Viviane Reding: “Per l’amor de Déu: dialogueu. Trobeu un camí sense dividir-vos”

Quina és la seva opinió sobre la situació actual a Ucraïna?

Estic alleujada. Era terrible, una guerra civil, amb el govern disparant contra la seva pròpia gent... Feia mal al cor del nostre món civilitzat. Ara poden tornar a debatre de nou. Perquè no resols cap problema, en cap país ni a cap regió, amb violència.

Dijous la Unió Europea finalment va impulsar aquest acord polític, però ha necessitat tres mesos i gairebé un centenar de morts. Per què s’ha trigat tant?

S’ha dut a terme una acció molt coordinada i no vam deixar els russos fora. Els russos també van formar part de l’intent de calmar la situació. Veurem si això porta la pau a Ucraïna, i el país pot sobreviure unit, i no dividit en dues parts, perquè seria molt negatiu.

Quin ha estat el diàleg més complicat que ha hagut de mantenir fins ara? Quan va estar a Grècia, potser?

A Grècia vaig anar a Tessalònica, una ciutat que té milers d’estudiants. “No hi ha futur per a nosaltres”, deien. Jo gairebé ploro, allà amb ells, perquè ells no han provocat aquesta horrible història. Van ser els seus pares, els seus avis. El mal govern, gastant-se diners que no tenia.

I què els va dir?

Que no tenien la culpa de tot allò que els estava passant, efectivament, però que sí que havien de fer front a les conseqüències. Que estàvem ajudant el seu país per evitar la fallida, la sortida d’Europa i de l’euro, però sobretot perquè pogués pagar les factures i pogués funcionar de nou amb els seus propis recursos. Sobre com invertíem en fons estructurals imsobre com els ajudàvem a fer córrer aquells fons, perquè al final ja ni tan sols eren capaços d’agafar els diners que els donàvem i invertir-los. Va ser un contacte molt intens i commovedor.

Vostè ha demostrat que no li fa por parlar clar a la gent i als governs, però quina part de culpa tenen les institucions europees i els governs europeus en la falta de confiança que la gent mostra envers la UE i la política en general.

Creieu-me, en molts països confien una mica més en les institucions europees que no pas en els seus governs. Ara, això no m’alegra, a mi. Em preocupa molt perquè la gent hauria de confiar que el sistema democràtic funciona.

Potser el problema està en el fet que a Europa, votis a qui votis, només hi ha hagut una manera de resoldre els problemes, que ha estat l’austeritat.

Això es repeteix molt, però no significa que sigui veritat. El problema era que molts dels nostres sistemes van entrar en fallida. A Espanya hi va haver la bombolla de la construcció. Els bancs concedien diners sense garanties i van entrar en fallida, i a Europa el 80% del flux de diners passa a través del sistema bancari. Per això és tan important preservar els bancs, que tenen diners i poden prestar-los a l’economia real. I és per això també que hem creat la unió bancària. Perquè hi havia aquesta còmoda relació entre les autoritats reguladores nacionals i els bancs del seu territori. No els controlaven, i d’aquí la catàstrofe

Doncs, de moment, els diners d’Europa no són a les butxaques de la gent, són als bancs, almenys a Espanya, on no hi ha crèdits per a la gent.

És el proper pas que s’ha de fer. Els bancs espanyols estaven a les acaballes. Els que continuaran, ara són segurs i de nou capaços de prestar diners a l’economia real. Els inversors estan tornant. Moody’s no ha rebaixat Espanya. La confiança ha tornat. Les coses comencen a anar bé. Però, abans que l’economia torni a crear llocs de treball, necessitareu un, dos o tres anys d’aquest creixement i d’aquesta tornada de la confiança i dels inversors. I per això hem creat un fons per a la garantia de l’ocupació dels joves. Per a aquest curt període de temps s’han disposat 6.000 milions d’euros, i un terç han estat per a Espanya, 1.800 milions.

Es considera amiga de Catalunya?

M’encanta aquest indret. Hi teniu un paradís. Quan era presidenta al Parlament Europeu del Comitè de Peticions, fa 25 anys, vaig rebre una petició sobre la discriminació del català. Bé [riu], havies de ser luxemburguès, que també tenim la nostra pròpia llengua... És un idioma molt petit. Vosaltres teniu una gran llengua. I vaig entendre l’orgull d’aquella gent per la seva gran cultura, la seva gran llengua, la seva gran història, i vaig contestar: “Us ajudaré”. Ens en vam sortir i vam trobar una solució perquè la llengua catalana es respectés. Per això, per cert, em van donar la Creu de Sant Jordi, per la feina que vaig fer per la llengua catalana.

Per molts catalans és decebedor que els alts càrrecs de la Unió Europea ens donin una resposta legal sobre la possibilitat de ser un país independent dins de la Unió Europea. Per què no podem sentir cap resposta política?

Voleu que us doni una resposta il·legal? [Riu]

No, no, una resposta política.

