El 70% del frau fiscal detectat per Hisenda no s’arriba a cobrar

Barcelona“La millora dels resultats de la lluita contra el frau no només exigeix fer aflorar deute fent front de manera correcta a l’economia submergida, sinó que, de manera molt important, exigeix millorar el cobrament de les obligacions fiscals incomplertes”. És una de les conclusions principals -i de les més demolidores- de l’informe del Tribunal de Comptes fet al febrer sobre les actuacions de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) per lluitar contra el frau fiscal. I és que, segons les dades que l’ens fiscalitzador treu a la llum, la crisi dificulta que les quantitats que els tècnics d’Hisenda són capaços de detectar es puguin cobrar finalment. Així, del 2009 al 2012 el saldo pendent d’ingressar a partir de la seva inspecció va créixer dels 37.686 milions als 48.674 milions. Igualment, del 2010 al 2012 l’AEAT va haver de cancel·lar deutes sense ingressos per valor de 16.390 milions, una quantitat equivalent al 70% del total d’ingressos d’actuacions de control contra el frau d’aquell període.

Aquesta xifra, a més, va anar creixent des dels 4.971 milions del 2010 fins als 6.141 milions del 2012. De la mateixa manera, la pràctica totalitat d’aquestes quantitats s’expliquen per la situació econòmica dels deutors, cosa que “posa de manifest el problema creixent de les insolvències durant l’actual crisi”, però també es converteix “en un dels grans riscos per a la millora dels resultats de la lluita contra el frau”.

Des de l’AEAT es matisa que el fet de declarar incobrable un deute no significa que es renunciï per sempre a ingressar la quantitat. Tot i això, sí que ho dificulta molt. Hi ha, però, altres vies, com buscar responsables subsidiaris del deute. El Tribunal de Comptes ja aplaudeix “els bons resultats obtinguts de les actuacions d’investigació patrimonial dels deutors insolvents”. Unes actuacions sense les quals el deute cancel·lat sense ingressos seria 2.683 milions més gran del 2010 al 2012.

Malgrat tot, l’informe assenyala que tot i les millores en la lluita contra el frau “els resultats absoluts de la recaptació obtinguda per les actuacions de control encara són insuficients”. I això que del 2005 al 2012 es van duplicar els ingressos derivats d’aquestes actuacions. Una dada, però, que n’enfosqueix d’altres, com “l’increment del deute pendent al final de cada any, les xifres tan importants de deute tributari que ha d’anul·lar-se o que no pot cobrar-se i que ha de ser cancel·lada sense ingrés, de deute litigiós o de deute en gestió de cobrament”, que posen de manifest les nombroses mancances del sistema actual.

I és que tot i que any rere any s’incrementi el frau detectat i denunciat, encara ho fa amb més rapidesa el deute acumulat i pendent de cobrar. Del 2009 al 2012 ho va fer un 29,2%. Ara bé, encara preocupa més al Tribunal de Comptes que el deute pendent de pagar en període voluntari s’ha mantingut força constant aquests anys i, per contra, el que ha crescut és el deute pendent en període executiu, quan l’AEAT ja ha d’intervenir-hi.

El problema del deute en litigi

De la mateixa manera, prop de la meitat del deute pendent era deute en litigi i, per tant, estava en suspens. A més, en primera instància les sentències donen la raó en gairebé el 40% de les reclamacions als contribuents, un percentatge que s’incrementava quan se li sumaven les actuacions d’instàncies superiors en el mateix sentit. Per tant, “un percentatge molt elevat del deute en litigi [...] acaba sent anul·lat com a conseqüència de les resolucions dels litigis”. Aquests procediments, a més, incrementen “el risc d’anul·lacions, retards en el cobrament i prescripció”.

La incapacitat per fer efectiu el cobrament del frau detectat, per tant, limita les millores que podria assolir l’AEAT i, amb això, la seva capacitat per fer front al diner negre s’allunya “molt de les estimacions que plantegen diversos agents econòmics sobre l’economia submergida”, i que podria xifrar-se entre el 17% i el 25% del PIB de l’estat espanyol, segons recull l’informe.

A més, aquest increment de la dificultat per perseguir el deute que fan aflorar els tècnics s’agreuja per la reducció de la plantilla de l’AEAT, que va passar de tenir 28.372 treballadors el 2010 a 27.706 dos anys més tard. La despesa en personal encara va caure més: dels 1.411 milions del 2010 als 1.291 milions en el mateix període.

Tampoc no hi va ajudar gaire la planificació de l’activitat de l’agència, que tenia lloc a través de “l’aprovació de successius plans estratègics, tots simultàniament vigents”, un caos que “va dificultar la sistematització i la claredat del contingut de la planificació estratègica” i que va fer que paral·lelament “mesures i línies d’actuació estratègiques es trobessin disperses en tres instruments diferents”. I tots, a més, impulsats de manera descoordinada.

Unes mancances que dificulten més un dels grans reptes actuals de la lluita contra el frau: “El cobrament efectiu del deute generat per les actuacions de control”.

La Hisenda catalana vol tenir més recursos

L’edificació d’una Hisenda pròpia també ha de ser una via per fer front al frau fiscal, segons va aprovar el Parlament al febrer arran d’una moció d’ERC que va rebre un aval molt majoritari de la cambra. El text reclama augmentar la plantilla i els recursos de l’Agència Tributària de Catalunya, impulsar un pla contra el frau fiscal, reforçar l’àrea dels Mossos encarregada de delictes econòmics i desenvolupar el conveni amb les diputacions. De fet, el 2014 la Hisenda catalana recaptarà tots els tributs propis i cedits en via executiva, un procediment delegat fins ara a l’estatal.