Última mà estesa a l'Estat per la consulta
BarcelonaMinuts després que s'acabés el ple extraordinari d'ahir al Parlament, i quan els passadissos encara bullien per la trencadissa socialista, la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, es va tancar al despatx. Damunt el seu escriptori hi tenia, en català i en castellà, una carta per al seu homòleg del Congrés, Jesús Posada. La va firmar i hi va adjuntar, també traduïda, una proposta de redacció de llei orgànica apel·lant a l'article 150.2 de la Constitució per transferir a Catalunya la competència d'organitzar un referèndum consultiu per decidir el seu futur. La iniciativa acabava d'obtenir el suport de 87 dels 135 diputats. Eren els de CiU, ERC, ICV-EUiA i tres del PSC, que van desobeir la consigna de vot de Pere Navarro i van fer pinya amb la resta de les forces catalanistes per esgotar la via del pacte. La carta de De Gispert és l'última mà estesa.
Pels partidaris del dret a decidir, és l'oferta per pactar un anhel majoritari al país, i, pel bloc del no (43 vots), i singularment per Alícia Sánchez-Camacho (PP), l'inici del "camí polític de CiU i ERC" cap a la independència. Mariano Rajoy torna a tenir una petició de diàleg. Si s'hi continua negant perquè considera innegociable la "sobirania nacional" ja no rebrà més ofertes formals. Els partidaris de la consulta segueixen disposats a negociar en qualsevol moment i saben que, si el procés prospera, hi ha d'haver diàleg amb l'Estat, per exemple, per repartir-se actius i passius en cas d'independència. Si, tal com es preveu, el PP i el PSOE fan pinya i desatenen la petició de fer la consulta amb la legalitat espanyola, els partidaris del dret a decidir se sentiran més legitimitats per tirar endavant unilateralment. El president Artur Mas sempre ha parlat de consulta "pactada o tolerada". Rajoy no s'asseurà a parlar de la primera possibilitat i, sobre la segona, que passaria per una consulta el 9-N amb la llei catalana, ha deixat clar que, si Mas la convoca, no trigarà "ni un minut" a dur-la al Tribunal Constitucional, on el precedent del pla Ibarretxe aboca al veto. Aquí és on apareix la consulta sí o sí i el xoc de trens o les plebiscitàries i la declaració unilateral d'independència si hi ha majoria clara.
Votar en qualsevol cas
Ahir el president del grup de CiU, Jordi Turull, va indicar que, quan s'esgoti el mecanisme "legal i acordat", n'hi ha quatre més per garantir que es compleixi el mandat democràtic i l'acord en la data i la pregunta. ERC, ICV-EUiA i la CUP van parlar de fer la consulta en qualsevol cas. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va solemnitzar que era "l'última oportunitat de respondre" de l'Estat perquè ja s'havia "intentat tot". I si és una negativa, va dir: "Ha de ser explícita i fer la volta al món per carregar-nos de raons i legitimar-nos per seguir". "Esgotar la via legal espanyola ens dóna la legitimitat per continuar", deia la portaveu d'ICV, Dolors Camats.
El procés cremava una nova etapa i ho feia, de nou, amb majories àmplies. Per Sánchez-Camacho, era poca cosa perquè no s'arribava als dos terços, els 90 diputats que, per exemple, calen per aprovar un Estatut. Això és qüestionable, ja que els tres diputats de la CUP no es van abstenir com a rebuig al procés, sinó perquè entenien que demanar autorització és perdre el temps i legitimar l' statu quo de la Transició. "Volem ser-hi i acompanyar però no som d'aquest món, hem estat contra la Constitució i els estatuts. Veurem marxar el comboi del pacte a Madrid i us esperarem a l'andana per seguir", va admetre Quim Arrufat.
El debat va mostrar dos blocs molt perfilats, cosa que incomoda sectors d'ICV i Unió. El PSC va començar la legislatura dient que s'abstindria en tot el que estava relacionat amb el dret a decidir, després va dir sí a instar a una negociació entre governs per la consulta i ahir va dir no a l'últim intent per forçar-la. El seu portaveu, Maurici Lucena, va escenificar a la perfecció el gir i va afirmar que els que han estat companys de viatge del PSCen governs, pactes de finançament, d'estatuts o del model lingüístic no fan més que "fer més difícil la consulta". Per ell, n'hi ha prou amb la reforma federal i la consulta ja es farà quan "les condicions [que no va concretar] a Catalunya i a Espanya ho permetin".
El PSC arribava al ple trencat. Per sort per a Navarro, ningú s'hi va acarnissar gaire, ni els vells companys ni els nous, PP i C's. La tensió era màxima. El dia abans havia tornat l'acta Àngel Ros i alguns dels que obeïen Navarro encara exhibien discrepància, com Rocío Martínez-Sampere. Tres diputats es van sumar al sí i el primer secretari, que prefereix un partit cohesionat i alineat amb el PSOE més que els antics -i ara més difícils- equilibris entre les dues ànimes, pretén que Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli tornin l'acta. Ells, aferrats als compromisos programàtics, diuen que representen part de l'electorat socialista i volen seguir-ho fent.
Albert Rivera i Sánchez-Camacho exigien als promotors de la consulta deixar-ho córrer quan el Congrés digui no. Segons la líder del PP, seguir fracturaria la societat, que ja ho està "com mai". Va erigir-se en defensora dels catalans amb arrels de fora, aliens o contraris, segons ella, al procés. Arrufat la va acusar de "patrimonialitzar" la immigració. Ni ell ni els 87 diputats que van votar sí tiraran la tovallola.
