguez-Aguilera subratllava ahir que, si bé a priori la suspensió de la declaració de sobirania porta a pensar en una "extralimitació" de les funcions del Constitucional, també cal certa "prevenció" fins a conèixer la resolució definitiva de l'alt tribunal. Ara, també veu clar que seria "molt greu" que el TC acabés anul·lant la declaració democràtica del Parlament. Temps al temps.

Canvi de criteri constitucional

Però si els experts ja veuen sospitós per si mateix el recurs del govern espanyol i l'admissió a tràmit del Constitucional, la cosa s'agreuja quan s'entra en el terreny de la jurisprudència, com recorda Vidal. El 2004 el TC ni tan sols va admetre a tràmit el recurs del govern d'Aznar contra una declaració del Parlament basc per iniciar la tramitació del fallit pla Ibarretxe, que plantejava un estatus de lliure associació d'Euskadi a l'estat espanyol i una consulta per ratificar-lo.

En aquell cas, l'alt tribunal va fonamentar la inadmissió perquè es tractava d'una declaració de naturalesa política sense efectes normatius immediats. I afegia que, en qualsevol cas, seria impugnable en el moment que tingués traducció legislativa concreta. No va caler que intervingués el TC, perquè el projecte d'Ibarretxe va rebre la sentència política al Congrés, on es va poder debatre precisament gràcies al fet que l'alt tribunal va donar via lliure a la seva tramitació. "Però què estan suspenent, si la declaració no té cap efecte jurídic?", insistia Santiago Vidal, que, això sí, no perd de vista que darrere la suspensió bé pot haver-hi un clar "avís per a navegants" per quan el Parlament es disposi, llavors sí, a aprovar iniciatives amb efectes jurídics, com podrà ser la llei de consultes no referendàries. "És un precedent molt negatiu", sentenciava el jutge Santiago Vidal. El Tribunal Constitucional ha tornat a entrar en el joc polític, i sempre ho fa en la mateixa línia.