El frau en les obres de l’AVE a Barcelona puja a 6 milions

BarcelonaNou detinguts i onze escorcolls a Barcelona i Madrid. Aquest és el balanç de l’operació materialitzada ahir per la Guàrdia Civil contra funcionaris de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) i directius de l’empresa concessionària Corsán per un suposat delicte de malversació de fons públics en les obres de l’AVE a Barcelona. Entre els detinguts hi figuren un responsable d’obres d’Adif, Jaime G.G. -encarregat de les obres sota sospita-; el director de la línia d’alta velocitat de la zona nord-est (Catalunya i Aragó), Rafael R., i el delegat de l’empresa Corsán a Barcelona, Marino V., segons fonts consultades per l’agència Efe. Adif va suspendre ahir de manera provisional els treballadors detinguts.

La investigació, dirigida pel jutjat d’instrucció 9 de Barcelona i sota secret de sumari, gira al voltant d’una suposada connivència entre funcionaris d’Adif i directius de la contractista Corsán per alterar els “mesuraments tècnics” de l’obra i obtenir il·lícitament uns sis milions d’euros. Segons la Fiscalia Anticorrupció, els implicats haurien beneficiat econòmicament Corsán “en perjudici dels fons públics gestionats per l’ens públic Adif”. El ministeri públic assegura que, de comú acord, van alterar “de forma repetida” els mesuraments tècnics dels treballs realitzats a l’obra, van falsejar posteriorment certificacions oficials de l’obra executada i van camuflar el desviament en la certificació final per justificar més feines de les que es van fer realment. Amb aquest mecanisme haurien generat un “sobrepreu il·lícit” de sis milions d’euros, segons un comunicat de la Fiscalia Anticorrupció, que afegeix que els funcionaris d’Adif podrien haver rebut contraprestacions econòmiques per la seva conducta, ordenades per un directiu de l’empresa contractista. De fet, la mateixa adjudicació de l’obra a la contractista podria haver presentat irregularitats i, per tant, també s’està investigant, assegura la Fiscalia. Els nou detinguts estan acusats de malversació de fons públics, suborn i falsedat documental, entre d’altres, segons va informar ahir la Guàrdia Civil.

Els escorcolls, que van començar a les vuit del matí i continuaven al tancament d’aquesta edició, es van fer tant a les seus d’Adif, de Corsán i de la consultora tècnica que assisteix la direcció de l’obra, com als domicilis particulars dels implicats. L’anomenada operació Yogui parteix d’una querella presentada al gener per la delegació de la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona, després d’investigar durant vuit mesos, arran de la denúncia d’un empresari de la competència.

El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ahir no va voler aportar detalls de l’operació, però va subratllar que es tracta de “qüestions vinculades amb les obres de l’AVE d’anys enrere”. De fet, en un comunicat Adif va assegurar ahir que, “per la documentació sol·licitada”, la causa sembla que fa referència a l’actuació presumptament incorrecta d’empleats d’Adif en relació amb unes obres que van ser adjudicades el febrer del 2008 i que es van acabar el novembre del 2011. El gestor d’infraestructures públic va defensar la seva actuació i va explicar que estan col·laborant amb la justícia des del juny del 2013. “Som els primers interessats a aclarir aquest cas”, va assegurar. També Corsán, ara integrada a Isolux Corsán, va oferir ahir la seva “total col·laboració” amb la justícia. “En el marc del secret de sumari dictat pel jutjat que instrueix el cas, Isolux Corsán no farà cap comentari sobre el cas”, va assenyalar a l’agència Efe un portaveu de la companyia. Fonts de la Generalitat van apuntar ahir que no tenien constància prèvia de l’operació de la Guàrdia Civil.

La Sagrera, l’estació ‘maleïda’

La trama investigada afecta unes obres maleïdes, les de l’estació de La Sagrera, on confluiran l’alta velocitat, els trens regionals i el metro. L’estació es va pressupostar en 800 milions, però el 2012 es van aturar les obres per falta de pressupost. Malgrat això, ningú va reconèixer que s’havien aturat, ja que hi seguia havent activitat, però a un ritme inferior. L’estiu del 2013 l’Ajuntament i el ministeri de Foment van acordar rebaixar el pressupost en 150 milions -fins als 650, tot i que la meitat s’haurà de finançar amb fons privats- per fer-lo viable i poder reprendre les obres de seguida, tot i que no van recomençar fins vuit mesos més tard, el 6 de març del 2014. La retallada dels costos s’ha aconseguit suprimint elements ornamentals. Amb aquest retard, les obres que haurien d’haver estat acabades el 2016 no ho estaran fins al 2019, segons la nova planificació.