Les hipoteques frenen Parlon i aboquen el PSC al caos intern

BarcelonaSense capità, sense rumb i enmig del mar. Així està el PSC després de la inesperada renúncia de Núria Parlon a agafar el timó. El seu pas enrere ha empitjorat la crisi i ha posat en evidència les reticències al canvi d’una formació que ho va tenir tot i que ara ha perdut el control. Parlon volia un lideratge sense peatges que li permetés variar el relat sobre la consulta del 9-N, que empenyés el partit cap a l’esquerra deixant enrere acords com el de BCN World i que apostés per fer net davant la corrupció. Però en detectar que n’hi havia que treballarien per impedir-ho ha tallat la cursa en sec i ha donat pas a un sorollós buit que, per ara, només dos dirigents veterans es veuen amb cor d’omplir: Miquel Iceta, el cuiner de Nicaragua que sempre ha estat present a les travesses, i Carles Martí, senador i exlíder del PSC de Barcelona que va dimitir quan Jaume Collboni va ser nomenat alcaldable. No hi ha marge per pensar-ho gaire, ja que el 13 de juliol, igual que el PSOE, els militants triaran el nou líder i el 19 i 20 de juliol serà el congrés.

“He decidit no fer el pas endavant, vull centrar-me en Santa Coloma, és impossible materialment poder tirar endavant l’alcaldia, la primera secretaria i la tasca parlamentària”. Les paraules de Parlon, just abans de l’inici del consell nacional d’ahir, van deixar el PSC glaçat, en estat de xoc. Ni tan sols el mateix Pere Navarro n’era conscient en el moment de pronunciar el seu últim discurs com a primer secretari.

“Ressentiments i immobilisme”

Les cares dels dirigents territorials que la catapultaven -des de Collboni fins al diputat de Tarragona Xavier Sabaté o el primer secretari gironí, Juli Fernández, entre d’altres- estaven desencaixades. Fins i tot algun d’ells, davant la desesperació de tenir un nou líder de continuïtat amb la línia oficial, intentava a primera hora del matí que el congrés s’ajornés fins passat l’estiu. També desconcertats estaven els crítics d’Avancem, que veien en Parlon l’última esperança per recosir una part ben significativa del partit. Tots han apostat fort per ella i no se n’han sortit, perquè la seva candidata no estava disposada a fer el pas a qualsevol preu. Fonts pròximes a l’alcaldessa de Santa Coloma expliquen que en la ronda de contactes que havia iniciat en els últims dies ha topat de cara amb “ressentiments, immobilisme i gent que no vol ni sentir a parlar d’integració”. I això que Parlon havia aconseguit que dirigents com el primer secretari del Baix Llobregat, Antoni Poveda, i l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, estovessin els seus posicionaments i estiguessin disposats a fer un discurs menys frontista amb el 9-N, tal com ella volia. Les fonts consultades apunten, però, que dirigents com el número dos de Navarro, Antonio Balmón, no estaven disposats a moure’s en aquest tema.

“Si no podia posar-se al capdavant del partit amb garanties de tenir marge per redefinir aquesta qüestió i buscar un espai de concertació, preferia quedar-se a Santa Coloma, on sí que pot actuar com creu”, insisteixen. I, amb el no de Parlon, s’ha obert la porta per a Iceta, un pes pesant al partit des de mitjans dels anys 90 i que, de fet, ja va voler ser primer secretari al congrés en què es va erigir Navarro. Ahir no va deixar clar si volia ser candidat o no, però, si més no, va buscar el suport dels consellers nacionals. “Sóc aquí per al que calgui”, va assegurar esperant despertar adhesió. I l’oferiment va ser correspost amb una ovació del màxim òrgan del partit entre congressos. Perquè hi ha un sector del partit, el que aposta per continuar la línia de Navarro, que veu en ell, que és membre de l’executiva del PSC i també del PSOE, “la salvació” per seguir oposant-se a la consulta i garantir una bona relació amb Ferraz. Sobretot després de la maniobra dels dirigents territorials -els mateixos que van encombrar Navarro- que els havien deixat de banda a l’hora de consensuar el nom de Parlon i que ha acabat en fracàs. “Necessitem una cara que ofereixi intel·ligència, síntesi i conegui molt el PSC. Jo no en veig cap altra que Iceta”, argumenten.

