Els indecisos van abandonar Mas a última hora

POLITÒLEGUna de les grans incògnites, l'endemà de les eleccions, és saber quins han estat els transvasaments de vot. On han anat els vots perduts per CiU i el PSC? D'on han vingut els vots que han guanyat ERC, ICV, Ciutadans i la CUP? És una pregunta difícil de respondre, atès l'anonimat del vot, però és rellevant perquè condiciona la lectura dels resultats i, al seu torn, la lectura que s'imposi pot condicionar els esdeveniments posteriors.

Per això sovint assistim a batalles per la interpretació dels resultats. Si la lectura dominant és que les pèrdues de CiU han anat a parar a Esquerra, el mandat electoral de Mas és ben diferent del que es desprendria d'un transvasament cap al PP o cap a altres forces espanyolistes.

Sovint aquestes interpretacions es fan a partir de les sumes i restes de vots o, encara pitjor, d'escons. Però aquestes lectures són simplificacions de la realitat, que és molt més complexa. Els moviments de vot amaguen fluxos creuats entre partits, i sovint darrere d'una aparent estabilitat s'hi amaguen molts més canvis de vot dels que sembla d'entrada. Els electorats sovint són semblants als vagons de metro: poden estar sempre plens però a cada parada varia una part del seu passatge, que és canviant.

Per aproximar-nos als transvasaments de vot, podem analitzar els moviments de vot a escala territorial. Es tracta de veure en els indrets en què un partit ha pujat més quin altre partit hi ha tingut més pèrdues, per intentar deduir els fluxos que hi ha al darrere dels moviments creuats. Per fer-ho, emprem els resultats de 4.857 seccions censals (excloent-ne les que han canviat des de les últimes eleccions) i un mètode estadístic d'estimació conegut com a inferència ecològica. D'aquesta manera podem estimar, per bé que amb un cert marge d'incertesa -especialment en els partits petits-, els fluxos creuats que, d'una altra manera, queden amagats rere les grans xifres que s'acostumen a destacar en les lectures fruit de la immediatesa postelectoral.

Els resultats mostren que Convergència i Unió ha retingut aproximadament sis de cada deu votants del 2010, mentre que els altres s'han repartit entre Esquerra (un 14%) i, en proporcions molt menors, a la resta de formacions. Tot i les pèrdues, CiU ha sigut capaç d'atreure alguns votants, especialment de l'abstenció (un 10% dels seus votants en aquesta ocasió són antics abstencionistes) i de Solidaritat per la Independència (7%).

Gir sobiranista

Amb les dades a la mà, doncs, no sembla que hagi sigut l'aposta sobiranista el que ha tingut més cost electoral per a CiU, sinó més aviat la seva gestió de la situació econòmica, que ha portat una part del seu electorat a desencantar-se o a optar per una formació més inclinada cap a l'esquerra, com ERC.

Esquerra, en canvi, hauria aconseguit esdevenir segona força parlamentària gràcies a la retenció del 60% dels seus antics votants combinada amb la captació de votants que van confiar en Mas fa dos anys, d'alguns abstencionistes i d'un terç aproximadament dels votants de Solidaritat. De fet, els antics votants convergents representen més d'un terç dels votants de Junqueras el 2010, possiblement en bona mesura fruit de la recuperació de vells votants republicans que fa dos anys van optar per un càstig conjuntural al tripartit i que ara, davant la gestió de CiU al capdavant del govern i de la renovació dels republicans, han tornat a confiar en Esquerra.

El PSC hauria retingut només un de cada dos votants del 2010, i hauria perdut al voltant d'un 20% dels vots cap a l'abstenció i un 11% cap a Iniciativa. La caiguda del PSC, tanmateix, s'hauria frenat en part gràcies a la recuperació de vots abstencionistes: fins a un 35% dels que ara han confiat en els socialistes serien antics abstencionistes, que representen uns 185.000 vots, aproximadament. Per tant, a les dades no hi ha indicis clars d'un fort transvasament del PSC cap a Ciutadans, com s'ha especulat aquests dies, i sembla més aviat que el PSC estaria pagant encara la seva gestió econòmica.

El PP reté l'electorat

El PP, per la seva banda, hauria tingut una taxa de retenció de vot més alta segons aquesta estimació (67%), que s'hauria complementat bàsicament amb abstencionistes i, en molta menor mesura, amb alguns votants de CiU, que ara representen aproximadament el 8% dels votants que han confiat en Sánchez-Camacho. Iniciativa, com ja li va passar a les generals del 2011, hauria canviat una porció molt significativa del seu electorat. El seu creixement s'explica fonamentalment per la seva capacitat d'atreure abstencionistes i exvotants socialistes.

Finalment, l'èxit de Ciutadans s'explicaria per una combinació de la retenció del 48% dels seus antics votants i de l'atracció d'un segment dels votants del PP del 2010 i una part, també, dels nous votants. Els vots de Solidaritat, per la seva banda, s'han repartit entre CiU (més de la meitat), ERC (30%) i, en menor mesura, altres partits, bàsicament la CUP. L'origen del vot de la CUP no es pot estimar, perquè no va concórrer a les anteriors eleccions.

Les dades dibuixen, doncs, un panorama amb fidelitats més baixes del que a priori es desprendria d'una anàlisi superficial dels resultats. Tanmateix, són força semblants a les taxes de fidelitat que es desprenien de les enquestes preelectorals. De fet, la sorpresa de la davallada de CiU es deu fonamentalment al fet que gairebé tots els que fa unes setmanes es declaraven indecisos entre CiU i una altra força han acabat triant l'altra opció.