Els plans per desafiar l’Estat incomoden Unió i ICV-EUiA

BarcelonaEl recés que van fer divendres al migdia els participants en la cimera sobiranista per poder pensar en un pla unitari va marcar un punt d’inflexió en el camí cap al 9 de novembre. El desencaix d’estratègies del matí va reconduir-se cap a un front comú per mantenir el rumb traçat per poder votar el 9-N. Però a la trobada no s’hi van pactar tots i cadascun dels passos a fer per plantar cara a l’Estat i tirar endavant la votació. Les sis sigles que empenyen el procés -CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP- es mantenen unides en defensa de la consulta, però no hi ha unanimitat en un punt: fins on s’ha de portar el pols amb l’Estat perquè hi pugui haver urnes.

L’aposta per votar tant sí com no el segon diumenge de novembre, assumint el risc d’un xoc frontal amb el govern de Mariano Rajoy i plantejant fórmules per esquivar la suspensió del marc legal de la consulta decretada pel Tribunal Constitucional (TC), està generant incomoditats a Unió i ICV-EUiA, les dues formacions que -precisament per no agitar encara més el seu debat intern sobre la independència- han optat per donar una salomònica llibertat de vot als militants en la segona pregunta de la consulta.

Al bloc sobiranista es dóna per fet que les institucions espanyoles continuaran posant tots els obstacles perquè el 9 de novembre a Catalunya es pugui votar amb la mateixa normalitat amb què ho van fer els escocesos el 18 de setembre. Si l’Estat acaba dinamitant els procediments legals que pretén desplegar el Govern, la consulta es quedaria sense les garanties democràtiques mínimes perquè el resultat que aboquin les urnes pugui ser homologable a nivell internacional. I forçar una votació en aquestes condicions és un escenari que no genera consens.

ICV no vol “succedanis”

Els més explícits a l’hora de rebutjar una consulta de característiques diferents de les que preveu la llei catalana suspesa pel TC van ser ahir els ecosocialistes. Davant la possibilitat que siguin els ajuntaments o fins i tot entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i no la Generalitat, els que organitzin una votació alternativa, el secretari general d’ICV, Josep Vendrell, va mostrar-se taxatiu: el seu partit no acceptarà cap “succedani” per substituir la consulta. Encara més rotund va sonar el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, que en declaracions a Onda Cero va advertir que “cada dia que passa hi ha menys garanties” per poder votar el 9-N. ICV vol urnes amb cobertura legal i, per això, segons fonts coneixedores de la negociació consultades per l’ARA, en la reunió multilateral de divendres els ecosocialistes van suggerir fins i tot canviar la doble pregunta i preguntar, en canvi, sobre si s’està d’acord a fer la consulta. La fórmula no va reunir suports.

A la cúpula d’Unió, els recels cap a la possibilitat de celebrar la consulta tant sí com no s’expressaven ahir només en privat. Fonts democristianes donaven per fet que una consulta amb totes les garanties no serà possible perquè les traves del govern espanyol ho impediran. I advertien que repetir a escala nacional l’experiència de fa cinc anys a Arenys de Munt “difícilment podria ser creïble i tenir algun efecte”. Les crides d’ERC i la CUP a assumir els riscos -i, si cal, les responsabilitats penals- que implicaria complir tots els procediments per posar les urnes malgrat el veto de l’aparell de l’Estat posen encara més en alerta els de Josep Antoni Duran i Lleida, que no volen ni sentir a parlar de fer cap pas que pugui comprometre els funcionaris. En mans democristianes estan les dues conselleries clau per assegurar la logística de la cita: la funció pública és competència de Joana Ortega (Governació), mentre que Ramon Espadaler (Interior) controla els Mossos d’Esquadra.

