El món guanya un tractat d'armes

WashingtonLes armes de foc causen cada minut la mort d'una persona i contribueixen a generar conflictes arreu del món, especialment als països més pobres. Tot i això, el comerç mundial d'armes convencionals no té una regulació clara i extensa. L'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar ahir un acord històric que té com a objectiu esmenar aquest buit legal.

Una majoria aclaparadora de 154 dels 193 estats membres va aprovar un nou tractat que regula per primer cop el comerç d'armes i el vincula al respecte als drets humans. Només tres països -Corea del Nord, l'Iran i Síria- s'hi van oposar i 23 països més -entre els quals hi ha Rússia, l'Índia i la Xina- es van abstenir. Ara el conveni haurà d'esperar la ratificació d'un mínim de 50 països, i tot apunta que podria entrar en vigor en els pròxims dos anys.

La votació va tenir lloc només cinc dies després del fracàs de la conferència per negociar un tractat d'armes per consens unànime. Els mateixos països que ahir van votar en contra del tractat van bloquejar l'acord perquè consideren que les futures normes perjudicaran el seu dret a la legítima defensa i beneficiaran els grans exportadors d'armes.

El Tractat sobre el Comerç d'Armes regularà el mercat internacional d'armes convencionals (artilleria pesant -tancs, llançacoets, avions militars- i armes lleugeres -rifles d'assalt, metralladores, pistoles-), que mou gairebé 55.000 milions d'euros a l'any. A més, requereix als països signants que apliquin noves normes per impedir la venda d'armes convencionals quan existeixi perill de vulneració dels drets humans o puguin ser utilitzades en atacs terroristes, en genocidis o pel crim organitzat.

"L'acord posa fi a la impunitat per als traficants d'armes que proveeixen els senyors de la guerra i els dictadors. El món els vigilarà i els farà rendir comptes", va assegurar ahir Anna Macdonald, directora de la Coalició Armes sota Control, que representa més de 100 organitzacions no governamentals de 120 països. El tractat suposa la culminació de 15 anys de reivindicacions de la societat civil i sis de negociacions diplomàtiques en el si de l'ONU.

El nou pacte internacional millorarà la transparència de les exportacions i importacions d'armes, ja que els estats hauran de fer un informe de les seves transaccions. Aquest procés, segons els experts, podria reduir la venda il·legal d'armes i mitigar la violència armada. "No hem aconseguit tot el que volíem, però és una base important per construir un sistema internacional que freni la venda d'armes als que cometen atrocitats", va explicar el portaveu d'Amnistia Internacional, Brian Wood, que recorda que el pacte es pot esmenar més endavant.

Tot i això, l'impacte global de la normativa és incert. Per exemple, de moment no tindrà cap efecte en la guerra civil de Síria. El règim de Baixar al-Assad continuarà rebent armes convencionals de l'Iran, que s'oposa al tractat, i de Rússia, que s'ha abstingut.

"El llenguatge del tractat s'ha diluït per acontentar les exigències dels grans exportadors d'armes", afirma l'analista del Consell de Relacions Exteriors Stewart Patrick. El text no detalla gaire bé el tipus d'armes convencionals que cobreix i la implementació tindrà "una supervisió limitada" de l'ONU. D'altra banda, no s'ha especificat cap fons econòmic per ajudar els països amb pocs recursos a executar els punts del tractat.

Pressió internacional

Tot i que un tractat aprovat per tots els països hauria estat més eficaç, l'acord d'ahir té un gran valor perquè ha aconseguit una majoria aclaparadora i té el suport de grans exportadors d'armes, com els Estats Units, Alemanya i França. Pels seus partidaris s'ha enviat un missatge fort que servirà per pressionar els països que no adoptin la regulació, i posen d'exemple la Convenció d'Ottawa sobre mines antipersona. Els Estats Units no van firmar mai aquest pacte, però van deixar d'exportar mines antipersona perquè estan estigmatitzades per la comunitat internacional.

Mèxic i una majoria de països africans -entre els quals Kènia- han estat els grans impulsors del tractat, ja que cada d'any milers dels seus ciutadans moren a causa del tràfic d'armes il·legal. El representant mexicà a l'ONU, Juan Manuel Gómez Robledo, va assegurar que el text és "sòlid" i es pot "adaptar" en un futur i va advertir que ara cal assegurar-ne la ratificació.

Els països contraris al tractat van repetir les mateixes explicacions que van donar la setmana passada per evitar el consens de la comunitat internacional. Entre aquestes explicacions hi ha el fet que no es prohibeixi clarament la venda d'armes a organitzacions terroristes. En aquest sentit, el portaveu sirià, Baixar Jaafari, va criticar que molts països que han aprovat el tractat estiguin "subministrant tot tipus d'armes a grups terroristes" que operen a Síria, en al·lusió als grups rebels opositors que fa més de dos anys que lluiten contra el règim d'Al-Assad.

El buit dels grups terroristes

Els països occidentals es van oposar a fer una referència als actors no estatals, ja que van argumentar que els moviments d'alliberament nacional són, a vegades, necessaris per protegir la població de governs autoritaris. Per contra, alguns països com Rússia -preocupada pels grups txetxens-, l'Índia, Bolívia, Cuba, l'Equador, Nicaragua i Veneçuela van assegurar que la seva abstenció també es regia per motius semblants als de Corea del Nord, l'Iran i Síria, i van criticar que el text sigui ambigu i perjudiqui els importadors d'armes.