25 de maig: la nit europea amb més variables en joc

BarcelonaL’interès que desperten les eleccions europees a Catalunya s’ha anat ensorrant en l’última dècada, fins al punt de fer caure la participació per sota del 40% en els comicis del 2004 i el 2009. El fenomen, amb algunes excepcions, és semblant en altres parts d’Europa i es pot veure agreujat en la cita del 25-M, després de cinc anys de controvertida gestió de la crisi econòmica als països del sud del continent.

Amb independència que l’euroentusiasme s’hagi afeblit, les pròximes eleccions seran més decisives que mai per fixar el rumb europeu. L’entrada en vigor del Tractat de Lisboa en l’última legislatura ha atorgat al Parlament Europeu nous poders que el converteixen en un actor a tenir molt en compte. El pes dels governs dels estats membres segueix sent clau a l’hora de marcar l’agenda, però ja no els serà tan senzill aplicar determinades mesures sense l’aval de l’Eurocambra.

Qui presidirà la Comissió?

Els eurodiputats en triaran per primer cop el president

Un dels arguments que sosté el portaveu del Parlament Europeu, el català Jaume Duch, per defensar que “aquesta vegada és diferent” i que, per tant, hi ha més motius que mai per anar a votar, és el fet que els 766 eurodiputats escolliran per primer cop el nou president de la Comissió Europea, l’òrgan de govern comunitari. El nom encara el proposaran els caps d’estat i de govern, però ho hauran de fer tenint en compte els equilibris parlamentaris. No necessàriament ha de ser la persona que proposi el grup majoritari, però sí que ha de reunir prou suport per ser aprovat per l’Eurocambra.

Aquest fet ja ha tingut una primera conseqüència: cada grup ha hagut d’anunciar quin és el seu candidat a presidir la Comissió Europea. Els conservadors aposten per Jean-Claude Juncker. El seu gran rival serà el socialista Martin Schulz. Els liberals presenten Guy Verhofstadt, Els Verds mantenen una doble candidatura, Ska Keller i José Bové, i l’Esquerra Unitària vol situar-hi Alexis Tsipras. Així doncs, l’electorat ja pot votar pensant en qui vol que sigui el futur cap de govern comunitari. Juncker i Schulz estan mantenint duels cara a cara en diverses televisions europees i el 15 de maig es prepara un gran debat a cinc, emès a través d’Eurovision.

Gir econòmic o continuïtat

L’Eurocambra contribuirà a orientar el rumb pressupostari

L’estricta vigilància a què la UE ha sotmès Espanya i altres països colpejats per la crisi ha posat en relleu la importància de Brussel·les -i d’altres capitals, especialment Berlín- a l’hora de marcar el pas en matèria pressupostària. L’austeritat ha frenat l’espiral de despesa als estats supervisats per la troica -formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- però n’han llastat la represa econòmica.

Les esquerres ja s’ofereixen a revertir aquest rumb des del Parlament d’Estrasburg. El vistiplau de la cambra serà necessari per aprovar el pressupost de la UE a llarg termini i per decidir cada any amb els governs de cada estat com es gasten els diners dels contribuents, amb un posterior control de com s’han utilitzat els fons. “El Parlament Europeu passa a ser un Parlament normal, que decideix qui governa, aprova els pressupostos i exerceix una tasca de control”, destaca Duch.

L’amenaça euròfoba

Els euroescèptics creixeran però els serà difícil fer front comú

Es dóna per fet l’ascens electoral de forces euroescèptiques i ultradretanes. És el cas del Front Nacional de Marine Le Pen a França, del Partit per la Llibertat de Geert Wilders a Holanda, del moviment d’extrema dreta Jobbik a Hongria i dels antieuropeus britànics del UKIP.

La desafecció amb Europa motivada pel terratrèmol econòmic dels últims anys i el retrocés de les forces conservadores tradicionals expliquen en part l’alarmant auge euròfob. Però els responsables comunitaris en relativitzen els efectes pràctics. Formen un magma heterogeni, sovint amb interessos nacionals contraposats, i no els serà fàcil fer pinya. De fet, segons el reglament, per formar grup parlamentari propi cal que comptin amb un mínim de 25 diputats procedents d’almenys set estats membres.

Suspens fins a mitjanit

Els resultats oficials no es començaran a saber fins a les 23 h

La seu del Parlament Europeu a Brussel·les s’espera que congregui un miler de periodistes -el doble que fa cinc anys- per fer el seguiment d’una nit electoral que es preveu llarga. En alguns dels 28 estats membres es començarà a votar el 22 de maig, però els resultats oficials no podran ser divulgats fins al 25-M a les onze de la nit, quan tanquin els col·legis electorals a Itàlia, que fa poc ha modificat la legislació per endarrerir l’horari de votació.

Es donarà la paradoxa que a les 21.30 de la nit -una hora i mitja després que es tanquin els col·legis a Espanya- l’Eurocambra oferirà les primeres projeccions de vot, a partir de les enquestes a peu d’urna que es facin en cada país. Seran unes hores de suspens en què les xarxes socials segurament aniran plenes de resultats oficiosos i rumors.