La inversió més baixa des del 1999

MadridEl president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar el 30 de juliol al cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, un document amb 23 demandes per a Catalunya. La majoria eren econòmiques i anaven des d’ampliar el sostre del dèficit fins que es torni a pagar la disposició addicional tercera. Més enllà d’un memorial de greuges, es tractava d’una enumeració de qüestions “prioritàries” per resoldre amb urgència, va aclarir Mas, per separat de la convocatòria de la consulta.

L’instrument per veure si el govern de Mariano Rajoy havia escoltat les demandes de la Generalitat havien de ser els nous pressupostos generals de l’Estat. Però durant la presentació ahir dels comptes per al 2015 (just l’endemà del veto del Tribunal Constitucional al 9-N) es va posar de manifest que a Madrid no hi ha intenció de concedir un tracte fiscal millor per intentar apaivagar la força de l’independentisme.

I és que els pressupostos no tenen en compte gairebé cap de les 23 demandes de Mas a Rajoy. És més, l’Estat ha decidit destinar a Catalunya l’any vinent només un 9,5% de tota la inversió territorialitzada, una dècima menys del que s’hi va destinar en els pressupostos del 2014 (9,6%), que llavors ja contenien un 25% de retallades en inversió. Es tracta del percentatge més baix d’inversió estatal dels últims 17 anys -de fet, el del 1999 és l’últim disponible que es pot consultar de la sèrie històrica-. Això vol dir que l’Estat inverteix a Catalunya la meitat del que els catalans aporten al producte interior brut (PIB) espanyol, un 19%.

A la cua en inversions

Catalunya rebrà 1.072,29 milions d’euros l’any vinent, 128 milions més que l’any passat perquè la inversió creix per primer cop un 15,1% de mitjana en totes les comunitats (un 13,5% a Catalunya) després d’anys de retallades dràstiques. De fet, la retallada en inversió per al conjunt de les autonomies des que el PP va arribar a la Moncloa ha sigut d’un 36,6%. Però qui n’ha rebut sempre l’impacte més gran ha sigut Catalunya, que s’ha convertit en la comunitat més penalitzada, amb un descens d’un 57,9% de la inversió en aquest període. Tot i que en l’últim any del PSOE, el 2011, no es va complir la disposició addicional tercera de l’Estatut (la clàusula que establia que les inversions de l’Estat s’havien d’equiparar al pes de l’economia catalana en l’espanyola), aquell any Catalunya va rebre 2.548 milions d’euros. El 2015 la xifra es veurà reduïda a més de la meitat.

El greuge comparatiu amb la resta de l’Estat es fa encara més evident quan es compara la inversió per habitant. Catalunya serà l’any vinent la comunitat peninsular on els ciutadans rebran menys diners per càpita: 145 euros enfront de la mitjana espanyola, de 242 euros. Només la superen les illes Balears (124 euros) i les Canàries (127 euros), que tenen compensacions per ser territoris insulars. Però, de totes maneres, els pressupostos suposen un cop dur per a totes les comunitats de l’arc mediterrani. L’Estat també ha desobeït les demandes de la Generalitat Valenciana, que només rebrà un 6,9% de la inversió, tot i que contribueix a un 9,5% del PIB. I la inversió a les Balears es limita a un 1,2% del total. Andalusia, en canvi, és la que rep la major part del pastís, un 17,4%, seguida de Castella i Lleó, amb un 15,5%.

Batalla de xifres

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va voler fugir d’estudi ahir d’aquestes comparatives i va respondre amb una bateria de xifres poc clarificadores per arribar a la conclusió que Catalunya és “la comunitat amb el finançament més alt”. Fins i tot va esquivar assenyalar quina és la proporció que rep en inversions respecte a la seva contribució al PIB quan se li va preguntar pels detalls. I, per parlar de números, va cedir la paraula al secretari d’estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, que hi va sumar el finançament al fons de liquiditat autonòmic (FLA) malgrat que, en realitat, és un préstec.