I precisament pel perfil reconegut d’Iceta en l’oficialisme, ahir no va anunciar al consell nacional la seva candidatura l’ex primer secretari del PSC de Barcelona Carles Martí, que sí que estava disposat a plantar cara a Parlon. Si Iceta fa el pas o es consensua un candidat de la mateixa corda, ell no hi competirà, perquè ja se sentirà representat. En cas contrari, plantarà batalla.

El panorama és, doncs, desolador per a uns crítics que vaticinen “la fi del PSC” i que ahir van ser assenyalats com els grans responsables de la debacle. Va començar el mateix Navarro, que en el discurs de comiat va reivindicar la seva gestió i el llegat socialista, però va lamentar que el partit hagi quedat “dividit” perquè els “matisos han passat per davant del projecte”. Amb tot, va demanar al seu relleu que treballi perquè el PSC torni a ser un partit plural i de govern, però sense caure en el debat “simplista” del sobiranisme i mantenint l’essència d’una formació que va ser concebuda per no haver de triar entre Catalunya i Espanya. Ell, va insistir, s’ho mirarà des de la barrera, com un “militant de base” més que donarà suport “incondicional” al nou líder.

La culpabilització dels crítics

Precisament l’abric que ell ha trobat a faltar i que Balmón va retreure a crits als crítics durant el consell nacional. Segons fonts presents a la trobada, també l’expresident José Montilla va carregar durament contra la “deslleialtat” de tots els que han fet caure Navarro. No va haver-hi cap concessió. Les veus de crítics com Laia Bonet i Jordi del Río demanant refundació es van perdre enmig de l’absència de diàleg intern.

Amb aquest panorama, l’escissió va prenent encara més forma. Tot i que el líder d’Avancem, Joan Ignasi Elena, no s’ha autodescartat per ser candidat, l’escenari és complicat. Sobretot tenint en compte que, segons el reglament, calen 2.000 avals per presentar-se i que part de la militància que podria donar-los suport ha estripat el carnet o no se sent partícip del partit. És per això que els crítics mantenen el seu full de ruta: Avancem decidirà el 28 de juny si marxa del PSC i el 4 de juliol exconsellers com Montserrat Tura, Marina Geli i Antoni Castells presentaran una nova marca al marge del PSC per a les municipals.

En mans d’una gestora

Amb ells fora, caldrà veure què passa amb els dirigents territorials que van forçar la caiguda de Navarro i que ara no tenen on agafar-se si l’escenari futur és el d’un PSC pilotat per una línia que pot donar continuïtat a les fotos amb el PP i Ciutadans. D’entrada, el PSC es posa en mans d’una gestora que pilotarà l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, fins a la data del congrés, amb Iolanda Pineda, Antoni Llevot, Carles Prieto, Manel Brinquis, Rut Soto, Conxita Campoy, Joaquin Fernández i Montse Montiel. Tindrà un mer paper d’intendència en unes setmanes d’alt voltatge. Ahir al vespre els telèfons treien fum. En 48 hores els aspirants han de fer el pas per intentar salvar un PSC que és al quiròfan mentre ningú gosa agafar el bisturí.

El regidor de Palafolls que fa el pas per ressituar el partit al 9-N

Mentre Miquel Iceta i Carles Martí s’ho rumien, el regidor de Palafolls Josep Rueda sí que presentarà candidatura per liderar el PSC. Ho farà dimarts a la tarda a Mataró amb la voluntat de renovar “el missatge econòmic i nacional” per fugir de “l’ambigüitat” a la qual ha estat sotmès en els últims mesos el partit i recuperar així la connexió amb l’electorat. Conscient que no és conegut més enllà de la seva federació i alliberat d’etiquetes, Rueda, de 37 anys, es disposa a “teixir xarxa” per aconseguir els 2.000 avals per poder afrontar el repte. Segons fonts pròximes al regidor, és partidari del federalisme però no vol que el PSC segueixi apareixent com un partit que “posa bastons a les rodes” al procés sobiranista. Ben al contrari. En el seu full de ruta s’inclou tornar a seure a la taula del dret a decidir per intentar fer una modificació en les condicions de la consulta que puguin subscriure els socialistes. “Eixamplar el partit” per donar cabuda a totes les sensibilitats i “reestructurar” els òrgans interns del PSC per donar més veu a les bases és la seva carta de presentació.