El sud d’Europa vol una política comuna d’immigració

Brussel·lesTragèdies com la de Ceuta i la de Lampedusa exposen públicament el drama de la immigració al Mediterrani i serveixen per empènyer els governs a buscar solucions. Però Europa està encallada, incapaç d’actuar. Els països del sud demanen auxili als seus socis. I amb poc èxit.

L’arribada d’immigrants per mar de manera clandestina és un fenomen en augment a Europa. L’any passat va desbordar totes les previsions: segons l’últim informe de l’agència europea de vigilància de les fronteres externes de la Unió Europea (Frontex), en el tercer trimestre es va detectar l’arribada a territori comunitari de 42.618 immigrants, gairebé el doble que en el mateix període del 2012.

L’informe de Frontex apunta que Espanya, França, Itàlia i Grècia són els socis que van registrar l’arribada de més immigrants clandestins. Les seves fronteres marítimes són un dels punts calents no només pel volum d’estrangers en situació irregular que les utilitzen per intentar entrar a Europa sinó també perquè concentren el nombre més elevat de successos com els de Ceuta, en què els immigrants moren abans d’arribar a trepitjar terra ferma.

Problema europeu

Els països del sud consideren que la immigració clandestina és un fenomen que afecta tota la UE i reclamen que els socis reconeguin que és un problema europeu. Volen solucions a escala comunitària, que la responsabilitat sigui compartida. Però els experts subratllen que no hi ha una política d’immigració comunitària i el control de fronteres és competència dels estats.

“Sense una política d’immigració comuna no hi ha gaire cosa que pugui fer la Unió Europea, ni Frontex. És responsabilitat dels estats membres vigilar les fronteres”, apunta Alex Lazarowicz, analista expert en immigració del Centre de Política Europea (EPC).

Cada vegada que moren immigrants, la UE torna a posar a l’agenda la necessitat d’impulsar una política comuna d’immigració, però sovint la preocupació europea no va més enllà de les bones paraules. “L’escala de la tragèdia al Mediterrani vol dir que hem d’actuar ara. La UE no pot acceptar que milers de persones morin a les nostres fronteres”, assegurava el president de la Comissió Europea després de la mort de 400 immigrants prop de l’illa italiana de Lampedusa.

Les paraules, però, no es converteixen en fets. Els països del centre i el nord d’Europa no estan disposats a cedir competències en matèria migratòria i creuen que cada país és responsable de les seves fronteres, siguin externes o internes. En els últims anys els avenços en polítiques comunes d’immigració han estat escassos. Falta voluntat política, fins i tot dels països mediterranis que reclamen ajuda a la Unió.

“No hi ha ningú que estigui pressionant per completar un marc europeu ambiciós en matèria d’immigració. Ni tan sols Espanya i Itàlia”, assegura Anna Terrón, assessora de la comissària europea d’Afers Interiors -la sueca Cecilia Malmström- i exeurodiputada socialista.

Des de l’Eurocambra, el diputat dels Verds Daniel Cohn-Bendit denuncia que els governs europeus “han bloquejat sistemàticament els intents de fer que les polítiques de fronteres també se centrin a salvar vides al mar”. Segons Conh-Bendit, els governs estan més preocupats per evitar que els immigrants arribin a Europa que no pas per evitar que morin ofegats.

Retallada de recursos

Frontex és l’agència europea que coordina els estats membres en la vigilància de les fronteres externes. El seu paper al Mediterrani és clau per detectar embarcacions i salvar la vida dels immigrants, però l’agència compta cada any amb menys diners. L’augment de la immigració clandestina ha anat acompanyat d’una retallada del pressupost. Si el 2011 la UE va destinar a Frontex 118.000 milions d’euros, el 2013 es va rebaixar a 86.000 milions. La paradoxa és que, cada vegada que hi ha una tragèdia, els líders europeus -els mateixos que aproven els pressupostos- fan una crida a augmentar la dotació de l’agència.

Després de la mort de 400 estrangers a Lampedusa, els estats membres van demanar a Brussel·les que presentés iniciatives per evitar que segueixin morint immigrants. La Comissió té previst presentar al juny un paquet de propostes, tot i que seran a mitjà i llarg termini. Segons Anna Terrón, la clau és com gestionar la frontera mediterrània. “Apostar només per la via policial no és la solució. Cal més diàleg amb països tercers”, reclama l’assessora de Malmström.

L’analista del Centre de Política Europea creu que “l’ajuda i la solidaritat per als estats del sud de la UE són necessàries”, però descarta que la proposta que la Comissió Europea presentarà integri mesures a curt termini. “Serà una visió general per al futur de l’àrea de llibertat, seguretat i justícia. Fins més endavant no hi haurà mesures més concretes”, apunta Alex Lazarowicz.