El vot de càstig per la crisi amenaça d’inflar els euroescèptics

Brussel·les“Votant a les eleccions europees no aturaràs la guerra a Síria, les dictadures a l’Àfrica, el sexisme a la feina ni el racisme. No ho canviaràs perquè la Unió Europea no és el nou superheroi. Però el que sí que pots canviar són moltes coses que no sónsexis però sí importants, com la regulació que impedeix la carn hormonada, la que protegeix les teves dades electròniques i la que et permet fer trucades més barates des de l’estranger. No és sexi. Ho sabem. Però tant és”.

Amb aquest provocatiu missatge l’agència Old Continent, especialitzada en màrqueting europeu, pretén convèncer de la importància d’anar a votar a les pròximes eleccions a l’Eurocambra. Una convocatòria que en l’última edició no va aconseguir ni tan sols que la meitat dels ciutadans del continent anessin a un col·legi electoral. Cinc anys més tard, i amb una crisi entremig, es tem que la desafecció i el vot de càstig siguin els únics guanyadors de la cita electoral.

Si els comicis se celebressin avui, el Partit Popular Europeu (PPE) guanyaria per un estret marge. Ho indiquen els resultats de l’últim sondeig elaborat per Poll Watch 2014, a tot just un mes de la cita electoral als 28 estats membres. Els populars retindrien el 29,6% dels vots, enfront del 27,8% dels socialdemòcrates. La distància que separa les dues principals forces al plenari d’Estrasburg s’estreny, per la patacada del PPE, que perdria més de 50 escons -de 274 a 222-, mentre que els socialistes avançarien de 195 diputats a 209.

Unes xifres, en tot cas, encara molt per damunt del 8% de vots dels liberals -la tercera força a l’Eurocambra és la que més s’ensorraria, de 83 escons a 60- i del 5,1% del grup que engloba ERC i ICV, que també perd una vintena d’escons, de 58 a 38.

L’auge dels populismes

La dada més significativa és el 12,4% de votants que optarien per formacions que no s’enquadren en cap dels grups tradicionals de l’Eurocambra i que representen, majoritàriament, opcions populistes. Discursos euroescèptics, de replegament nacional i crítics amb la gestió que Brussel·les ha fet de la crisi, que pretenen aprofitar la conjuntura per atiar el descontentament amb el projecte europeu.

Els no-adscrits s’enfilarien dels 33 escons als 93. Un calaix de sastre que aglutina formacions que no se sap ben bé què faran després de les eleccions: si aniran per lliure o s’agruparan per guanyar força contra el projecte comunitari, una hipòtesi difícil, ja que són partits molt heterogenis que l’únic que tenen en comú és la crítica a Europa. Oscil·len entre punts de vista tan diferents com el de la formació antiestablishment de l’humorista italià Beppe Grillo, el Moviment 5 Estrelles, i el de l’holandès Geert Wilders, del xenòfob Partit per la Llibertat.

A Espanya, els no-alineats no tenen gaire pes i acullen partits petits, com Ciutadans, que segons l’última enquesta obtindria el seu primer escó al ple d’Estrasburg. Però a França el discurs d’ultradreta i euròfob de Marine Le Pen aconseguiria col·locar el Front Nacional com el segon partit més votat a les europees -19 escons-, tot just darrere de la conservadora UMP -23 escons- i molt per davant de l’afeblit Partit Socialista, amb 14. Una tendència que confirma el que van avançar les eleccions locals de finals de març, en què el partit de Le Pen va passar de no tenir cap alcalde a liderar una desena d’ajuntaments.

Però no tan sols a França poden veure’s desbancats els partits tradicionals. La cara de l’euroescepticisme britànic és la del carismàtic Nigel Farage, líder del UKIP, que ja predicava la sortida del Regne Unit de la UE quan ningú en parlava. Un discurs que li servirà per doblar amb escreix la representació al plenari -de 8 eurodiputats a 18-, esgarrapant vots als conservadors.

Creix l’esquerra europea

Però el discurs crític no ve només de l’extrema dreta. Es preveu que l’Esquerra Unitària Europea s’enfili dels 35 parlamentaris actuals als 53, gràcies a discursos com el del grec Alexis Tsipras, líder de Syriza, ariet contra les polítiques d’austeritat amb què Brussel·les ha ofegat Grècia per treure-la de la crisi.

Sembla, doncs, que el futur hemicicle d’Estrasburg serà més divers i, així, amb possibilitat de formar majories parlamentàries diferents. Unes majories que no es guiaran ja només per l’eix dreta-esquerra, sinó també pel dels que volen més Europa o menys.