La llosa del transport públic: 546 milions de deute

Barcelona.Tot i l’avís de sancions que ja ha llançat l’Ajuntament de Barcelona per boca del seu primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, a les persones que amb les seves protestes obliguin a aturar el transport públic, la plataforma Stop Pujades i tots els col·lectius que donen suport a la seva lluita han deixat clar que demà tornaran a fer sentir el seu malestar. Des de l’inici del 2014 les mobilitzacions contra una nova pujada de les tarifes s’han succeït cada dimecres i els seus impulsors no estan disposats a fer cap pas enrere si no aconsegueixen el compromís de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de congelar les tarifes de l’any passat i asseure’s a negociar. Les postures semblen avui molt allunyades, però la protesta es va consolidant a mesura que avancen els dies i aglutina més usuaris indignats. Ahir, no obstant, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana segellaven un acord amb la vista posada en els pròxims 17 anys per sanejar la situació econòmica. Les administracions implicades hauran d’incrementar les seves aportacions.

Increment constant

Tant el deute com les tarifes que paguen els usuaris s’han disparat

Els 546 milions de deute que acumula actualment el transport públic metropolità -que no inclou les Rodalies de Renfe- són la gran llosa del sistema. La xifra creix any rere any i, en paral·lel, els usuaris veuen com la part que repercuteix en les seves butxaques, és a dir, els preus dels bitllets, és cada cop més alta i s’acosta inexorablement al 50% del cost del servei. Tot i això, des de l’ATM recorden que l’oferta del servei en quilòmetres ha passat de 9.000 a 15.000 en vuit anys, mentre que el percentatge de l’augment de tarifes ha sigut més baix.

L’últim increment tarifari, el d’aquest 2014, que va situar la T-10 en els 10,30 euros -una pujada del 5,1% en relació a l’any anterior i un salt immens de prop del 25% respecte al 2011-, ha exaltat els ànims dels usuaris, que veuen com cada cop han d’assumir un preu més alt per fer-lo servir. El deute acumulat era, de fet, de 83 milions l’any 2009, i en tancar el 2013 aquesta xifra ja s’havia disparat fins als 546 milions. Un ritme de creixement insostenible. Tant des de l’Ajuntament de Barcelona com des del Govern s’ha tendit últimament a assenyalar la baixada de les aportacions estatals a aquest sistema -de 150 milions el 2010 a 94 el 2014- com a gran factor del desastre. L’administració entén la nova pujada de preus com una mesura de força major que, com apuntava l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, “no agrada a ningú”.

Protestes ‘non-stop’

Els usuaris demanen una congelació tarifària

Abans de res, un gest de bona disposició a negociar: que es deixin sense efecte els últims increments i es mantinguin, per tant, les tarifes que s’aplicaven el 2013. Aquest és el pas que demana la plataforma Stop Pujades -constituïda quan es va conèixer l’última pujada de preus del transport- per asseure’s a buscar solucions per a la situació dramàtica que viu el transport públic metropolità. “Estem molt convençuts que fem una reivindicació bàsica i àmpliament acceptada, i per això no cedirem en la demanda de la congelació de tarifes i de la constitució, després, d’una taula social per abordar el futur del servei . El que volem és que hi hagi un debat creïble i un gest previ de credibilitat és la retirada de tarifes”, explica Pau Sotelo, un dels portaveus de la plataforma. Des de l’ATM, però, deixen clar que no pensen tocar les tarifes del 2014, i afirmen que en la reunió de divendres amb els usuaris i associacions veïnals els explicaran aquest acord per exposar-los els esforços que estan fent.

De la mateixa manera, les administracions recorden que l’esforç per bonificar les capes socials més desafavorides per la crisi ja suposa 70 milions anuals al sistema. Els usuaris, però, tornaran a protestar demà, com han fet els últims dimecres. I, a més, centren els esforços en una mobilització més gran coincidint amb el Mobile World Congress (MWC), que arrenca dilluns que ve a la ciutat. Les protestes dels dimecres, que ja es repeteixen en 50 punts de manera simultània, han aglutinat moviment veïnal i sindical, a més de diversos càrrecs electes. Des de l’ATM, no obstant, defensen que l’anunci de l’acord d’ahir entre administracions per eixugar el deute del transport públic no té res a veure amb aquesta amenaça de paralitzar el congrés de telefonia.

