"Podem dir que tenim un nou Joan XXIII"

BarcelonaBenet XVI ja té successor. A Jorge Mario Bergoglio se li presenta una tasca titànica, gairebé sobrehumana, no només per l'esforç físic que requereix ocupar la cadira de sant Pere sinó també per la complexitat d'assumir el rumb de l'Església catòlica en un moment en el qual la institució viu una època de turbulències. Analistes de diferents perfils reflexionen a l'ARA sobre les conseqüències d'aquesta elecció.

Les preguntes

1. Quina valoració fa de l’elecció de Jorge Bergoglio com a nou papa?
2. Quins són els reptes més immediats del papa Francesc I?

XAVIER MELLONI: "Que no sigui europeu és un salt de gegant"XAVIER MELLONI:

1. Que no sigui un papa europeu és el salt més gegant que es fa en aquesta elecció, i això ja és innovador. Significa que es perd l'eurocentrisme, s'accepta que hi ha més població catòlica en altres continents i és un acte de reconeixement a la població catòlica de Llatinoamèrica. El fet que sigui jesuïta li dóna una proximitat a la vida religiosa que als últims papes els va costar de comprendre.
2. Té el repte de ser una figura d'unió que faci de pont entre les diferents tendències dins de l'Església, de permetre les especificitats de la gran riquesa de les comunitats cristianes sense decantar-se per cap i de fer que totes les veus siguin escoltades i assumides.

IGNASI FERNÁNDEZ TERRICABRAS: "Indica una voluntat de reforma de l'Església" IGNASI FERNÁNDEZ TERRICABRAS:

1. És molt significatiu que hagi escollit el nom de Francesc I, que no havia agafat cap papa a la història de l'Església i que remet a Francesc d'Assís, sant de la pobresa i la humilitat. Pot ser un indici de la voluntat de reforma de l'Església, de donar més austeritat i senzillesa. El fet de triar un papa de l'Amèrica Llatina també és un canvi en l'orientació geogràfica de l'Església, i el contrast amb un papa polonès o alemany és molt gran. Que sigui d'una diòcesi allunyada de Roma també pot ser indici que es vol renovar tota l'estructura interna de Roma, que s'ha vist viciada els últims anys.
2. El repte més immediat és la reforma de la cúria, però també l'obertura de l'Església, i potser ell, que ha viscut fora de les tradicions europees, està més preparat per assumir-ho.

JOAN OÑATE: "És un pas important i una exigència de més canvis"

1. L'elecció de Jorge Mario Bergoglio representa una gran sorpresa, un canvi important i, al mateix temps, una exigència. És molt important el pas d'haver triat, per primer cop, un papa no europeu i jesuïta. Però el canvi no pot quedar aquí, s'ha de completar amb accions ràpides. Definir ràpid el canvi de rumb.
2. Ha de guanyar credibilitat interna i externa. Molts col·lectius s'havien sentit desencisats per l'actuació de la jerarquia, i cal tornar a guanyar crèdit a dins de l'Església. I, de cara a la societat, és bàsic ensenyar que el missatge de Jesús s'actualitza i sap llegir les demandes de la ciutadania: la gent demana canvis de model econòmic, de les condicions de vida. I això s'ha de fer fugint de la condescendència i la superioritat. Cal, també, una reflexió sobre temes com el paper de la dona, que ha de tenir un estatus digne dins de l'Església. I urgeix una resposta als escàndols de pederàstia. Una revisió profunda del que s'ha fet els últims 50 anys.

AGUSTÍ BORRELL: "Cal un retorn a l'Església pròxima a la gent" AGUSTÍ BORRELL:

1. L'elecció és una mostra d'universalitat. És un gest que fa visible que l'Església és de tots els pobles, sense limitacions per països. La tria, però, no s'ha fet pensant en nacionalitats, sinó buscant la persona adequada. I l'escollit és una persona que ha estat molt a prop de la gent, atent a les necessitats dels més vulnerables. Que vivia amb senzillesa evangèlica. I això és important, perquè qui estigui al capdavant de l'Església ha de predicar amb l'exemple i cal un retorn a l'Església pròxima a la gent.
2. De reptes en té molts. Estem en un moment complicat i cal, sobretot, renovar l'Església per dins. Com ha quedat clar en els últims temps de Benet XVI, hi ha coses internes que cal purificar. S'han d'acabar d'aclarir els escàndols de pederàstia i reconèixer el que ha passat: demanar perdó pel que s'ha fet malament i posar els mitjans necessaris perquè no es repeteixi. Benet XVI va començar a fer-ho, però cal que s'acabi de fer el pas. I, de cara a fora, és fonamental presentar el missatge de l'Evangeli de manera entenedora per al món d'avui.

SEBASTIÀ TALTAVULL: "És una persona molt pròxima i molt senzilla" SEBASTIÀ TALTAVULL:

1. És una persona que ha donat un to molt nou i molt necessari per a l'Església. Un to d'espiritualitat, ja que és un home molt espiritual, que ha demanat pregària a tothom. Ens ha dit com hem de caminar, agafats de la pregària i amb els peus a terra. També és una persona molt pròxima i molt senzilla. El nom de Francesc I remet a dues figures. Tot i ser jesuïta, remet a la figura de sant Francesc d'Assís, encarnat en la senzillesa i en la pobresa. I també a la figura de sant Francesc Xavier, que va ser missioner.
2. El principal repte que afronta és el de l'Església, que és la nova evangelització. L'evangelització d'un món que havia estat cristianitzat i que per molts motius se n'ha anat allunyant. Aquí és on hi ha el gran repte, sobretot als països on inicialment hi havia més presència de cristians catòlics. I transmetre l'Evangeli, posant Jesús al centre.

