La mobilització espanyolista toca sostre a Barcelona

Barcelona"No estem contents. Hem d'incorporar tota la gent que se senti espanyola: federalistes, confederalistes, centralistes i autonomistes". El portaveu de la plataforma Som Catalunya. Somos España, José Domingo, reconeixia ahir que no s'havia complert del tot el seu propòsit d'esdevenir l'espai aglutinador de la transversalitat ideològica de tots els sectors de la societat catalana contraris a la independència política del país. La concentració unionista amb motiu del 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, a la plaça de Catalunya de Barcelona va esdevenir ahir, un any abans del referèndum, un autèntic termòmetre per mesurar la capacitat de mobilització de l'unionisme a Catalunya. Però només van arrossegar l'unionisme espanyolista, centralista per definició, però no va atreure els sectors de l'unionisme forjat en el catalanisme polític, des de socialistes fins a democristians, passant per ecosocialistes. Una sola bandera espanyola republicana donava un toc de color diferenciat al predomini aclaparador de les banderes espanyola i catalana, el blau de les banderes europees lluïdes per C's i el blau de les samarretes que va repartir el PP amb el lema "Som 47 milions", a més de les ensenyes dels carlins catòlics.

Justament, la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, i el de Ciutadans, Albert Rivera, van fer notar que PSC i Unió s'han quedat enrere a l'hora de defensar la unitat d'Espanya. La dirigent popular ho va qualificar d'"error històric", mentre que Rivera va etzibar que aquests partits actuen condicionats per CDC i ERC. En la seva pugna per abanderar l'unionisme, tots dos també van reivindicar que la majoria silenciosa havia fet sentir la seva veu. "Aquí hi ha una Catalunya òrfena, que fins ara ha estat silenciosa", clamava Camacho per una banda. "S'ha de perdre la por. S'ha acabat el silenci", deia d'altra banda Rivera, que va aprofitar per deplorar que no hi hagués cap dirigent del govern espanyol donant suport al que insisteixen a considerar la "majoria silenciosa". Tindran revàlida, va recordar, el 6 de desembre, dia de la Constitució.

Apel·lacions identitàries

El ball de xifres era ahir sorprenent, per la immensa diferència entre fonts, com impossibles eren les comparacions amb la gegant Via Catalana que els mateixos organitzadors del 12-O feien esforços a obviar. Això sí, ambient eminentment festiu i familiar amb un entregadíssim DJ Pulpo, que feia les delícies dels concentrats. A les pancartes, missatges com "Aïllar-se és empobrir-se", "Menys rauxa, més seny, junts millor", " Estrellats no, gràcies" o consignes com "Espanya una i no 51", "No ens enganyen, Catalunya és Espanya" i visques a Espanya i Catalunya.

L'eufòria dels concentrats es desfermava en sonar l'himne d'Espanya per culminar el manifest bilingüe -el català era residual ahir a la plaça de Catalunya-, a càrrec dels medallistes Jesús Ángel García Bragado, exregidor del PP a la Paeria, i Ander Mirambell, que van fer reiterades apel·lacions a la identitat espanyola i a l'espanyolitat de Catalunya. "Som aquí a Catalunya per dir ben fort que estem orgullosos de ser espanyols", clamaven, per gaudi dels assistents, i reblaven: "Catalunya forma part del paisatge espanyol". No van faltar crides al manteniment de la unitat territorial d'Espanya. Però també dirigien un missatge de portes enfora: "Espanya ha de respectar Catalunya i Catalunya ha de valorar la pluralitat".

Capítol a part per als neofeixistes de la Plataforma per Catalunya, liderats per Josep Anglada, i del Casal Tramuntana, que es feien notar especialment amb la plaça encara prou plena, però amb la concentració ja oficialment dissolta. Al marge també -per marginals-, els Cara al sol , els Arriba España i les ensenyes franquistes d'un grup reduït de caps rapats.