Un discurs conservador per no trepitjar ulls de poll

BarcelonaFelip VI va pujar a la tribuna del Congrés amb l’uniforme de gala de l’exèrcit de terra. És militar de carrera -és capità general i serà rei-soldat- però va voler deixar clar que no farà més que de “rei constitucional”. Les seves funcions són, per tant, representatives i poca cosa pot fer, va recordar, més enllà d’“escoltar, comprendre, advertir i aconsellar”. En l’al·locució de 25 minuts a l’hemicicle, ple de diputats, senadors i altres autoritats institucionals, el nou rei va fer un discurs mesurat i llegit que no s’allunyava dels que fins ara havien fet ell mateix i el seu pare, el rei sortint Joan Carles I.

Corrupció

Promet exemplaritat i no ser el rei de nous casos Urdangarin

Sobre l’abdicació de Joan Carles I se n’ha escrit molt. S’ha atribuït al procés català i al desgast per la corrupció. Felip VI va mostrar ahir una evident preocupació per assumptes com el cas Nóos, encara judicialitzat i que esquitxa el seu cunyat Iñaki Urdangarin i la seva germana Cristina. Va indicar que com a rei farà respectar “la independència del poder judicial” i que vetllarà per la malmesa “dignitat” de la institució monàrquica. Va dir que en preservarà el “prestigi” a partir d’una conducta “íntegra, honesta i transparent”. Caldrà veure si aprofundeix, per exemple, a explicar com gasta el pressupost la Casa del Rei i quant costa realment, com ha començat a fer tímidament el seu pare i fan sense complexos monarquies com l’anglesa. Va parlar de principis “morals i ètics” per recuperar “l’autoritat moral necessària”. En un to més personal, al final, va desitjar amb un punt d’emoció que els espanyols se sentin “orgullosos del seu nou rei”.

Catalunya

Una qüestió reduïda a la llengua i de puntetes sobre el procés

Felip VI té “fe en la unitat d’Espanya” però avisava que “unitat no és uniformitat” i que cal “protegir tots els pobles d’Espanya”, un país “unit i divers on hi càpiga tothom i on hi ha diferents formes de sentir-se espanyol”. Ara bé, no va fer referència explícita o implícita al procés català, només a la llengua. Va citar Espriu -recurrent- i el concert “de les llengües d’Espanya”, tot i que només va anomenar-ne una, la castellana. Les llengües, va dir, han de ser “ponts per al diàleg” a protegir. Uns ponts que “no s’haurien de trencar”. Els que esperaven frases transcendents en català es van conformar amb el “moltes gràcies” final.

Reformes

Millorar el llegat de la Transició sense remoure’l

El llegat de la Transició, presentat com a inqüestionable i que va atribuir al seu pare i a tots els espanyols, es pot “millorar” perquè tot temps “té els seus reptes i tota obra política és inacabada”. Animava l’acord per fer-ho “quan ho aconselli l’interès general”. Canvi constitucional sí, però no per remoure res. Va mostrar sensibilitat amb les víctimes de la crisi, “colpejades fins a veure’s ferides en la seva dignitat”. També va mencionar les noves tecnologies, el medi ambient i la política exterior.

Família i generació

Un pare abonat a la “concòrdia nacional” i una mare “digna”

Felip VI va parlar de la seva generació per reconnectar la institució amb el carrer i tenir un record per als seus pares. D’ell en va dir que ha estat “un rei de tots els espanyols” i de “concòrdia nacional”. I de Sofia, a qui llançava petons des de la tribuna, que ha exercit “amb dignitat i sentit de la responsabilitat”.