La Generalitat es desmarca de la consulta “il·legítima” de Crimea

Brussel·les / BarcelonaEl rebuig europeu al referèndum “il·legal” que pretenen convocar les autoritats de Crimea representa, per al govern de Mariano Rajoy, una oportunitat d’or per traçar paral·lelismes amb el cas català. I en això ha estat esmerçant els esforços en les últimes hores la diplomàcia espanyola en la cimera extraordinària de caps d’estat i de govern de la Unió Europea, convocada a Brussel·les per abordar la crisi ucraïnesa. Conscient d’aquests moviments diplomàtics, el govern d’Artur Mas marcava distàncies amb el cas crimeà.

L’entorn de Rajoy es felicitava ahir pel fet que en les conclusions de la cimera, els líders europeus insistissin en la il·legalitat del referèndum de Crimea i defensessin la integritat territorial d’Ucraïna. Fonts del govern espanyol aplaudien aquesta decisió. En un moment en què el club comunitari assisteix als processos sobiranistes d’Escòcia i de Catalunya, a Madrid veuen el cop de porta europeu al referèndum de Crimea com un aval a les seves posicions contra la consulta catalana.

Cap dirigent europeu va parlar ahir de Catalunya, tot i que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre britànic, David Cameron, sí que es van referir al cas escocès -també a Kosovo- per subratllar que són “processos diferents” i per rebutjar qualsevol analogia. Tots dos, però, van subratllar que el referèndum d’Escòcia està pactat amb Londres i és constitucional, una reflexió que les autoritats espanyoles van anotar-se per esgrimir com a argument en contra d’una consulta no acordada a Catalunya.

El cas català no és “comparable”

L’estratègia de la Generalitat anirà en sentit totalment contrari. Fonts del Govern remarcaven ahir les múltiples diferències entre el procés català i el que s’està vivint aquests dies a Crimea. D’entrada, al Palau de la Generalitat consideren “il·legítim” el referèndum convocat per les “autoritats il·legals a Crimea”, ja que és “contrari a la Constitució d’Ucraïna perquè és vinculant” i topa amb les condicions que preveu el dret internacional.

En canvi, afegien les mateixes fonts, la consulta promoguda a Catalunya és “fruit d’un procés totalment democràtic, legal i pacífic” i no vulnera la Constitució espanyola, ja que apel·la a la competència exclusiva de la Generalitat en consultes populars, prevista a l’Estatut. “Les dues situacions no són comparables”, afegien des del Govern, que s’afanyava a donar la raó als líders europeus per girar l’esquena a les pretensions crimeanes de separar-se d’Ucraïna i unir-se a Rússia.