El clan afronta un Viacrucis judicial de final encara incert
La investigació sobre l’origen dels fons sota sospita decidirà el rumb del cas
MadridLa investigació tributària, policial i judicial del clan Pujol acaba de començar i la cascada d’informacions des de la confessió de l’expresident de la Generalitat no ocuparà ni la primera pàgina del llibre que s’haurà d’escriure algun dia, segons alguns investigadors. De moment, només hi ha una imputació judicial a Jordi Pujol Ferrusola -el primogènit- per blanqueig de capitals i frau a la hisenda pública, en relació amb la circulació de 32 milions d’euros per diferents paradisos fiscals. Sobre el seu germà Oleguer, la Fiscalia Anticorrupció va obrir diligències dilluns passat, en relació amb l’adquisició d’una xarxa d’oficines del Banc de Santander en la qual es podria haver utilitzat diner negre, però ni tan sols ha arribat al jutjat, encara.
La resta dels Pujol i Marta Ferrusola només són objecte, de moment, d’una investigació de l’Agència Tributària, com passa sempre que algú declara haver escamotejat al fisc diners a l’estranger. La investigació judicial per la suposada herència està pendent que el jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona es pronunciï definitivament sobre l’admissió a tràmit de la denúncia presentada per l’entitat Manos Limpias contra Jordi Pujol i Soley i la seva dona, en grau de cooperació, per sis delictes. La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat a la jutge que emeti comissions rogatòries a Suïssa i Andorra per tenir més informació bancària, abans de decidir si cal tramitar la denúncia de Manos Limpias.
Si amb el resultat d’aquestes diligències prèvies -incloent-hi les dades fiscals dels Pujol que aporti l’Agència Tributària espanyola- Anticorrupció es mostrés a favor de l’admissió a tràmit i la magistrada seguís aquest criteri, el cas Pujol podria dirimir-se als tribunals de Barcelona. No obstant això, al mínim indici de relació amb el cas que se segueix a l’Audiència Nacional contra Pujol Ferrusola, el jutge Pablo Ruz reclamaria per a ell les indagacions, segons indiquen fonts de l’Audiència Nacional. També hi ha la possibilitat que el cas fos trossejat en diferents parts i se separés entre Madrid i Barcelona.
Un llegat, no una herència
Per començar, hi ha les responsabilitats fiscals. L’Agència Tributària ja investiga l’activitat dels quatre germans i la mare, Marta Ferrusola, en els últims cinc anys. Ho va fer arran de la declaració complementària que van presentar el 14 de juliol pels milions d’euros que guarden a l’estranger i que Pujol assegura que procedeixen de l’herència del seu pare. Joan Queralt, catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona, afirma: “Independentment de quin sigui el veritable origen dels fons, tècnicament mai seria una herència sinó un llegat, un regal que va fer el pare de Pujol. Per això la germana de l’expresident no en sabia res”, explica a l’ARA.
La llei 7/2012 estableix sancions del 150% per a qui guardi fons a l’estranger sense declarar, que s’apliquen sobre la quota. L’Agència Tributària en fa una interpretació molt expansiva i pretén castigar la falta de cotització retrocedint en el temps fins al moment en què es va rebre el llegat. “Això ho convertiria en una falta administrativa imprescriptible”, adverteix Queralt. El debat jurídic i algunes reclamacions a Brussel·les mantenen oberta la possibilitat que el càstig s’apliqui només als últims cinc anys abans de la regularització. I hi ha delicte fiscal? Segons el Codi Penal, es comet delicte fiscal si la regularització es produeix un cop oberta la investigació d’Hisenda. Pel que se sap fins ara, la indagació tributària als Pujol és posterior a la declaració complementària.
En cas que la policia pogués determinar que els fons que va confessar Pujol procedeixen de la “corrupció política”, el ventall de delictes atribuïbles al clan és ampli. El que més triga a prescriure és la malversació de fons públics, als 20 anys. “Els delictes són com cireres: n’estires una i et pots endur tot el cistell”, adverteix Queralt.
Passa en el cas de Jordi Pujol Ferrusola. La policia apunta en els seus informes que el primogènit cobrava de les empreses a canvi de ser adjudicatàries de la Generalitat. Si s’arriba a demostrar algun dia, els dos delictes que se li imputen ara s’ampliarien a altres com la prevaricació, en grau d’inductor o cooperador necessari, o la malversació, la falsificació de documents o el tràfic d’influències. Cobrar comissions, recorda Queralt, és una activitat lícita recollida en el Codi de Comerç. Una altra cosa diferent és facturar sense que hi hagi mediació, a canvi d’altres interessos. Oriol Pujol està imputat per suborn i tràfic d’influències en el cas de les ITV.
