La despesa militar cau tres cops menys que la d'educació
BARCELONA / MADRIDEn una de les primeres intervencions com a president espanyol, Mariano Rajoy va dirigir-se el 24 de desembre a les tropes espanyoles a l'estranger per desitjar-los bon Nadal i anunciar que, tot i les generalitzades retallades previstes, el seu executiu "no escatimarà esforços" per garantir la seva seguretat. Dit i fet. Els pressupostos de l'Estat mostren una retallada mitjana de gairebé un 17% als ministeris, amb un simptomàtic 21,2% al d'Educació i Cultura, però que es limita a l'11% en el de Defensa.
El de Pedro Morenés és un dels ministeris més respectats per la tisora de Rajoy, però la reducció és encara inferior al que demostraria aquesta dada en fred. Tal com denuncia anualment el Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, de Justícia i Pau, el ministeri de Defensa concentra menys de la meitat de la despesa militar total, si es comptabilitza segons els criteris de l'OTAN. D'aquesta manera, si als 6.316 milions del ministeri s'hi sumen els seus organismes autònoms, la R+D militar, les mútues dels soldats i la seva Seguretat Social, les contribucions a l'OTAN i altres partides, la xifra s'eleva fins als 14.665 milions. Si, a més, s'hi suma la part proporcional dels interessos del deute que ha contribuït a generar, la despesa militar pressupostada per al 2012 arriba als 15.835 milions, una quantitat tan sols un 6,33% inferior a la despesa militar total dels comptes del 2011, un percentatge privilegiat en el context actual. A més, aquesta despesa ja equival a l'1,6% del PIB espanyol, una xifra similar a la d'altres estats europeus.
Missions a l'exterior
Segons algunes fonts, l'actitud inflexible de Morenés ha fet que Rajoy passés la tisora de manera molt més suau pel seu ministeri que, per exemple, per Afers Estrangers, on la queixalada és del 54,4%, que recau sobretot en la cooperació al desenvolupament. A més a més, la liquidació dels pressupostos demostra que cada any el govern espanyol gasta més de 1.000 milions més en qüestions militars del que els comptes li permetien.
Un dels elements que sempre fa pujar la despesa pressupostada són les missions a l'exterior, que en els últims anys inicialment no han de superar els 18 milions però que al final en cap ha baixat dels 650 milions, que s'han finançat a través de recursos del fons de contingència. Aquest 2012 els pressupostos tornen a preveure un cost de 14,36 milions per a les missions a l'exterior, una xifra difícil de creure quan Defensa expressa la intenció de mantenir les missions actuals a Bòsnia, l'Afganistan, el Líban, Uganda i contra la pirateria als mars de Somàlia.
Tanmateix, la realitat és que la despesa militar és molt difícil de reduir, ja que la gran majoria es destina a la partida de personal i, per retallar, caldria acomiadar efectius. El ministeri ja ha decidit congelar la plantilla aquest any, però no té previst acomiadar cap dels 130.000 soldats de l'exèrcit espanyol -equivalent a una quarta part del dels EUA.
Reducció de plantilla
Per aquest motiu, una reducció sensible de la despesa militar que sí que han afrontat amb més profunditat altres estats, a Espanyanomés seria possible, segons Pere Ortega -el coordinador del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs-, amb una reducció de la plantilla de l'exèrcit, anul·lant els milionaris "programes especials de defensa" heretats de José María Aznar -tot i que possiblement estiguin blindats per contracte- o destinant totes les ajudes a R+D a projectes amb finalitats civils.
L'obtenció de nous i cars armaments hipoteca també partides importants al pressupost i ara ja costa 400 milions anuals mantenir uns equipaments i unes armes que probablement mai seran necessaris, una xifra que es podria doblar quan arribin tots els encàrrecs. Tot i això, aquestes mesures serien més fàcilment plantejables en el marc d'una estratègia de defensa comuna a Europa. Un marc, per ara, llunyà.
