La generació de residus cau a nivells de fa 20 anys

BarcelonaSis anys de crisi estan tenint moltes conseqüències, gairebé sempre negatives, però aquest potser no és el cas d’alguns aspectes mediambientals. Que circulin menys cotxes o que les cimenteres hagin reduït la seva producció ha ajudat a millorar la qualitat de l’aire, i que la gent consumeixi menys també ha permès reduir la quantitat de residus fins a límits que semblaven inabastables. Els municipis catalans van generar l’any passat 718.000 tones menys d’escombraries que el 2007, lluny d’escenaris en què el consum dibuixava corbes ascendents any rere any. Que el cubell d’escombraries s’hagi aprimat un 16,6% en sis anys no és una reducció menor i, de fet, els catalans produeixen ara els mateixos residus per càpita que dues dècades enrere.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, explica a l’ARA que aquest descens és indestriable de la crisi, però també destaca que, en realitat, la baixada va començar el 2004 i és fruit d’una societat més conscienciada ambientalment. Per això imagina una Catalunya en què, quan torni el creixement econòmic, la generació de residus per càpita no augmenti. Si s’assoleix aquest objectiu i a més s’augmenta el reciclatge, serà possible aproximar-se als països més avançats d’Europa i millorar l’eficiència econòmica. No s’ha d’oblidar que reduir residus i augmentar el reciclatge també és estalviar diners.

Menys recuperació

La proporció de residus reciclats ha caigut tres punts en dos anys

El govern tripartit va fixar-se l’objectiu que el 2012 Catalunya reciclés el 48% dels residus. Lluny d’això, l’any va tancar amb un 39,1%, però malgrat l’endarreriment dels dos últims anys l’objectiu fixat en els nous plans és d’un ambiciós 60% per al 2020. “Les dades que hi ha ara són de la gent que té militància ambiental”, explica Tost. I per això s’ha d’aconseguir implicar tothom. Com es pot fer? El director de l’Agència té clar que ha de ser a través de la butxaca. El canvi del model no arribarà a curt termini, però si el rebut de les escombraries es pagués en funció dels residus que es generen o de la qualitat del reciclatge -amb una targeta personal que permetés obrir els contenidors, per exemple-, la societat tindria incentius per millorar. “Cal anar cap a escenaris de recollida porta per porta”, creu Tost.

El Govern ha aprovat aquest any els dos plans de gestió i d’infraestructures de residus, batejats com a Precat20 i Prinfecat20, i l’estratègia no passa per construir grans infraestructures, sinó insistir en la prevenció. Més enllà de la satisfacció moral que pugui produir reciclar, els ciutadans han de consolidar uns hàbits de separació correcta de residus, però Tost sap que és difícil. La crisi ha fet créixer la desafecció dels ciutadans i actituds descregudes amb les administracions. A vegades, si es demana reciclar, n’hi ha que creuen que no s’ha de fer el joc als polítics i es declaren insubmissos.

Robatoris de paper

El pes del contenidor blau ha baixat un 42,2% en tres anys

El director de l’agència també s’explica el descens del reciclatge pels robatoris de paper i cartró. La quantitat de material que es recull als contenidors blaus ha caigut molt per sobre del que ha baixat el consum, fins a 191.500 tones menys des del 2010. Aquest fenomen té a veure, en gran mesura, amb el fet que el preu d’una tona de paper ha pujat fins als 100 euros, i per això l’agència calcula que els municipis han perdut uns 20 milions d’euros a conseqüència dels furts. Esclar que aquest material acaba igualment reciclat, però no computa a efectes municipals. De retruc, qui sap si també evita més problemàtica social, perquè tot i que és il·legal hi ha gent que hi ha trobat una dedicació diària.

El descens en la recollida de vidre sí que té a veure exclusivament amb la crisi i el descens en l’activitat de l’hostaleria. En aquest cas, el retrocés ha sigut de 46.000 tones, un 22,5% des del màxim del 2008. Els envasos lleugers, per la seva banda, mantenen unes xifres estables amb una caiguda del 5,7% l’últim any.

Assignatura pendent

Separar bé la matèria orgànica és un dels nínxols de millora

Més enllà de la quantitat d’impropis que acaben dins d’un contenidor equivocat -en el cas dels envasos arriba al 29%, malgrat la campanya de l’ Envàs, on vas -, la matèria orgànica és l’altra gran oportunitat de millora. És el tipus de residu que més pesa, també és el que més contamina la resta, i fins i tot el territori, però a la vegada té algunes de les aplicacions més interessants en cas de reutilització. No només per a projectes de producció d’energia, sinó simplement per a la generació de compost que s’utilitzi en l’agricultura. Els contenidors marrons han reduït les tones que recullen un 9,2% en els últims dos anys, unes 38.000 menys. Tost està convençut que ha sigut sobretot per la reducció del malbaratament alimentari, però també reconeix que els hàbits de la població pel que fa a aquest tipus de residu encara són limitats. De fet, grans ciutats com Barcelona van començar a instal·lar aquesta recollida selectiva el 2009.

Tenint en compte totes aquestes xifres, l’ARC és conscient que la millora en la gestió dels residus és possible i desitjable. Per això té previst estudiar aspectes com la col·locació dels contenidors al carrer i, si això influeix en el comportament de la gent, analitzar la viabilitat d’un sistema de recollida porta a porta per a ciutats grans, o fins i tot el preu d’implantar l’anomenat sistema de retorn d’envasos. El Govern vol saber quant costaria introduir aquest model, en què cada persona rep una compensació monetària directa quan porta els seus envasos al comerç on els ha comprat, però en tot cas no se’n planteja l’establiment a curt termini. Una prova pilot a Cadaqués va oferir resultats molt positius i, de fet, “si el model està implantat en 40 països no ha de ser tan negatiu”, diu Tost. Malgrat això, falta consens entre els operadors del sector, i abans d’això encara queda molta feina per fer en grans fraccions com la matèria orgànica. Al cap i a la fi, “reciclar és sobretot una qüestió d’hàbits”.