Violència masclista, una xacra europea

Brussel·les¿Als països del nord d’Europa hi ha més violència de gènere o és que les dones la denuncien més fàcilment quan la pateixen? Aquesta és la polèmica que ha ocupat els mitjans i la xarxa aquesta setmana arran de la publicació dels resultats de la primera enquesta europea en la matèria, elaborada per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Una enquesta que desvela que una de cada dues dones diu haver estat agredida al nord d’Europa (52% a Dinamarca, 47% a Finlàndia i 46% a Suècia), mentre que al sud la xifra s’enfonsa fins a la meitat (22% a Espanya, 24% a Portugal i 27% a Itàlia).

Experiències concretes

El qüestionari no dóna peu a la interpretació de l’enquestada

“A les dones enquestades els hem fet preguntes concretes sobre fets concrets: «¿Ha estat forçada a mantenir relacions sexuals subjectant-la o fent-li mal d’alguna manera?», explicant que per relacions sexuals forçades entenem sexe oral forçat o penetració forçada”, explica Blanca Tapia, portaveu de l’agència comunitària. Tapia defensa, així, que els resultats de l’enquesta són una fotografia real de la violència de gènere a Europa perquè fan referència a fets “que o passen o no passen” i no deixen lloc a les valoracions de la mateixa dona sobre si s’ha sentit assetjada o no, o qualifiqui un fet d’agressió. “Quan una dona ha dit que aquell fet concret no li ha passat el que no hem fet és seguir-la per veure si realment li passava o no. Ens refiem del que ens han dit les dones, igual que en qualsevol altra enquesta”, afegeix.

Doble verificació

Es combinen entrevistes cara a cara amb respostes anònimes

Fins a 42.000 dones europees escollides aleatòriament -unes 250 de les quals catalanes- han participat en aquest estudi, que aporta una novetat metodològica: es tracta d’una enquesta feta cara a cara, d’una dona a una altra dona. Una enquesta feta en la llengua de la persona entrevistada i en un lloc escollit per ella. A més, el sondeig comptava amb un sistema de doble verificació: un cop acabada l’entrevista oral, es lliurava a la participant un qüestionari anònim en què pogués respondre a preguntes semblants, de manera encara més oberta i lliure. “Les respostes cara a cara i les que han donat per escrit són pràcticament iguals”, certifica Tapia. Per tal de garantir la comparabilitat dels resultats en l’àmbit europeu, l’agència va dur a terme un estudi pilot en sis estats membres que va servir per acabar d’afinar les preguntes de l’enquesta definitiva, tenint en compte les diferències culturals. “Com que les preguntes eren les mateixes per a totes les dones, la prova pilot ens va servir per reformular algunes de les qüestions que, per exemple, no s’entenien prou bé en alguns països”, matisa la portaveu.

Una realitat coneguda

Les dades no han sorprès els països del nord d’Europa

Tot i la solidesa metodològica de l’estudi, els resultats han creat rebombori, perquè desmunten el mite que hi ha més violència als països masclistes del sud que a les societats igualitàries del nord. Un mite, però, que sembla estar més arrelat aquí que allà. “Les dades que tenim de Suècia, Finlàndia i Dinamarca no han sorprès gens en aquests països perquè són les mateixes que tenen ells. Ja saben que aquesta és la seva realitat. I en les preguntes en què podem comparar entre la nostra enquesta i estudis que ells han fet anteriorment d’àmbit nacional, els resultats són semblants”, puntualitza Tapia.

Escenari propici

Una justícia justa facilita que les víctimes denunciïn la situació

Queda, doncs, per desxifrar per què al nord d’Europa hi ha més dones que asseguren haver estat víctimes d’algun tipus de violència sexual o física. Una pregunta que no té una resposta única, sinó que requereix variables diverses. Per Tapia un dels factors més determinants és que al nord d’Europa l’emancipació de la dona es va donar abans, de manera que han tingut una vida sexual més activa -han tingut diverses parelles- i, sobretot, fa més temps que són al mercat laboral, que és on es concentren la majoria de casos de violència de gènere.

L’estudi relaciona un nivell de violència més alt contra les dones amb alts índexs de violència i criminalitat i elevades taxes d’alcoholisme, com hi ha als països nòrdics. En les societats amb un grau d’igualtat més alt és més fàcil denunciar un cas de violència o assetjament sexual. “La dona escandinava sap que l’aparell de l’estat la protegeix. I si a la feina el cap li mira l’escot constantment i l’abraça sense que ella ho vulgui, sap que si ho denuncia el faran fora a ell. En canvi, a Espanya la dona creu que si denuncia, pensaran que ella és una estreta i que qui anirà al carrer serà ella”, apunta Tapia. Por a denunciar, doncs? “A tot Europa, les que menys diuen que han patit assetjament són les mestresses de casa i les dones retirades, i en aquest grup hi ha moltíssimes dones espanyoles”, conclou.