Entre guardians del Sant Sepulcre i monges que s'informen amb la Cope
TarragonaNo és gens fàcil interpretar una cerimònia tan carregada d'apriorismes com la beatificació dels Mártires del siglo XX en España . Aquest mateix nom, molt visible a l'altar i omnipresent a l'acte, és una declaració d'intencions en tota regla. Sembla com si Rouco Varela hagués volgut fer un gran acte massiu abans que els vents de canvi que bufen del Vaticà ho puguin impedir. El lloc escollit és el Complex Educatiu de Tarragona, l'antiga Universitat Laboral fundada pels falangistes, ara en mans de la Generalitat i situada entre la petroquímica i Port Aventura.
Durant les hores prèvies uns animadors recorden detalls de la cerimònia mentre projecten vídeos dels beats. La zona més propera a l'altar és per a les persones vinculades als màrtirs i per això aquí hi ha una adhesió més gran a la causa. És els cas de la María Teresa, mare superiora de les Monges Mínimes de Sant Francesc de Paula, a Barcelona. Són monges de clausura que surten del monestir excepcionalment i amb permís del bisbe. Al convent preguen, fan treballs manuals i s'informen a través de la mare superiora, que escolta bàsicament la Cope. Per megafonia agraeixen a la Verge l'excel·lent dia que fa: " La Moreneta nos ha obsequiado con este día tan mediterráneo ", proclamen.
Ho diuen en castellà en una jornada en què la presència del català serà simbòlica per no dir irrellevant o folklòrica. Algunes frases soltes, un estrany bilingüisme a les armilles dels voluntaris (la mida de la lletra en català és un 40% menor que en castellà) i el Virolai per cloure l'acte. Apareix al llibret com a Canto a la Santísima Virgen María , com si en Rouco volgués camuflar-ne la simbologia. És en aquest mateix llibre on apareix un màrtir de " Tarrasa" , denominació d'aquesta ciutat usada durant el franquisme i encara vigent per a la Conferència Episcopal el 2013. Tota la simbologia ha estat objecte d'una especial vigilància. La proximitat amb el 12-O va provocar la prohibició de banderes i pancartes per evitar polèmiques, però alguns van pecar desobeint l'ordre. És el cas dels portadors de tres rojigualdes que van aparèixer al començament de l'acte o els que van desplegar una pancarta cap al final amb l'integrador missatge de " Por una España católica murieron gritando ¡Viva Cristo rey! " Ningú, però, va donar importància a la senyera que hi ha a l'edifici del costat de l'altar. Està feta amb rajoles i forma part de la zona de gerència del complex des de fa més d'un any, de manera que tampoc es podia retirar.
A pocs metres de l'altar descobreixo un matrimoni entranyable, en Josep Maria Parcerisa i la Marta Gámiz, que pertanyen a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Els seus hàbits, amb la creu patada, més la mantilla i peineta de la Marta els fan especialment visibles als presents. Depenen directament del Vaticà i tenen com a missió preservar els llocs sagrats, començant per la tomba de Crist. La pertinença a aquest orde els dóna el dret adquirit de poder assistir a tota mena de celebracions importants. Potser representen la mena de catòlics que no agraden a alguns cristians de base, com la Modesta Condeminas, que ha vingut a donar suport als màrtirs davant les crítiques que la beatificació ha rebut, però que té molt clar que "la Conferència Episcopal no vol bé a l'Església catalana". Remarca que no li agrada la magnitud de la cerimònia ni l'ostentació perquè prefereix prioritzar el "sentit espiritual".
S'acosta el final i la forta calor sumada al previsible col·lapse de la sortida provoquen que centenars de persones comencin a marxar després de la comunió, com els culers que fugen del Camp Nou tot i el risc de perdre's algun gol. En aquest cas es perdran el discurs de comiat de Rouco Varela i el Virolai . També alguns grups de joves fan evident el seu cansament xerrant en plena cerimònia. Entre els que són de la Congregación Sagrados Corazones de Torrelavega en sento un dient "Marxem, que això s'ha acabat", quan tot just han començat a donar la comunió. Per sort seva, cap dels professors l'ha sentit.
Improvisats confessionaris
Acabat l'acte veig el president Mas acompanyat de la seva dona i diversos consellers. Però també té a prop la delegada María de los Llanos de Luna i el ministre Jorge Fernández Díaz, cap d'un departament que va deixar circular informes apòcrifs sobre el president en plena campanya electoral. Tot i les crítiques rebudes pel que representa aquesta beatificació, Artur Mas hi ha volgut ser. Potser ha arribat a la conclusió que cal fer punts amb el Vaticà de cara al futur estat.
Marxant em trobo un dels nombrosos capellans que s'han dedicat a escoltar pecats en uns improvisats confessionaris instal·lats a la vista de tothom i en unes simples cadires de plàstic. És en Luis Romero, mossèn de Montánchez, que assegura haver tingut poca feina perquè "les persones que vénen a aquesta mena d'actes acostumen a ser gent bona i endreçada". Invoca el secret de confessió per no admetre si n'ha sentit alguna de molt grossa, però m'alerta d'un gran principi. "Les persones es confessen del que recorden, però el que no tenen present també queda automàticament perdonat", diu, murri.