Montoro ha permès que les comunitats reestructuressin part del deute i comencessin a pagar uns interessos més baixos. Com que Catalunya és la comunitat que més ha demanat a Madrid per poder continuar pagant els serveis públics, és també la que acumula la partida més alta en aquest sentit. Per Beteta es tracta d’un estalvi acumulat que acaba donant a la Generalitat un marge de finançament addicional de fins a 1.720,33 milions, tot i que sense cap cost per a l’Estat. Catalunya continua estant al capdavant dels fons de suficiència, amb 626 milions, que s’inclouen en el ball de xifres de Beteta i que representen una retallada d’un 1,9% respecte al 2014.

Montoro va assenyalar que “les queixes d’alguns líders autonòmics no tenen sentit” perquè la partida pressupostària en finançament també creix. A més, va voler aclarir que “l’Estat no està rescatant Catalunya perquè l’Estat és tothom”. En declaracions a l’ARA, va minimitzar que Fitch rebaixés les perspectives del deute de Catalunya per la possibilitat d’una retallada en finançament i va justificar que l’estat espanyol ja està responent amb una “mutualització” del deute: “Estem assumint aquest cost extra de finançament”. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ja ha advertit que no compliran els objectius de dèficit per a aquest any i que no volen fer uns pressupostos per al 2015 amb noves retallades mentre el govern espanyol comença a llançar missatges optimistes.

El risc d’una altra recessió

L’oposició ha titllat d’electoralistes els nous pressupostos, que fien la rebaixa d’impostos en any electoral a un creixement del PIB d’un 2%, just quan el Banc Central Europeu avisa que l’economia de l’eurozona està “en punt mort”. “El govern [espanyol] no té un pla B. Ja li costa prou tenir un pla A. Si tens un pla B és que ni et creus el que estàs fent”, va respondre ahir Montoro sobre els riscos d’una tercera recessió a Europa. L’executiu central defensa un pressupost que continuï apostant per la contenció de la despesa mentre altres estats europeus aposten per més polítiques actives i inversions per reactivar l’economia.

En els seus 23 punts Mas demanava diversos compliments en infraestructures. Un ja està sobre la taula, que és la construcció de la llançadora fins a la T1 del Prat. Però la inversió de Foment, tot i créixer un 6% en el conjunt de l’Estat i dedicar un 20% del seu pressupost a Catalunya, acaba reduint-se sobretot a tornar deutes pendents. Rajoy tampoc s’obre a restablir l’impost estatal als dipòsits bancaris, a l’espera d’una sentència del Tribunal Constitucional, on han presentat un recurs per doble imposició.

“Observin atentament quina comunitat autònoma de l’Estat està liderant el creixement i la recuperació de l’ocupació. ¿El País Basc o Catalunya?”, deia Montoro. Tot i que l’atur basc és inferior al català, des de la Moncloa defensen així que no hi ha més bon sistema de finançament que l’autonòmic i tanquen la porta a una compensació pel 9-N.

Espanya, el segon país amb més deute extern de tot el món

El Fons Monetari Internacional va avisar ahir que Espanya ja és el segon país del món amb més deute amb l’exterior. En concret, Espanya deu 1,4 bilions a la resta de països, una xifra que equival a un 103,1% del PIB i que queda lluny del 69,7% que aquest mateix indicador representava el 2006.

Només hi ha un país a tot el món que tingui un deute extern més elevat: són els Estats Units, que deuen 5,7 bilions de dòlars, una xifra que, malgrat el seu volum absolut, només equival a un 34% del seu PIB. Amb tot, l’FMI dóna una nota d’optimisme a les dades espanyoles en constatar que s’ha reduït significativament el saldo negatiu de la seva balança per compte corrent (és a dir, la diferència entre els productes i serveis que es compren i es venen a l’exterior) i, fins i tot, s’ha aconseguit registrar un lleu superàvit.