L’hi donaré, però deixi’m primer que li doni la resposta legal. Europa està construïda sobre tractats entre els països membres, i la Comissió Europea només pot fer el que està escrit als tractats. I no podeu canviar els tractats. I el que diuen els tractats és que si un territori deixa un estat membre, serà un estat independent, i com a estat independent, haurà de demanar l’admissió a la Unió Europea. Això és tot. Ara li dono la resposta política. M’encanta la vostra gent, la vostra cultura, m’encanta la vostra manera de viure i de comportar-vos, i no m’agradaria que marxéssiu, m’agradaria que us quedéssiu. Així que, per l’amor de Déu, seieu en una taula i trobeu una solució. Perquè hi ha d’haver una solució, sempre hi ha una solució. La Unió Europea està construïda en la cultura de la diversitat. I sempre heu lluitat a favor de la cultura de la diversitat. Gràcies a Déu que vosaltres sou catalans i jo luxemburguesa. Ara, seiem junts i trobem una solució. Perquè tothom pugui viure aquesta diferència cultural, però en una unitat. El futur de la nostra propera generació -i ho dic molt seriosament, i per això lluito per construir una unió política-és estar junts. La nostra Unió Europea és un continent que s’encongeix en termes de nombre de gent. La propera generació haurà de fer front als continents que creixen, els xinesos, els hindús, amb generacions joves i més i més gent. Si no ens mantenim junts, si no posem tots els ous a la mateixa cistella, si no parlem amb una veu única veu, aquesta mateixa diversitat cultural estarà sota una gran pressió. A mi m’espanta que passi això, en un futur. Així que, si us plau, trobeu un camí sense dividir-vos. Crec que seria un període molt dolent per a Europa, per a mi personalment, per a tots aquells que estimem Catalunya i per als catalans. Intenteu trobar un camí dins d’aquest país, dins de la Unió Europea i sota el paraigües de la unitat i la diversitat.

Però si la Comissió Europea està tan convençuda que es necessita diàleg, ¿no pot fer alguna cosa per intentar convèncer també el govern espanyol, que hi hauria d’haver diàleg o una negociació?

Això és el que estem fent. Estem parlant amb el govern espanyol, estem parlant amb els governs autonòmics... Jo veuré el president del vostre govern, Artur Mas, i el meu amic Rajoy és algú amb qui també parlem. Estem parlant amb tots plegats. Seria una pena trencar-se, i això ho dic a tot arreu, perquè la tendència cap a on ha d’anar Europa és la contrària: a evitar el trencament i a trobar un compromís per ser internament més forts. I això és el que també m’agradaria promoure durant la meva estada aquí.

Només per aclarir-ho. Vostè diu: “Si us plau, no us separeu”. I la separació pacífica i democràtica no hi cap?

Això és decisió vostra. Els catalans heu de resoldre els vostres problemes catalans dins d’Espanya, amb els altres espanyols. D’acord? Això no és cosa meva. És una cosa que heu de solucionar vosaltres mateixos, de manera constitucional, aquí a Espanya. Vostè m’ha preguntat la meva opinió com algú a qui li encanta aquest lloc del món, i us dic: si us plau, trobeu una solució per ser una part forta d’Espanya i una part forta d’Europa. Per mi aquesta seria la solució. D’acord amb les lleis d’aquest país, i tenint en compte que hi ha més gent en aquest país, i altres regions, i un govern central, heu d’unir-vos tots.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que la Unió Europea és una comunitat de valors i de drets, i que aquests drets són per als estats membres, els seus territoris, però també per als ciutadans. Hi ha el dubte sobre si els ciutadans que són ara membres - i des de fa 26 anys - podrien perdre els seus drets com a europeus.

Sou a Europa. Formeu part d’Espanya, sota la seva constitució… La Unió Europea és una unió d’estats membres, així que són els estats membres els qui han de veure com és la relació dins dels propis estats membres, amb les seves regions. La manera com vosaltres construïu el vostre sistema nacional és fora dels tractats europeus.

Tinc la sensació que tots aquests anys, parlant tant d’economia, hem danyat la política i la democràcia a la Unió Europea. ¿Ens hem adonat que les reformes econòmiques no són suficients i que Europa també necessita una reforma democràtica?

Què fa quan se li crema la casa? Convoca una junta de veïns per discutir-ho o truca els bombers? Nosaltres hem estat apagant el foc. I ara hem de reconstruir la casa. Però mentre apagàvem el foc, totes les decisions que s’han pres sobre els models de rescat les han pres els ministres d’economia per unanimitat. I no són càrrecs no escollits que han sortit del no res, sinó que representen els seus governs, així que no podeu dir que la democràcia s’ha eliminat, però vam haver de treballar molt ràpid, i estic contenta de poder dir que el foc està apagat. El fum encara hi és, això sí. Encara no hem acabat amb la nova casa. La pressió sobre els vostres pressupostos nacionals també es reduirà. Si salvem el país de la fallida dels bancs, salvem la gent. No és que salvem els bancs, a qui li importen? No és que salvem l’economia, a qui li importa? Salvem les bases perquè la gent pugui viure bé. I per seguir amb la nostra manera de viure. Que és un mode de vida molt car, per cert. A mi no m’agradaria viure als Estats Units, on no tenen un sistema social. I alguns països es queixaven sobre per què havien de pagar. Doncs sí, ho paguem perquè som una família, i si a algú de la família li va malament, a tota la família li va malament. No, ens mantenim junts. Cap dels estats membre ha sortit de la U E, ni de l’euro. Europa ha crescut, , i això mostra que aquest és el sistema sobre el qual hem de treballar. I ara hem de prendre les decisions correctes per convertir aquesta confiança en inversions real, en l’economia real i en el creixement real perquè la gent ho pugui notar de nou. Les coses van millor.