“Ens haurien d’inhabilitar a tots”

Tots dos, segons fonts del bloc sobiranista, van exposar amb cruesa en la cimera de divendres les dificultats tècniques i legals per poder celebrar la consulta. No amaguen la seva incomoditat quan es parla de desobediència o de tensar la corda al màxim amb l’Estat. En canvi, el coordinador general de CDC, Josep Rull, va donar a entendre ahir que la Generalitat, amb el suport del gruix d’ajuntaments catalans, anirà fins al final i farà possible la consulta. “Ens haurien de posar a tots a la presó. És molt difícil que puguin suspendre l’activitat de 920 ajuntaments, és impensable. Ens haurien d’inhabilitar a tots”, va dir a La Xarxa. Mentrestant, ERC continuava pressionant el Govern perquè no es plantegi solucions alternatives i tiri endavant el 9-N costi el que costi: “No preveiem consultes descafeïnades ni plans B”, va afirmar el secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó.

En la trobada de fa sis dies al Palau de la Generalitat van acordar-se algunes de les accions a emprendre per mantenir vius els preparatius del 9-N. És així com es va decidir reemprendre la campanya institucional, amb un vídeo que informava de la suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N, o suprimir els terminis establerts inicialment perquè catalans a l’estranger, nouvinguts o presos puguin registrar-se per votar. Avui les forces del dret a decidir tornaran a trobar-se per analitzar els escenaris que vindran en els pròxims dies.

La cimera d’avui a la tarda, segons fonts coneixedores de la negociació, ja estava aparaulada des de divendres i hauria de servir per valorar la primera fase de desplegament del full de ruta acordat i estudiar els pròxims passos a fer. Inicialment es preveia que no fos pública, com els contactes que en els últims dies han mantingut els caps visibles dels partits del procés, però ahir ja va transcendir la trobada. No pas, però, l’emplaçament. No es descarta que se celebri fora de Palau.

Un dels interrogants que hi haurà damunt la taula és en quin moment es decidirà si es donen les condicions mínimes suficients per poder celebrar la consulta amb prou garanties o si ja no hi ha temps de desplegar tots els instruments que ho haurien de fer possible. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va situar el 15 d’octubre com a data orientativa per poder valorar-ho. Ahir Herrera apressava el front sobiranista a prendre una decisió. “Aquest escenari en què ho estem fent tot per fer la consulta però no la podem garantir no es pot perpetuar gaire en el temps”, va avisar. Abans, però, encara hi ha recorregut per continuar la batalla jurídica amb l’Estat. Fonts de la Generalitat no descartaven ahir que, davant del bloqueig legal, s’arribi a demanar empara a la Unió Europea.

Homs no preveu ERC al Govern

El que coincidia a descartar tothom ahir era una convocatòria promoguda pel món municipal o la societat civil i no per la Generalitat. Va negar-ho el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que també va descartar una entrada d’ERC al Govern ara per blindar la consulta. Fonts de l’ANC també van deixar clar que no es plantegen substituir el Govern com a organitzadors del 9-N. Haurà de ser Mas qui mantingui el pols amb Madrid.

Els municipis amb lloc de votació confirmat avancen lentament

Ahir a la tarda un total de 220 municipis dels 947 existents a Catalunya (un 23,2%) ja havien comunicat a la Generalitat els espais que volen destinar a la votació el 9 de novembre per a la consulta sobiranista, una xifra que és provisional perquè el Govern encara no ha tancat el termini. A més, alguns problemes informàtics a Governació havien retardat el tràmit. Segons fonts del departament de Joana Ortega, 331 ajuntaments ja han designat coordinadors municipals per a la votació del 9 de novembre. Entre els que han comunicat llocs de votació i coordinadors hi ha Barcelona. El termini inicial expirava dimarts, però el Govern l’ha ampliat fins a nou avís. En els pròxims dies el Govern haurà d’exposar el registre d’inscrits a la consulta, elaborat a partir de les dades de l’Idescat i dels catalans a l’estranger i comunitaris i extracomunitaris que s’hagin inscrit. Fins ahir només ho havien fet 2.739 persones de fora de l’Estat.