Urkullu defuig la via catalana per buscar la complicitat del PSE

VitòriaEl lehendakari, Iñigo Urkullu, va arribar al debat de política general que es va celebrar ahir al Parlament de Vitòria amb una idea clara: convèncer els socialistes bascos de la necessitat que l’ajudin a tirar endavant tres qüestions clau: la governabilitat del país, mitjançant el manteniment dels actuals pactes pressupostaris, econòmics i de fiscalitat; el desenvolupament de l’autogovern -i per a això va descartar que hi hagi “xoc de trens” amb Espanya com està passant a Catalunya-, i el desbloqueig del procés de pau -des de la defensa del sòl ètic i la via Nanclares per als presos, les dues claus de volta per als socialistes.

En les tres qüestions Urkullu va desplegar tot un seguit de gestos de complicitat que com més l’acostaven als socialistes bascos més l’allunyaven d’EH Bildu, segona força al Parlament de Vitòria. Tot i que va anunciar una ronda de contactes amb tots els partits per afrontar els reptes d’Euskadi, quan va afirmar que “el país necessita estabilitat i concertació”, pocs van dubtar a qui estava apel·lant.

Malgrat que encara haurà de suar molt, la seva idea d’anar fent camí de manera gradual no li va sortir del tot malament. La recentment nomenada secretària general del PSE en substitució de Patxi López, Idoia Mendia, va avançar en el seu torn de paraula que els socialistes “no són de trencar pactes, sinó de complir-los”. Com a avançament del que li espera, Mendia va advertir que, si té altres coses al cap com “el seu dret a decidir”, no compti amb ells.

Com sol ser habitual, el lehendakari no va concretar, però les seves contínues referències a l’actualització de l’Estatut de Gernika a través de la disposició constitucional sobre els drets històrics van ser més que un acostament a la proposta de reforma federalitzant de la Constitució que branda el PSOE. A les files dels socialistes bascos tampoc va passar desapercebut.

El País Basc, subjecte polític

Urkullu va defensar com una “realitat incontestable” tant la identitat nacional basca com el “poble basc com a subjecte polític”, però va deixar clar que la seva via és la reforma constitucional, no la ruptura unilateral. “Els drets històrics, emparats i respectats per la Constitució, són el nucli on millor es conté la realitat d’autèntica sobirania compartida”. Segons va assenyalar, per a aquesta actualització estatutària hi ha d’haver dos pactes: el primer, en el si de la societat basca, i el segon, amb l’Estat. I sempre “respectant els procediments establerts”. Els socialistes també van prendre nota d’aquest compromís que allunya definitivament el xoc de legitimitats de Catalunya i que sona, sobretot, a tercera via.

El portaveu d’EH Bildu, Hasier Arraiz, va defensar un procés constituent a Euskal Herria igual que a Catalunya, “sense esperar el permís d’Espanya”.

“Exquisidesa democràtica”

Alhora, Arraiz va destacar que avui “més que mai cal una ruptura exquisidament democràtica amb l’Estat” perquè la bilateralitat i la sobirania compartida proposades pel lehendakari Urkullu “són impossibles”. En aquesta línia, va constatar que el govern espanyol “no té intenció d’aprofundir en l’autogovern”, sinó que vol “tornar a recuperar el que va donar en préstec”. “Vivim en l’època del dret a decidir, a tot Europa i també a Euskal Herria i a Catalunya, encara que no ho vulgui la ceguesa de l’Estat”, va afegir.

La presidenta del PP basc, Arantza Quiroga, amb un cert to tremendista, va desafiar el lehendakari a presentar-se a les eleccions amb la independència com a únic punt en el programa del PNB. A més, va acusar Urkullu de tenir un calendari fixat amb el “possible desbordament” de l’Estatut, en el cas que els números “li quadrin” després de les eleccions de 2015. Una idea que va fer somriure més d’un parlamentari.