La inversió estrangera torna a Catalunya per la porta gran

BarcelonaEl 2013 va ser un any històric pel que fa a recuperació del poder d’atracció. L’inversor estranger va reforçar l’aposta per Catalunya, on els recursos captats van créixer un 31,5%, mentre que a la seva gran competidora, Madrid, les inversions van caure un 7,1% respecte al 2012. Malgrat tot, la comunitat madrilenya va continuar concentrant més de la meitat (el 54%) del total invertit a Espanya, sobretot per l’anomenat efecte seu, que fa que moltes firmes internacionals s’estableixin a Madrid i computin allà qualsevol inversió que facin en territori espanyol.

Amb un total de 3.511 milions d’euros d’inversió estrangera, Catalunya va tancar el segon millor registre de tota la sèrie històrica, que es remunta al 1993 (vegeu gràfic), només superat pel 2010. El creixement de Catalunya va triplicar la millora que també va donar-se de mitjana a tot Espanya. Al llarg del 2013, els inversors forans van deixar a l’Estat 15.812 milions d’euros, un 8,8% més.

L’evolució de la inversió és especialment positiva quan es compara amb la del 2012 perquè aquell va ser un any “nefast” marcat per la fugida de capitals i la por al rescat, remarca José García Montalvo, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra. En termes d’inversió neta -la que s’obté restant la inversió bruta i la desinversió- Espanya va passar d’un saldo negatiu de més de 3.000 milions el 2012 (efecte directe de la fugida de capitals) a un saldo positiu de 15.400 milions l’any passat.

El turisme, el gran motor

L’activitat financera i d’assegurances, la indústria manufacturera i les activitats immobiliàries i de construcció van ser els sectors en què es va concentrar el capital estranger arribat a Espanya l’any passat. Es va observar un interès a l’alça pel totxo, ja que les inversions immobiliàries van créixer un 67%, fins a prop dels 1.800 milions, mentre que les de la indústria manufacturera van retrocedir un 38%, fins a situar-se en 2.641 milions d’euros.

Les xifres del ministeri no ofereixen dades segregades de Catalunya, però Montalvo va analitzar ahir que l’activitat inversora immobiliària també va repuntar, empesa en aquest cas per un motor clar com el turisme. “Molta de la inversió immobiliària a Catalunya no prové de l’habitatge que ha posat a la venda la Sareb, que sí que pot tenir més pes en altres zones d’Espanya, sinó que té un biaix comercial i del sector hoteler”, va dir l’economista. De fet, una mostra d’aquests moviments va ser la compra de l’hotel W de Barcelona, conegut com l’Hotel Vela, per part del fons sobirà de Qatar per 200 milions d’euros.

Segons Montalvo, el fet que la inversió es comporti millor a Catalunya que a la mitjana estatal també té a veure amb uns indicadors macroeconòmics que han millorat (més reducció d’atur, millor evolució de l’afiliació) i, altra vegada, és la potència del turisme el que ho explica.

Però l’enginyer i exministre d’Indústria Joan Majó adverteix que les dades fredes no permeten valorar un factor crucial com el de la qualitat de la inversió. “Si un inversor compra un hotel de 200 milions però es tanca una fàbrica i se’n desinverteixen 100 perdent llocs de treball, hi sortim perdent en termes de teixit productiu”, va posar Majó com a exemple. La seva impressió, va dir, és que la millora no ha anat liderada per aquest tipus d’inversió que crea ocupació i valor sinó molt lligada a l’immobiliari. “Són diners que entren i això és positiu, però jo preferiria que la inversió fos en una fàbrica, en una línia de muntatge, va defensar Majó.

Segons les dades del ministeri, el 81% del total va ser inversió productiva o el que es classifica com a nova producció, ampliacions de capital o constitució de noves societats. Sis països van aportar el 60% del total invertit, encapçalats pels Països Baixos, el Regne Unit i França, que va duplicar la inversió anual. Els altres tres estats van ser Alemanya, els Estats Units i Luxemburg. Tot i partir de nivells molt baixos, l’augment de la inversió s’ha d’interpretar com un senyal més de la millora de l’entorn econòmic i la percepció d’Espanya a fora, va insistir Montalvo.

Catalunya guanya pes

Malgrat que es manté un etern segon lloc en captació d’inversions per darrere de Madrid -seu principal de les multinacionals a Espanya-, Catalunya ha millorat el seu pes relatiu en plena crisi. El 22% de tota la inversió internacional es va quedar al Principat durant el 2013, una millora de deu punts percentuals si es compara amb els registres del 2011. En paral·lel, la Comunitat de Madrid ha perdut pes i ha passat del 69% de fa tres anys a l’actual 54%.

Els experts es resisteixen a lligar l’evolució al sentiment que desperta l’escenari polític català, ja sigui en positiu o en negatiu. “Mai he cregut en la tesi de la por, per tant tampoc lligo la millora a cap percepció. Les coses són més senzilles i si la desinversió anava lligada en el passat a la crisi econòmica, que no convidava a invertir, el retorn ara reflecteix una estabilitat més gran que obre oportunitats per fer-ho”, va dir Majó.

Segons Montalvo, la incidència del debat sobiranista català és gairebé nul·la en les decisions dels inversors estrangers. “La independència no es veu com una possibilitat a curt o a mitjà termini i això ho diuen també totes les agències internacionals”, va afegir Montalvo. El secretari d’estat de Comerç, Jaime García-Legaz, va descartar ahir que les dades donin alguna pista sobre el grau de tranquil·litat dels inversors internacionals en relació amb el procés.

La celebració de la consulta sobre la independència el 9 de novembre tampoc es veu clara als ulls estrangers. Segons Montalvo, en cas que es produís aquest canvi o d’altres de caràcter polític l’impacte en les inversions sí que està garantit.