La gran coalició serà l’única opció a l’Eurocambra

Brussel·lesFa quinze anys que el primer grup polític a l’hemicicle és del Partit Popular Europeu (PPE), que en la legislatura que acaba tenia gairebé el 36% dels escons, lluny del 25% del segon grup més nombrós, el Socialista europeu. En un Parlament amb set grups polítics diferents, tenir més d’un terç dels vots dóna prou marge per a la geometria variable. Però les coses poden canviar després de les eleccions europees. Segons l’hemicicle que dibuixen les enquestes d’intenció de vot, la crisi econòmica passarà factura als conservadors, que perdran suport social i influència a l’Eurocambra. La seva davallada farà que cap grup superi el llindar del 30% dels escons i que el PPE obtingui pocs diputats més que els Socialistes.

Als populars les enquestes li auguren una forta pèrdua d’escons: dels 274 actuals passarà a 216, menys d’un 29% d’eurodiputats. La caiguda dels populars, sumada a un lleuger ascens del grup socialista, que passarà dels actuals 196 escons a 205 -sempre segons les enquestes-, farà que els dos grans grups tinguin més difícil aconseguir majories amb el suport de la tercera i quarta força del Parlament, els Liberals i els Verds, que també perden diputats, i estiguin obligats a formar una gran coalició per aprovar directives.

PPE i Socialistes tindran poca diferència d’escons i un percentatge relativament reduït (un 28,8% i un 27,3% respectivament). “La conseqüència és que els dos grans grups polítics tenen gairebé la mateixa mida. El PPE no aconseguirà amb els Liberals una majoria de centredreta. I això el que fa és afavorir la gran coalició. És la suma d’escons més probable que veurem si es confirmen les enquestes”, explica Valentin Kreilinger, analista polític del think tank Notre Europe.

Estret marge d’escons

Des de les eleccions del 1999, en què el grup del PPE va absorbir altres partits polítics que fins llavors formaven part d’altres grups, com el PP espanyol, els conservadors mai han tingut un percentatge d’escons tan baix com el que li auguren les enquestes per a aquestes eleccions. En les últimes tres legislatures, el PPE mai ha obtingut menys del 34% dels escons i sempre amb un ampli marge, d’almenys vuit punts, respecte als Socialistes. Així doncs, serà la primera vegada en l’Europa ampliada que els dos grans grups tenen tan poca diferència d’escons.

Això sí, sumats tindran la majoria absoluta a l’Eurocambra. Tot apunta que aquesta serà la clau de la pròxima legislatura. Els dos grups polítics estaran obligats a pactar més que mai. L’anomenada gran coalició no és inèdita però sí poc habitual. El PPE sempre prefereix buscar aliats de la seva òrbita ideològica i els Socialistes tendeixen a buscar el suport dels altres grups d’esquerres. Però a Estrasburg la línia ideològica dels grups polítics, formats per eurodiputats de diferents països i partits, està més difuminada que als parlaments estatals i es veuen aliances de tots els colors.

En les legislatures anteriors, per exemple, conservadors i socialdemòcrates havien pactat per repartir-se la presidència de la institució. Després d’aquestes eleccions, el primer gran repte de la nova legislatura serà encara més complicat: els dos grans grups hauran de consensuar el futur president de la Comissió Europea. La novetat d’aquestes eleccions és que els grups polítics han presentat el seu propi candidat a substituir José Manuel Durão Barroso i, arribat el moment, l’Eurocambra ha de votar per majoria absoluta el candidat. Populars i Socialistes estaran obligats a pactar en el que serà la primera mostra de l’aliança entre les dues formacions.

Càstig als grans

La crisi econòmica i la crisi política, que farà augmentar el vot euroescèptic, passarà factura als principals grups de l’Eurocambra. D’entre els quatre més nombrosos, només els Socialistes europeus augmentaran escons, segons les projeccions fetes a partir de les enquestes. En canvi, les formacions extremistes (euroescèptics, extrema dreta i populistes), entre les quals hi ha el Front Nacional de França, la Lliga Nord italiana i el Partit de la Independència del Regne Unit, augmentaran la seva quota a l’Eurocambra.

És probable que alguns d’aquests partits no puguin formar grup propi a l’hemicicle, però augmentaran la seva presència i dispararan la fragmentació de la nova legislatura. Els analistes creuen que els partits euroescèptics i extremistes, tant de dretes com d’esquerres, podrien arribar fins al 30% dels escons. Tot i això, la seva diversitat i interessos polítics són tan dispars que no suposaran una veritable amenaça per al projecte europeu.

“És clar que l’augment dels euroescèptics no impedirà a l’Eurocambra funcionar perquè la majoria continuarà en mans de partits proeuropeus. La gran coalició és l’alternativa i pot funcionar”, insisteix Kreilinger. El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, explica que no tots els partits anti-Unió Europea es poden posar en el mateix sac perquè tenen ideologies molt diferents. “No s’ajuntaran en un mateix grup. El problema de l’auge d’aquests grups no és l’efecte que tinguin al Parlament Europeu sinó les conseqüències que puguin tenir en el mapa polític intern de països com França”, assegura.

Un altre enemic del projecte europeu és el poc entusiasme que desperten les eleccions. Segons una enquesta feta pública per l’institut de recerca Ipsos, el 62% dels ciutadans admeten estar poc o gens interessats en els comicis. L’enquesta desvela que el líder més conegut és la cancellera alemanya, Angela Merkel. El resultat més curiós del sondeig és que els europeus assenyalen Marine Le Pen, del Front Nacional francès, com a candidata més coneguda a presidir la Comissió Europea. El cas és que Le Pen no està entre els candidats oficials.