El TSJC imposa el 25% de castellà a les aules

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha afanyat a desestimar els recursos presentats contra l’ordre d’impartir un 25% de l’horari en castellà a cinc escoles. Tot just divendres passat aprovava la suspensió temporal d’aquest requeriment per a l’últim dels cinc centres, i ahir, d’una plomada, va notificar en els cinc casos les desestimacions de tots els recursos presentats, tant el del departament d’Ensenyament com per les congregacions titulars de les quatre escoles concertades i per les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA), que actuaven en representació de les famílies dels companys dels alumnes que han iniciat el procés judicial.

Una agilitat poc habitual i que contravé el desig expressat per algunes de les parts implicades perquè s’arribi a final de curs sense haver de modificar el model lingüístic de les escoles. Però la conselleria d’Ensenyament no tira la tovallola. De moment, té deu dies per presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, i la consellera Irene Rigau ja va anunciar ahir que ho farà. També ho farà Convivència Cívica Catalana, l’entitat que defensa les famílies que reclamen el castellà, perquè considera que el 25% és insuficient i que hauria de ser un 50%.

“A mig curs no es pot canviar”

Les sentències d’ahir recuperen l’ordre d’aplicar un 25% de castellà a les cinc escoles en el termini màxim d’un mes, tal com estipulava la interlocutòria de finals de gener. Això ens situaria com a mínim al 2 de juny, però Rigau va apuntar que, a més de recórrer, el Govern demanarà la suspensió de l’ordre argumentant aquest cop “les dificultats d’aplicació de la mesura”. “No és tan fàcil com diu el TSJC, hi ha materials preparats ja en català i a mig curs no es pot canviar la llengua d’una assignatura”, al·legava. A mig curs potser no, però caldrà veure si les dilacions del procés judicial arriben fins al setembre, quan arrenca el curs escolar que ha d’aplicar també la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce), que obliga a escolaritzar en castellà els alumnes que ho demanin. Rigau va evitar definir com aplicarà la disposició lingüística de la Lomce, ja que el reial decret que la desplega encara no ha estat aprovat definitivament.

En tot cas, tant si és pel curs que ve com pels últims dies d’aquest, la consellera va assegurar que faria tot el possible “perquè no s’hagi d’actuar judicialment contra els directors” escolars, que és a qui el TSJC assenyala directament com a responsables d’aplicar la sentència. Però per tornar a esquivar qualsevol afirmació que doni a entendre una claudicació, Rigau va dir que pensa “esgotar totes les vies judicials possibles”. Fins i tot va admetre que el recurs davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg “és una línia que està oberta”. “Un país necessita tenir articulada la defensa de la transmissió de la seva llengua i si això perilla no excloem cap via”, va afirmar.

La consellera va rebutjar la previsió del 25% de castellà que fa el TSJC esgrimint motius pedagògics, ja que, va dir, l’ús del castellà com a llengua vehicular “no pot ser lineal i homogènia”, sinó que “s’ha d’adaptar a les necessitats sociolingüístiques dels alumnes de cada centre”. Segons la consellera, l’actual model d’escola en català, on hi ha un 13% de centres que ja utilitzen el castellà com a vehicular, “no exclou el castellà i ja garanteix aquesta hetereogeneïtat, quan és necessari pel context sociolingüístic concret”.

En les seves noves resolucions, el TSJC defensa que la fixació d’un percentatge no suposa una extralimitació de les seves funcions, com al·legaven els recursos, sinó que és la concreció del “mínim” indispensable de castellà que cal utilitzar a l’aula per donar compliment a la sentència del Suprem -que deriva alhora de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut del 2010- que deia que el castellà ha de ser llengua vehicular a l’escolar catalana. Aquest mínim del 25%, diu el text judicial, “en un horari estàndard de 25 hores lectives, es tradueix en 6,25 hores setmanals de presència del castellà” i, per tant, suposa impartir en aquesta llengua “almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga”, a part de llengua castellana.

Rigau va defensar que la decisió sobre en quina llengua s’imparteixen les assignatures pertany a l’autonomia de cada centre a l’hora de fixar el seu projecte educatiu. Però les sentències del TSJC argumenten que aquesta autonomia està supeditada a les disposicions legals i judicials. Per desestimar l’al·legació de les AMPA que defensava que s’havien vulnerat els drets de les famílies que han triat i acceptat un projecte lingüístic, el TSJC diu que el dret a l’educació no comporta l’opció a triar la llengua docent. En el cas de les famílies demandants, però, sí que es preserva el seu dret a reclamar el castellà, acollint-se a la sentència del TC sobre l’Estatut.

La Fundació Escola Cristiana, patronal de la concertada, no va voler pronunciar-se sobre les resolucions judicials “a l’espera d’analitzar a fons” el seu contingut i “poder valorar-lo amb les parts afectades”. Dimecres que ve es reunirà amb les AMPA i Ensenyament per decidir l’estratègia a seguir a partir d’ara.

La plataforma cívica Somescola sí que va respondre a les sentències tornant a cridar a la manifestació del 14 de juny. I l’entitat Escola Valenciana hi va voler veure una arma a favor de la seva causa: està estudiant si li poden servir per garantir un 25% d’ensenyament en valencià a les escoles de la comunitat.