Wert vol convertir el català en quarta llengua a l'escola i posar fi a la immersió

BarcelonaEls canvis d'última hora a la proposta de llei educativa del govern espanyol han posat finalment les cartes sobre la taula. Després de deixar clar l'esperit recentralitzador de la seva reforma, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha passat a l'atac en matèria lingüística. I per fer-ho s'ha esperat a esgotar del tot el mes que es va donar de marge amb les autonomies per negociar la reforma, a més d'haver deixat enrere també les eleccions catalanes. Just el dia abans de la conferència sectorial d'educació, que reunirà aquesta tarda a Madrid el ministre Wert amb tots els consellers d'Educació autonòmics, el ministeri va enviar a la Generalitat de Catalunya el seu nou esborrany de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE).

El nou text conté "un gir radical d'ofensiva contra el català", va resumir ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. El nou projecte de llei relega el català a una quarta posició en la distribució horària del currículum de primària i de secundària, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres. "Es dóna un tractament residual al català i es trenca amb el model d'escola catalana", va denunciar ahir la consellera, que va considerar inacceptables aquests canvis. Així ho farà saber al ministre avui, va dir, en la reunió de la conferència sectorial a Madrid.

Assignatura "d'especialitat"

La discriminació del català es concreta amb la divisió de les assignatures en tres categories, tant a primària com a secundària. En primer lloc hi hauria les matèries "troncals", entre les quals hi hauria el castellà, la literatura castellana i una primera llengua estrangera, i per a les quals es reserva un mínim del 50% de l'horari lectiu. En segon lloc, les matèries "específiques", en què la proposta de llei situa la segona llengua estrangera i per a les quals es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. I per acabar, les matèries "d'especialitat", el grup en el qual apareix la "llengua cooficial i la seva literatura", sense cap previsió d'horaris. A l'educació secundària obligatòria (ESO), l'esquema és el mateix, amb el català també com a assignatura "d'especialitat" per darrere, fins i tot, de la religió, que la llei fixa com a assignatura específica. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no faria falta passar un examen de català, ja que només es requereix la prova d'una assignatura optativa i l'alumne pot escollir-ne qualsevol altra a part del català. "Des de 1978 mai s'havia menystingut tant el català en un text del ministeri d'Educació", va sentenciar la consellera Rigau.

En la reunió d'avui caldrà aclarir, a més, si la determinació per part de l'estat espanyol del 65% de l'horari lectiu afectarà tot el currículum escolar o si s'aplicarà a cadascuna de les tipologies d'assignatures (troncals, específiques i d'especialitat). "Sembla que la intenció del ministre és crear assignatures de primera categoria i que les de segona se les quedi la comunitat autònoma. Però la competència compartida no és això, sinó que s'ha d'aplicar per a cada currículum de cada matèria", va apuntar la consellera.

Però, a més, el nou text afegeix una disposició addicional sobre la llengua vehicular a l'escola que estableix -per a totes les etapes educatives- que "les llengües cooficials seran ofertes en les diferents assignatures en proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives". Una disposició que suposa el final de la immersió lingüística. Tot i que l'article immediatament posterior especifica que, "a efectes de normalització lingüística", les autonomies podran decidir quina és aquesta proporció, la consellera Rigau va alertar que "l'objectiu clar de la nova norma és avançar cap al 50%-50%" en l'ús del castellà i el català com a llengues vehiculars a l'escola i elevar aquesta proporció al rang de llei orgànica. "Això contradiu l'esperit de l'Estatut i de la llei d'educació de Catalunya, i seria totalment digne de ser recorregut" davant del Tribunal Constitucional. Un recurs que Rigau es guarda de moment a la recambra, a l'espera que passi el procés de negociació de la llei al Congrés de Diputats i "el nou informe del Consell d'Estat i del consell escolar de l'Estat, que s'hauran de tornar a pronunciar" sobre aquesta llei, ja que els canvis introduïts al projecte són substancials. Amb tot, Rigau va deixar clar que, pel que fa al català, "no hi ha marge de negociació", ja que l'única postura possible del Govern és "la no acceptació". "El model d'escola en català és irrenunciable", va insistir.

Tot fa preveure que la d'aquesta tarda serà una reunió, si més no, força tensa. Rigau va assegurar que en cap moment des de l'inici de les converses amb el ministeri s'havien posat sobre la taula aquests objectius. Amb tot, els canvis confirmen les informacions que apuntaven a la vehiculació del tema lingüístic a través d'escoles privades. Segons l'esborrany, mentre la Generalitat no estableixi la proporció concreta d'hores de castellà i català a l'escola, els pares "podran triar la llengua vehicular" per a l'ensenyament dels seus fills i, per fer-ho, "podran optar per escolaritzar els seus fills a centres privats" amb les despeses "a càrrec de l'administració". Una mena de "xec escolar" per a situacions que no tenen res a veure amb la crisi i que, a més, pressuposa erròniament, va apuntar Rigau, que l'escola privada a Catalunya és en castellà.