El 'low cost' alimenta el turisme problemàtic

Barcelona"No hi ha un tipus de turisme millor que un altre, no s'ha d'estigmatitzar a ningú, el que genera problemes són els comportaments inadequats". La frase és de Joan Serra Cabado, ex director de continguts del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2015. Serra afegeix: "Els comiats de solters d'estrangers que vénen a Barcelona amb bitllets low cost d'anada i tornada sense allotjament sí que causen problemes, però el que s'ha de fer és fer complir la llei".

El turisme es converteix en un maldecap per als residents quan es massifica. "Quan parlàvem de turisme sostenible fa uns anys ho fèiem pensant en l'impacte en l'urbanisme o en la natura, però ara la majoria de queixes arriben pel nombre de gent que passeja pels carrers", explica Oriol Miralbell, professor de turisme de la UOC. I el màxim responsable de la massificació de Catalunya com a destí turístic, sens dubte, han sigut les companyies aèries de low cost . Pel professor Miralbell, els diners són un factor clau: "Com més alt és el nivell cultural i l'estatus econòmic dels nadius, més els molesta el turisme. De fet, qui té més diners acostuma a anar de vacances a llocs més aïllats i menys massificats".

Un cop s'ha arribat a aquest punt, en què Barcelona, i Catalunya en general, és un destí turístic de primer ordre, on la convivència entre els visitants i residents sovint crea conflictes de fricció, Joan Serra Cabado dóna un consell per aconseguir l'equilibri ideal. "El turista ha de ser un barceloní ocasional, i el barceloní un turista permanent. Si fem aquest exercici, l'un es posarà a la pell de l'altre i s'adonarà que tots dos tenen uns drets i uns deures", exposa. Per Serra, s'ha de fer entendre al turista, per exemple, que no té marge pel simple fet de ser turista, i que no pot desobeir els preceptes del manual bàsic de civisme.

El professor de la UOC Oriol Miralbell també recomana que un resident pensi com un turista: "Els estrangers valoren molt de Barcelona que és una ciutat viva, que els permet sentir-se com un ciutadà més quan passegen pels carrers, el mateix que pensem nosaltres quan anem a Nova York". Per aquest motiu, Miralbell opina que, sovint, "els mateixos que es queixen dels turistes que vénen aquí llavors se'n van a Nova York o Viena i fan el mateix que critiquen". Els veïns sovint relacionen turisme amb l'augment de l'especulació, la picaresca o la delinqüència. "La ciutadania rep els efectes col·laterals del turisme i s'oblida dels avantatges", afirma Miralbell. Tots dos experts afirmen que ara que Barcelona ha aconseguit tenir una imatge tan positiva internacionalment "seria un contrasentit renunciar-hi", perquè els beneficis econòmics són evidents, i més en temps de crisi. De la mateixa manera, però, per evitar "morir d'èxit", recomanen un cert control. Segons el professor de turisme de la UOC, "el que seria ideal és que el pes del turisme en l'economia no sigui tan gran per no dependre'n, ja que quan això passa és quan comencen els problemes".

Espai públic, regulació pública

L'ex director de continguts del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona insisteix en el fet que la solució als actes incívics que cometen alguns turistes, que sovint són la font de molts problemes, és que s'apliqui la llei. "El turisme comercia amb la ciutat. Un hoteler no ven el seu hotel com un actiu sinó que ven la ciutat i l'entorn on està instal·lat. I com que venen un espai públic hi ha d'haver una certa regulació pública i, per tant, uns límits", recorda Joan Serra Cabado, que posa com a exemple que cal ser molt estricte amb la prohibició d'orinar al mig del carrer. La Generalitat va impulsar en l'anterior legislatura un projecte de llei d'espai públic -ara en fase d'estudi- que ha d'harmonitzar les ordenances municipals. "Hem d'entendre que, si entre tots decidim que volem un altre model turístic, caldrà un altre model de societat i d'economia, i sobretot un canvi en els hàbits de consum", conclou Oriol Miralbell.