El fiscal acusa Mas de negar-se “obertament” a fer cas del TC

Barcelona / MadridDesobediència greu, prevaricació, usurpació de funcions públiques i malversació. Aquests són els quatre delictes que, segons la Fiscalia Superior de Catalunya, podrien haver comès el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en l’organització del 9-N. La querella del ministeri públic, que es va presentar ahir, considera que hi va haver “arbitrarietat” en la seva conducta per negar-se a complir “obertament” la resolució del Tribunal Constitucional, que va suspendre cautelarment el procés participatiu. Segons l’escrit, la Generalitat, malgrat que sabia que l’alt tribunal l’havia prohibit, “va desplegar una conducta incompatible amb el contingut de la resolució, ja que el procés va continuar fins a la consumació, el 9 de novembre”. Assegura que el procés participatiu va ser una jornada “planificada, auspiciada i finançada” pel Govern.

De fet, la Fiscalia creu que es va intentar aconseguir, per altres mitjans, l’objectiu inicial d’una consulta, que les institucions estatals sempre han qualificat de referèndum encobert, sobre una qüestió -la sobirania- que a parer seu no pot ser qüestionada a les urnes. “Amb l’única i exclusiva finalitat d’evitar el control jurisdiccional que fins aleshores els havia obstaculitzat, [el Govern] va adoptar una nova estratègia: la d’impulsar el mateix procés mitjançant actes jurídics no formalitzats i actes materials d’impuls, establint una via de comunicació amb la ciutadania mitjançant la web institucional www.participa2014.cat ”, diu l’escrit, firmat pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada.

Paperetes, funcionaris i locals

El ministeri públic especifica que els tres querellats “van participar en els actes d’impuls de manera personal i directa”. Acusa el president Mas d’“anteposar la visió partidista de la realitat” al deure “d’exercir les seves atribucions administratives de manera objectiva i conforme al dret” . Recorda que, en el moment de dipositar el vot, Mas va assumir en nom del seu govern la responsabilitat de tot el procés.

La querella relata que l’executiu “va dur a terme una contínua activitat administrativa destinada a donar suport material i personal” al procés participatiu, fent passos com l’enviament de propaganda i l’elaboració per part d’interns de centres penitenciaris de les paperetes i les urnes. Respecte a aquests últims, admet que els presos van desenvolupar “voluntàriament” jornades de dotze hores, en dissabte i en diumenge, però, paradoxalment, urgits -diu- per la Generalitat. També recull que el 30 d’octubre, via correu electrònic, el Govern va “exigir” a les ràdios i televisions privades que fessin difusió gratuïta de la campanya informativa de la consulta. Contra els que asseguren que són accions en el marc de la llibertat d’expressió, el ministeri públic entén que aquests actes no es poden qualificar només com a “polítics”.

La querella no s’oblida dels espais públics que van servir de col·legis electorals el dia 9 i afegeix que es poden haver generat despeses de fons públics, ja que es van “posar a disposició de la consulta funcionaris públics i el cos dels Mossos”. La Fiscalia demana que s’aclareixin els diners que es van gastar.

Ara la sala competent per tractar la querella és la civil i penal del TSJC, que està formada pel president, Miguel Ángel Gimeno, i cinc magistrats. El primer que es farà és escollir un ponent per a la querella. Si s’acaba admetent a tràmit, aquest ponent en serà l’instructor. Tot seguit es formarà una sala per decidir si la petició de la Fiscalia s’admet a tràmit. Si és que sí, el magistrat ponent serà l’encarregat d’investigar el cas i caldrà veure si, finalment, tot el procediment acaba en judici.