Impressions d'una nit electoral: 'Victòria clara, derrota severa'

BarcelonaTotes les dades del 25-N, per demarcacions, per pobles, per partits

L'ambient en les hores prèvies era de final de Champions. Mai hi havia hagut tanta expectació per unes eleccions. Mai tantes porres electorals ni tantes converses de política. Electors fent-se fotos introduint el vot a l'urna i penjant-les a Twitter. El pressentiment que això d'ahir era com una final europea de futbol es va confirmar quan es van conèixer els resultats. Artur Mas era el Barça perdent contra l'Steaua de Bucarest a Sevilla, amb tota l'afició celebrant el títol abans de jugar el partit. Mai una victòria tan clara d'un candidat havia sigut una derrota tan severa.

Retallada d'escons

Feia molts anys que no es veien unes cares tan llargues a l'Hotel Majestic, la seu electoral de CiU. Militants convergents amb les mans a la boca i els ulls esbatanats, com si no es creguessin els mals resultats que estaven veient al sondeig, com si s'enfadessin amb TV3 perquè la televisió pública els estava donant aquell disgust. Els analistes havien previst gairebé tots els resultats de l'enquesta menys la trompada de Convergència.

¿Podia ser que a Artur Mas li hagués sortit el tret per la culata? ¿Podia ser que reclamant una majoria excepcional en aquestes eleccions el president acabés patint una retallada d'escons també excepcional? Els analistes encara no s'atrevien, a primera hora de la nit, a explicar el perquè de la davallada de Convergència. Però és que els resultats definitius van ser molt pitjors que els de l'enquesta de TV3. Molta gent apuntava i apuntarà a la mà negra de Pedro J. Ramírez.

Però hi ha d'haver altres arguments a posar sobre la taula. El número 1, la desconfiança. Desconfiança en els grans partits polítics tradicionals, en l'independentisme sobrevingut dels dirigents de Convergència i Unió i en l'efecte de les retallades sobre la classe mitjana, votants tradicionals de CiU.

Retallada d'escons

Mirar els resultats i no reconeixe's. Això és el que els va passar a molts ciutadans que van seguir el recompte de vots a través de TV3 en autèntic estat de xoc. De vegades tendim a confondre el nostre entorn amb el país. Segurament als periodistes també ens ha passat. I Catalunya, ahir es va tornar a demostrar, té una composició sociològica molt complexa.

La conseqüència de la commoció pels primers resultats és que anaven passant els minuts i no es produïa cap compareixença rellevant. Ni tan sols Duran i Lleida, que sempre surt per demostrar que té resultats més fiables que ningú. Duran i la seva Santa Aliança potser són els guanyadors a l'ombra de la nit. Els que avui dilluns al matí qui sap si ja es començaran a moure per tornar al punt d'on consideren que mai no ens hauríem d'haver mogut.

La CUP, els 'in-in'

Eufòria a la seu de la CUP, al barri de Gràcia, de Barcelona. Van afrontar la campanya a última hora i amb només 200.000 euros de pressupost. Fins ara havíem sentit a parlar dels ni-ni . La CUP, en canvi, representa la generació in-in , la suma dels independentistes de l'11-S i els indignats del 15-M, descreguts els uns i els altres amb els partits i les classes dirigents que sempre han portat les regnes del país.

Els dirigents del PSC, que ha perdut vuit diputats, i els del PP, que no ha capitalitzat el vot contrari a Artur Mas, es van refugiar en "el fracàs", diuen, del líder convergent. Així s'estalvien parlar d'ells. El seu candidat, David Fernández, va comparèixer davant dels mitjans amb un adhesiu al pit en què es llegeix "apoderada". És la feminització del llenguatge que proposa la CUP, la novetat més susceptible de ser ridiculitzada de totes les que aportarà aquesta formació al Parlament.

A la seu d'Esquerra Republicana, quan s'adonaven que TV3 hi havia connectat els militants botaven d'alegria i feien onejar les estelades. ERC ha aconseguit uns resultats magnífics perquè Oriol Junqueras i el seu equip han esborrat el passat convuls del partit i han sabut fer una campanya positiva, que s'aprofités de la il·lusió de molta gent que omplia els seus mítings. Però la seva és una felicitat a mitges: haurien necessitat una Convergència molt més forta perquè la victòria del sobiranisme fos inapel·lable. Sumant els escons de CiU i els d'ERC, el bloc dels grans partits que estan a favor de la independència es queda allà on sempre ha estat. Pregunta per a les pròximes setmanes: no havíem quedat que el país havia canviat?

Rivera, una talla més

Les primeres imatges de celebració de la nit van arribar a les 9 de la nit a la seu de Ciutadans, veient els resultats de l'enquesta de la televisió pública catalana. No deixa de ser una bona notícia que, per una vegada, a Ciutadans els agradi el que veuen a TV3. Albert Rivera ha recollit el vot contrari a Artur Mas. Com, salvant les distàncies, va fer Josep-Lluís Carod-Rovira en la segona legislatura de José María Aznar.

Ciutadans jugava amb l'avantatge de ser el vot que faria més ràbia al sobiranisme de Convergència. Han triplicat resultats, fins a aconseguir gairebé els mateixos diputats que Esquerra Republicana tenia en aquesta legislatura. Inflat com està, Rivera necessitarà, ara sí, una talla més en les seves americanes ajustadíssimes.

107 a 28

A les onze de la nit va comparèixer Artur Mas acompanyat de tots els dirigents de Convergència i Unió. Cares de circumstàncies. Vint minuts més tard, Mas va sortir al balcó del Majestic però no semblava que hagués guanyat les eleccions. El refredat dels últims dies de campanya faria de més ben portar amb uns altres resultats. Ahir no va concedir cap entrevista als mitjans. Tocava pensar en tot el que li espera a partir d'ara. L'únic lideratge polític clar que el país semblava que tenia els últims mesos ha quedat tocat. Molta gent se'n va anar a dormir desorientada, amb la sensació que el somni de les últimes setmanes s'havia acabat i que avui algú els donarà la benvinguda al món real. Un món real que compta amb 28 diputats (19 del PP i 9 de Ciutadans) que s'oposen a fer que Catalunya exerceixi el dret a decidir. No semblen majoria, la veritat.

Totes les dades del 25-N, per demarcacions, per pobles, per partits