FRANCESC TORRALBA: "Haurà de portar a terme la nova evangelització" FRANCESC TORRALBA:

1. És un papa no europeu i això pot donar una perspectiva molt renovada a l'Església universal i una nova empenta. Ve d'un món en què la fe és viscuda amb intensitat i senzillesa i pot ensenyar-nos als europeus a repensar d'una nova manera l'opció per Crist. És una excel·lent notícia que sigui membre de la Companyia de Jesús, que respecta la pluralitat, l'obertura d'esperit, la finor intel·lectual i el compromís actiu. El nom de Francesc I té un valor simbòlic, i és un signe de canvi i de reforma que sigui el primer papa que adopta aquest nom com a pontífex.
2. Haurà de portar a terme la nova evangelització, un repte especialment difícil a la vella Europa. També caldrà potenciar la presència activa dels laics i laiques a l'Església. Haurà de desenvolupar un humanisme global que pugui frenar la tirania dels mercats i del pensament únic i que pugui sumar complicitats amb altres humanismes laics. També haurà de potenciar la unitat dins de la mateixa Església i el diàleg entre religions, bàsic per a la pau i l'estabilitat del món. I també potenciar el diàleg amb els no creients. I, sobretot, culminar l' aggiornamento que va començar amb la celebració del Concili Vaticà II.

ARMAND PUIG: "És un home d'integració" ARMAND PUIG:

1. Bergoglio combrega amb el Concili Vaticà II. El fet de demanar que la gent pregués per ell ha estat un gest de gran impacte humà i eclesial. És un home d'integració. La sensibilitat llatinoamericana i la seva formació de jesuïta, així com l'àmplia experiència pastoral, són atributs que utilitzarà en el seu pontificat. Seran paraules com misericòrdia i espiritualitat. És d'un perfil no tan diferent del de Benet XVI. De fet, en l'anterior conclave hauria estat un segon candidat.
2. Ha de treballar per una Església transparent i neta. Bergoglio coneix el món i els reptes de l'evangelització. Un dels objectius serà entomar la complexitat de l'Església actual. Té capacitat per fer-ho. Serà un home de govern carismàtic.

SOR LUCÍA CARAM: "És un motiu per a l'esperança" SOR LUCÍA CARAM:

1. L'elecció de Jorge Bergoglio és un motiu per recuperar l'esperança i, coneixent la seva trajectòria, podem dir que tenim un nou Joan XXIII. És un home molt pròxim i molt auster que va fer un canvi radical a la seva vida i es va posar en contra del govern dels Kirchner pels temes de corrupció. És un bon signe que no sigui romà. L'argentina no és una Església de grans poders i veurem grans canvis a la cúria -que ja tremola-, perquè ell és un home pastoral i a Amèrica hi ha una fe més viva. Posarà sobre la taula temes controvertits. Però tot al seu temps. Es revisarà abans el tema del preservatiu que l'homosexualitat o l'avortament, però no donarà suport als grups més reaccionaris i escoltarà.
2. El repte més immediat és la tornada a l'Evangeli. Ha de fer grans reformes a la cúria vaticana i simplificar tota l'estructura de l'Església.

ARCADI OLIVERES: "El primer repte ja el té: no és europeu" ARCADI OLIVERES:

1. Quan va morir Joan Pau II i van començar les travesses per escollir el seu successor, jo em vaig inclinar per Bergoglio. Em semblava que era el perfil més adequat. Ara han passat uns anys i poden haver canviat coses. Però que sigui argentí és una gran notícia. Que no fos europeu era una condició bàsica i que sigui de l'Amèrica Llatina és la millor opció, perquè, si es mira la distribució de creients, guanya de sobres.
2. El primer repte ja el té assolit: no és europeu. A partir d'aquí, jo en poso més. El primer, que l'Església recuperi l'esperit evangèlic. En un moment com l'actual, és important que sobresurti l'ètica i que es deixin estar d'obsessions com l'ensenyament i la píndola. Un altre repte seria abandonar el poder temporal, i aquí seria fonamental dissoldre l'estat del Vaticà, perquè és incomprensible que una religió tingui un estat.

MONTSERRAT COLL: "Seria bo que renunciés al poder del Vaticà" MONTSERRAT COLL:

1. L'elecció d'un papa sud-americà és una novetat que pot generar esperança, perquè, a més, dins d'un món conservador, sembla una persona més oberta i amb ganes d'avançar. Esperem que Francesc faci referència a la pobresa i a la renúncia. Seria molt bo que renunciés a l'estructura de poder del Vaticà i als signes de riquesa.
2. Ha de ser valent i escoltar les demandes de molts catòlics. Avançar cap a l'obertura i cap a una Església acollidora. Ha d'afrontar temes com el paper de la dona i l'abolició del celibat. Fer un pas endavant en el diàleg amb el món, que l'Església no visqui aïllada.