Compromís de diàleg

Taula social i anunci d’un nou pla per eixugar el deute acumulat

Amb unes postures tan contrastades com les actuals, l’únic pas que s’ha fet fins ara és una reunió de l’ATM amb les associacions veïnals i Promoció del Transport Públic (PTP) -una sessió a la qual inicialment no es va convocar Stop Pujades-. L’administració va tancar la porta a la congelació de tarifes agafant-se als 25 milions d’euros que calcula que costaria aquest pas i va decidir constituir una taula social per debatre la qüestió. Divendres torna a haver-hi reunió d’aquesta taula, en la qual l’ATM segurament explicarà el pla de sanejament per exposar que des del seu punt de vista no és viable la congelació de tarifes que reclamen els usuaris.

Les diferents associacions convocades, però, tenen clar que és necessari aquest gest. “És una reivindicació molt conservadora, no demanem ni cap gratuïtat, ni nous títols, sinó frenar l’escalada de pujades”, explica Ricard Riol, de la PTP, que ha dissenyat tot un pla alternatiu per eixugar el deute sense carregar més els usuaris. El seu model passa per aturar la privatització d’aparcaments que prepara l’Ajuntament de Barcelona i revertir els beneficis d’aquests pàrquings en el sistema de transport públic, o aportar-hi part de la recaptació de la taxa turística. També es fan propostes en la línia de posar peatges suaus a carreteres que actualment se sufraguen amb peatges a l’ombra, perquè el trànsit privat contribueixi així a sufragar costos del servei públic.

Per la seva banda, l’ATM recorda que altres capitals europees tenen el transport públic més car, tot i que admeten que els sous són molt més alts que a l’Estat. L’administració centra la seva comparació amb Madrid per justificar la pujada de tarifes: a la capital espanyola el sistema no està totalment integrat ni té tarifes socials com a Catalunya.

El desequilibri entre el preu dels bitllets i el salari mínim

El preu del bitllet senzill a Barcelona i la seva àrea metropolitana ja se situa en els 2,15 euros, cosa que el converteix en un dels més cars del conjunt d’Europa. El salari mínim fixat a l’Estat, en canvi, queda molt lluny del d’alguns països amb títols de transport molt més econòmics, com Brussel·les, on val 1,8 euros.

Barcelona

El preu del bitllet senzill a Barcelona s’ha anat disparant els últims anys. El 2011 va fer el salt dels 1,45 euros als 2 euros, i aquest any ja ha deixat molt enrere aquesta frontera i s’ha situat en els 2,15 euros. Així, és un dels títols de transport més cars del conjunt d’Europa, tot i que a l’Estat el salari mínim interprofessional és de 752 euros en 12 pagues. La T-10 també s’ha disparat, fins als 10,30 euros, però és més competitiva en relació amb altres tarifes europees.

Madrid

En funció del nombre d’estacions, el bitllet senzill de metro a Madrid té un preu d’entre 1,5 i 2 euros. A més les tarifes del transport s’han congelat i el preu del bitllet de deu viatges oscil·la entre els 12,20 i els 18,30 euros. La qualitat de la xarxa de metro madrilenya i la de Barcelona, però, no són comparables: hi ha diferències destacades, com el fet que a Madrid el metro enllaça amb l’aeroport. A Barcelona, però, hi ha més bonificacions socials i un sistema de transport més integrat.

París

El salari mínim a França està a anys llum de l’espanyol, se situa per sobre dels 1.430 euros, mentre que a Espanya és de 752 euros. En canvi, el preu del bitllet senzill del transport públic de París és molt més baix que el de Barcelona: 1,70 euros. El preu de l’abonament de fins a deu viatges -amb possibilitat de transbordaments- és de 13,70 euros, i per als nens més petits de deu anys es pot obtenir per un preu molt més econòmic, 6,85 euros.

Roma i Lisboa

A Roma el preu del bitllet senzill també és força més baix que a Barcelona. Costa 1,5 euros, i tot i que no hi ha paquets de deu viatges amb transbordaments il·limitats -per establir una comparació amb la T-10-, sí que hi ha abonaments d’una setmana (24 euros) i d’un dia (6 euros). A Lisboa el bitllet senzill també és força més econòmic: 1,40 euros. I existeix un bitllet diari que, com a Roma, val 6 euros.

Brussel·les i Londres

A Brussel·les, on el salari mínim l’any passat superava els 1.500 euros, el bitllet senzill de metro costa 1,80 euros i s’eleva fins als 2 si es vol fer algun transbordament. L’equivalent a la T-10 val 13 euros i no hi ha abonament mensual. A Londres és on el bitllet senzill té un preu més elevat, de fins a 5,70 euros. El preu de l’abonament mensual se situa, a més, per sobre dels 145 euros i no hi ha un equivalent a la T-10.