Els 'campions' catalans a l'estranger

BARCELONAArtur Mas va iniciar la seva carrera professional l'any 1979 (amb 24 anys), quan s'acabava de llicenciar en ciències econòmiques i empresarials, en el departament d'exportacions d'un grup d'empreses industrials dedicades a la producció de material de logística i elevació. El president de la Generalitat explicava aquesta setmana als joves de la patronal de les petites i mitjanes empreses Pimec que en aquells moments va aprendre la importància d'obrir-se al món en l'àmbit empresarial.

El líder de l'executiu català fa dos anys que es passeja pels deprimits polígons industrials catalans i les oficines del país insistint en la rellevància de la internacionalització, però durant les últimes setmanes, quan s'ha obert a Catalunya el debat sobre l'estat propi, ha intensificat aquest missatge a l'empresariat reivindicant el que deia Jordi Pujol: "El nostre món és el món".

A Catalunya hi ha un bon grapat d'empreses que fa anys -algunes, dècades- que duen a terme una intensa tasca d'internacionalització. No en va l'economia catalana sempre ha estat una economia oberta al món. Ho demostra el quadre adjunt, que repassa els grups empresarials catalans que més facturen a l'exterior, ja sigui a través d'exportacions o de les seves filials implantades als mateixos països. Moltes són autèntics campions ocults de l'economia catalana, és a dir, companyies que són la punta de llança en el seu sector, autèntics referents en el seu negoci. És el cas, per exemple, de Soler & Palau, una empresa nascuda l'any 1951 a Ripoll que el 2011 va facturar 385 milions d'euros, delsquals el 90% van procedir de l'estranger. En els últims mesos aquesta empresa familiar, que fabrica equips de ventilació, ha comprat quatre empreses del sector al Brasil, Xile, Noruega i Txèquia.

Celsa és la primera empresa familiar catalana, amb una facturació de 4.806 milions d'euros l'any passat. El hòlding de la família Rubiralta, especialitzat en la fabricació d'acer a partir de ferralla, té entre els seus principals mercats Polònia, el Regne Unit, els Estats Units, la Xina i el Brasil.

La moda és un dels sectors emergents per a l'economia catalana. Mango és el gegant català del sector, amb un volum d'ingressos de 1.408 milions d'euros el 2011. La companyia dels germans Andic va obrir durant l'any passat un total de 644 botigues, de les quals només 8 eren a Espanya. El 84% de la facturació del grup ja prové dels mercats exteriors (té 2.500 punts de venda en 108 països).

Desigual és una altra de les firmes tèxtils catalanes amb més futur. La companyia, que va ingressar 560 milions l'any passat, obté el 70% de la facturació de l'estranger, mentre que un any abans n'obtenia el 60%. El grup suma 275 establiments propis al món.

Fenomen Privalia

L' outlet de venda online Privalia, amb seu al districte barceloní del Poblenou, és un dels fenòmens que sembla no tenir límit i sona com un dels candidats a sortir a la borsa al parquet català. La companyia ja gairebé factura el mateix al Brasil que a Espanya.

El grup de perfums i moda Puig, amb un volum de vendes de 1.343 milions d'euros l'any passat, és una de les joies del teixit empresarial català. Després de la compra de Jean Paul Gaultier i d'altres llicències, la companyia ja suma el 80% dels seus ingressos a l'estranger, mentre que el 2007 aquesta xifra era del 64%.

Gas Natural Fenosa, Agbar, CaixaBank, Planeta, Agrolimen i Havas, tot i que no tenen més de la meitat dels seus ingressos fora del territori català, són indiscutibles gegants empresarials amb seu a Catalunya.